A en Li Bai li agradava exagerar les seves gestes. El nano era un bon poeta, d'això no n'hi ha cap dubte, però es creia un intel·lectual guerrer i es dedicava a anar pels pobles escampant que era un espadatxí que defensava les idees de Confuci; i que tothom que goses contradir-lo ho pagaria amb la vida, que amb tan sols 20 anys ja portava uns quants morts a l'esquena. La realitat és que en Li Bai era un coi de borratxo que es passava tot el sant dia alcoholitzant-se i escrivint a la lluna.
MIRA-HO ARAEns encanten les històries de dones aventureres que van trencar amb els estereotips de la seva època i van fer una gran feina per canviar aquesta societat! I no ens referim a la milionària excèntrica que es dedica a viatjar sense fotre ni brot com la Marga d'Andurain (4x105) o, ens sap greu dir-ho, la Joe Carstairs (4x93). Avui us portem la història de la Nellie Bly, una noia que va ser una gran periodista d'investigació i que va fer la volta al món en 72 dies! També va escriure llibres tan apassionants (i amb títols tan poc imaginatius) com: "Sis mesos a Mèxic" i "Deu dies en un manicomi".
Considerem que totes les biografies estan prou treballades, però aquest capítol és una peça d'orfebreria! Agafeu-vos bé, perquè això seria més complex que una pel·lícula de Christopher Nolan! És un relat no lineal, amb anades i vingudes, una història explicada des de tres punts de vista: tres soldats amb un mateix destí. I un quart personatge que també hi juga un paper molt important: el temps. Avui hem de filar prim: això va de minuts, fins i tot de segons.
Potser aquest capítol ens l'hauríem de guardar per si fem la cinquena temporada, concretament pel capítol 20, que sempre està dedicat a familiars de dictadors. Ióssif Stalin, el sanguinari líder comunista fred i calculador només tenia una debilitat: la seva filla. La Svetlana (evidentment, s'havia de dir així) era l'única persona del món sencer que podia treure de polleguera Stalin sense ser enviada a un gulag. Una de les grans aficions de la mossa era tocar el crostó al seu pare i fer-lo emprenyar. Les principals víctimes d'aquesta relació eren les parelles d'ella, que s'havien d'enfrontar a la fúria del sogre. Era un "Endevina qui ve a sopar" versió comunista i amb afusellaments pel mig.
Aquesta biografia sí que us vindrà de nou! Ara al·lucinareu! Salvador Fàbrega, soldat català que va lluitar contra els nacionals a la Guerra Civil Espanyola. Quan perden la guerra, l'empresonen a França. Després s'allista a la legió estrangera, viatja fins als Estats Units, salta per la borda del vaixell i entra al país de manera il·legal. Després de treballar al club Copa Cabana, s'allista a l'Office Strategic Services (OSS) de l'exèrcit dels Estats Units. En Salvador es converteix en un heroi de la Segona Guerra Mundial, un sergent que va lluitar contra el feixisme i que, com sempre, a Catalunya no li hem reconegut res!
Capítol de noblesa espanyola! Estem fent una Cayetana de la casa d'Alba! Avui estem picant alt. De tota manera, la María del Pilar era diferent de la resta. A ella li agradava rodejar-se del "pueblo llano" i sortir de gresca pels tuguris de Madrid. La seva vida eren les festes, portar les joies més cares i, atenció, fer la guitza a la reina d'Espanya. Ella i la reina tenien una mena de competició per veure qui la feia més grossa i qui li robava més amants! De veritat que aquesta Cayetana us caurà molt bé!
Una de freda, una de calenta. Si l'episodi d'ahir us va entendrir el cor, avui heu d'anar amb compte. També hi surten gossos, però el tractament que reben del nostre protagonista és un pelet diferent. Ja tornem a tenir un d'aquells doctors russos que juguen a ser Déu. Es va dedicar a fer gossos molt originals: amb un sol cos i dos caps. Aberracions de tota mena que, encara que sembli mentida, van ajudar que la ciència mèdica avancés.
Comencem la setmana amb un capítol amable. La Katherine Ward, també anomenada Camberley Kate, va ser una d'aquelles ànimes caritatives que va dedicar tota la seva vida a rescatar i cuidar gossos de carrer. És cert que comencem la seva història amb la mort dels pares; de fet, això va fer que la Camberley fos una nena molt hermètica, que no volia tenir contacte amb ningú. Només li agradava estar acompanyada dels seus amics peluts. La cosa es complica quan a la Camberley se li escapa una mica de les mans i comença a acumular més gossos dels que pot gestionar.
