Durada: 51 min

Comencem la setmana amb un capítol amable. La Katherine Ward, també anomenada Camberley Kate, va ser una d'aquelles ànimes caritatives que va dedicar tota la seva vida a rescatar i cuidar gossos de carrer. És cert que comencem la seva història amb la mort dels pares; de fet, això va fer que la Camberley fos una nena molt hermètica, que no volia tenir contacte amb ningú. Només li agradava estar acompanyada dels seus amics peluts. La cosa es complica quan a la Camberley se li escapa una mica de les mans i comença a acumular més gossos dels que pot gestionar.

Durada: 51 min

Una biografia de l'antiga Roma! Ara feia temps que no en fèiem! Ja veureu que aquesta us agradarà, sobretot als fans de l'Astèrix i l'Obèlix. Avui també tindrem una mena de poció màgica, però que en comptes de tornar-te immortal t'enviava directe a la tomba. I parlant de l'Astèrix, estareu d'acord que després de la mort d'en Goscinny les seves històries van fer una davallada molt forta, oi? En fi, avui tenim una espècie de druida que es dedicava a fer verins per encàrrec, una mossa que amb les seves pocions feia trontollar l'estabilitat de l'imperi.

Durada: 51 min

Després d'escoltar aquesta biografia segurament us preguntareu: "Exactament, què carai va fer la Pauline? Quin mèrit té?". Primer de tot, no morir guillotinada, tot i ser la filla del ministre d'Exteriors del rei francès. També té mèrit enganxar la tuberculosi de ben jove i superar-la sense problemes (més o menys). A més, la Pauline sempre va ser una mossa que es va vincular al món de la literatura, tot i que no va escriure cap llibre i en general no va fotre l'ou, però era una mossa molt espavilada i queia bé a tothom.

Durada: 51 min

"Els països nòrdics són molt més civilitzats i estan molt millor que nosaltres!" I un be negre! La gent dels països nòrdics són uns borratxos i uns depressius. Els que més hi toquen són els que van decidir ser satànics i escriure lletres de suïcidi per canalitzar la seva depressió. Avui toca un altre boig nòrdic, que va decidir ser el més satànic possible. Un nano que amb una mica de suplementació vitamínica l'hauríem arreglat.

Durada: 51 min

Aquest capítol comença fent pujada. En el si d'una família molt humil neix una criatura amb una anomalia als genitals. El pare, un pobre pastor analfabet, decideix que la criatura serà una nena i que es dirà Teresa. Però la Teresa creix sentint-se un home. El cos se li desenvolupa de tal manera que tothom se'n burla i li diuen Teresot, tot de molt mal gust. El gir ben parit és quan el nostre amic decideix canviar-se d'identitat i fer-se maqui! Passar a la clandestinitat i lluitar contra la Guàrdia Civil!

Durada: 51 min

Avui serà difícil de saber si aneu a favor o en contra de l'Anne Perry. La primera opció, la més senzilla, és pensar que l'Anne és una malxinada que va cometre un assassinat, que se'n va escapar bastant lleugera i que, a sobre, es va fotre milionària escrivint novel·la negra! Quin morro! La condemnen per assassinat i es fot a escriure novel·la negra! La segona opció és que l'Anne Perry va ser una noia completament perduda i desorientada. I que, víctima de les circumstàncies, es va veure involucrada en un assassinat. És llavors quan decideix trencar amb el seu passat i refer la seva vida. La mossa comença a escriure novel·les de policies ambientades en l'època victoriana i es fot d'or!

Durada: 50 min

Si us hem de dir la veritat, la història de la Griselda Blanco ens era completament desconeguda. Quan vam encetar les biografies de narcotraficants, ens va passar per alt. Ha sigut gràcies als oients i a la sèrie de Netflix que hem pogut fer aquesta biografia. Això sí, ens hem volgut allunyar de la sèrie "Griselda" (dubtosament interpretada per Sofía Vergara) per explicar-vos com n'era de sanguinària i d'esquizofrènica.

Durada: 51 min

Ens sap greu que per Sant Jordi ens hagi tocat una mossa tan grisa, però ja ens va bé per rebaixar la dolçor de la festa de la floreta i el llibre. Els autors alternatius amb instints suïcides no els trobareu firmant llibres a les paradetes, els trobareu en llocs foscos i amagats com el nostre búnquer (i si feu tard, alguns els trobareu a les vies del tren o a la llera del riu amb les butxaques plenes de pedres). Avui us portem una mossa que expressava la seva buidor a través dels seus escrits.