Una biografia de l'antiga Roma! Ara feia temps que no en fèiem! Ja veureu que aquesta us agradarà, sobretot als fans de l'Astèrix i l'Obèlix. Avui també tindrem una mena de poció màgica, però que en comptes de tornar-te immortal t'enviava directe a la tomba. I parlant de l'Astèrix, estareu d'acord que després de la mort d'en Goscinny les seves històries van fer una davallada molt forta, oi? En fi, avui tenim una espècie de druida que es dedicava a fer verins per encàrrec, una mossa que amb les seves pocions feia trontollar l'estabilitat de l'imperi.
Després d'escoltar aquesta biografia segurament us preguntareu: "Exactament, què carai va fer la Pauline? Quin mèrit té?". Primer de tot, no morir guillotinada, tot i ser la filla del ministre d'Exteriors del rei francès. També té mèrit enganxar la tuberculosi de ben jove i superar-la sense problemes (més o menys). A més, la Pauline sempre va ser una mossa que es va vincular al món de la literatura, tot i que no va escriure cap llibre i en general no va fotre l'ou, però era una mossa molt espavilada i queia bé a tothom.
"Els països nòrdics són molt més civilitzats i estan molt millor que nosaltres!" I un be negre! La gent dels països nòrdics són uns borratxos i uns depressius. Els que més hi toquen són els que van decidir ser satànics i escriure lletres de suïcidi per canalitzar la seva depressió. Avui toca un altre boig nòrdic, que va decidir ser el més satànic possible. Un nano que amb una mica de suplementació vitamínica l'hauríem arreglat.
Aquest capítol comença fent pujada. En el si d'una família molt humil neix una criatura amb una anomalia als genitals. El pare, un pobre pastor analfabet, decideix que la criatura serà una nena i que es dirà Teresa. Però la Teresa creix sentint-se un home. El cos se li desenvolupa de tal manera que tothom se'n burla i li diuen Teresot, tot de molt mal gust. El gir ben parit és quan el nostre amic decideix canviar-se d'identitat i fer-se maqui! Passar a la clandestinitat i lluitar contra la Guàrdia Civil!
Avui serà difícil de saber si aneu a favor o en contra de l'Anne Perry. La primera opció, la més senzilla, és pensar que l'Anne és una malxinada que va cometre un assassinat, que se'n va escapar bastant lleugera i que, a sobre, es va fotre milionària escrivint novel·la negra! Quin morro! La condemnen per assassinat i es fot a escriure novel·la negra! La segona opció és que l'Anne Perry va ser una noia completament perduda i desorientada. I que, víctima de les circumstàncies, es va veure involucrada en un assassinat. És llavors quan decideix trencar amb el seu passat i refer la seva vida. La mossa comença a escriure novel·les de policies ambientades en l'època victoriana i es fot d'or!
Si us hem de dir la veritat, la història de la Griselda Blanco ens era completament desconeguda. Quan vam encetar les biografies de narcotraficants, ens va passar per alt. Ha sigut gràcies als oients i a la sèrie de Netflix que hem pogut fer aquesta biografia. Això sí, ens hem volgut allunyar de la sèrie "Griselda" (dubtosament interpretada per Sofía Vergara) per explicar-vos com n'era de sanguinària i d'esquizofrènica.
Ens sap greu que per Sant Jordi ens hagi tocat una mossa tan grisa, però ja ens va bé per rebaixar la dolçor de la festa de la floreta i el llibre. Els autors alternatius amb instints suïcides no els trobareu firmant llibres a les paradetes, els trobareu en llocs foscos i amagats com el nostre búnquer (i si feu tard, alguns els trobareu a les vies del tren o a la llera del riu amb les butxaques plenes de pedres). Avui us portem una mossa que expressava la seva buidor a través dels seus escrits.
Aquesta biografia ja la teníem ullada fa temps, molt abans que sortís la pel·lícula "La zona d'interès". Sempre intentem allunyar-nos de l'actualitat, però aquí ho hem fet coincidir. Avui us parlarem de la Bigitte Hoss, una mossa que vivia paret amb paret amb el camp d'extermini d'Auschwitz i que era la mossa més feliç del món. La Briggitte era la filla de Rudolf Hoss, el màxim dirigent del camp. En un lloc de mort i de tortura, la Brigitte s'ho passava pipa.
Si en Pompeu Fabra aixequés el cap i ens sentís parlar català, es tornaria a morir d'un infart. Entre tots hem de fer l'esforç de mantenir la nostra llengua viva i en plena forma! És el que intentem des d'aquest humil programa (ja ho sabem, a vegades se'ns escapen alguns barbarismes!). Ei, que potser el senyor Pompeu era una miqueta massa radical en algunes coses Com carat s'explica això del "Manifest per la conservació de la raça catalana"?