Durada: 51 min

Aquesta biografia ja la teníem ullada fa temps, molt abans que sortís la pel·lícula "La zona d'interès". Sempre intentem allunyar-nos de l'actualitat, però aquí ho hem fet coincidir. Avui us parlarem de la Bigitte Hoss, una mossa que vivia paret amb paret amb el camp d'extermini d'Auschwitz i que era la mossa més feliç del món. La Briggitte era la filla de Rudolf Hoss, el màxim dirigent del camp. En un lloc de mort i de tortura, la Brigitte s'ho passava pipa.

Durada: 51 min

Si en Pompeu Fabra aixequés el cap i ens sentís parlar català, es tornaria a morir d'un infart. Entre tots hem de fer l'esforç de mantenir la nostra llengua viva i en plena forma! És el que intentem des d'aquest humil programa (ja ho sabem, a vegades se'ns escapen alguns barbarismes!). Ei, que potser el senyor Pompeu era una miqueta massa radical en algunes coses… Com carat s'explica això del "Manifest per la conservació de la raça catalana"?

Durada: 51 min

Aquest serà un capítol dedicat a una heroïna soviètica de la Segona Guerra Mundial? Més o menys. Al principi potser sí, però després la biografia agafa un gir una mica estrany. En un dels combats, l'Antonina va ser separada del seu batalló i es va veure obligada a amagar-se al bosc durant 6 mesos. La gana i la por de morir-se van fer que l'Antonina es fes passar per una civil i oferís el seu cos als oficials alemanys a canvi de diners i protecció. Fins aquí, tothom ho pot entendre, oi? El que ve després ja és més empipador de justificar.

Durada: 51 min

La memòria i el bon nom d'aquest imbècil estaven intactes fins que va arribar el "Black lives matter" i va treure a la llum que l'Edward Colston era un esclavista malparit que va fer-se milionari amb el patiment i la mort de milers de persones, segrestades i venudes com un objecte. La ciutat de Bristol li havia dedicat estàtues, fins que algú va aixecar la llebre i tots els monuments van acabar pintats i a dins del riu.

Durada: 51 min

A tothom li sona el seu nom i més o menys sap qui és. La gran majoria segur que heu jugat a aquell joc tan odiós de les piscines d'anar dient "Marco"... "Polo". Els més afortunats potser en tenen una d'aparcada a la seva plaça de pàrquing i els que van d'intel·lectuals se us voldran fer els llestos amb la frase: "Ell va portar la pasta i la pólvora a Europa." Doncs no. Resulta que això és una enganyifa dels de dalt. Escolteu atentament aquest capítol per saber la vida d'aquest descobridor italià: Marco Polo.

Durada: 51 min

En Douglas es va fer famós quan va cometre un error de navegació descomunal. Mai un pilot d'avió s'havia equivocat de sentit d'aquella manera. Semblava fet expressament! Després d'allò li deien Wrong Way, perquè en lloc d'anar cap a l'oest va anar cap a l'est; en lloc de volar cap a Califòrnia va anar a petar a Irlanda! Com pot ser que un pilot d'avió sigui tan sapastre?! Hi havia alguna intenció amagada? O estem davant del pilot amb menys orientació de tots els temps?

Durada: 51 min

Es deia Eric Arthur Blair. Era un home valent, compromès amb la lluita obrera, i un defensor dels més febles. Alguns diran que era excèntric, i serà ben veritat, però benvinguda sigui la bogeria si és per lluitar contra el feixisme. L'Eric va allistar-se a les files republicanes durant la Guerra Civil Espanyola, un conflicte que el va deixar massa tocat. Ferit i desgastat, l'Eric va decidir tornar a Anglaterra, ja que va adonar-se que els del seu bàndol preferien autodinamitar-se amb les lluites internes a lluitar contra l'enemic comú.

Durada: 51 min

En Francesc Darder és qui va portar el pobre africà dissecat a Banyoles (per cert, no el va dissecar ell, ja el va comprar muntat). Ara que us hem cridat l'atenció, però, heu de saber que en Francesc també va fer moltes altres coses! Era un apassionat de la biologia i va ser director del Zoo de Barcelona. Era un home inquiet, un emprenedor de l'època, que tant podia obrir una clínica veterinària com un museu natural o publicar una revista científica. Tot plegat tenia una pàtina de Phineas Barnum molt interessant.