39+1 amb Sílvia Soler i Dolors Martínez

El dramàtic "39+1" es basa en les dues últimes novel·les de Sílvia Soler, publicades en català per l'editorial Columna i en castellà per Planeta. La primera, de l'any 2005, es titula "39+1, l'edat en què una dona sap que l'home de la seva vida és ella mateixa", i la segona, del 2007, "39+1+1, enamorar-se és fàcil si saps com". En l'adaptació radiofònica, les dues novel·les s'han convertit en un sol argument: l'atrafegada vida quotidiana d'una mare de família treballadora vista per la seva particular mirada, entre tendra i cínica.

La radionovel·la retrata la vida quotidiana de l'Ília (en els diversos papers: periodista, mare, esposa, filla, amiga). Les constants són l'estrès i la seva manera de fer-hi front: el seu particular sentit de l'humor. Així, serem testimonis de les seves visites al metge (ginecòleg, pediatra), dels seus intents per cuidar-se (gimnàs, esteticista), dels sopars amb les seves amigues (de diversos tipus segons el tema i l'estat d'ànim: "Thelma y Louise", "Mujercitas" o "Poltergeist"), de la sempre complicada relació amb la seva mare (victimista), amb la seva sogra (superpija), amb el seu fill adolescent, o amb el seu exmarit (intel·lectual poc compromès amb el fill que tenen en comú).

La narració sempre ens arriba a través de la veu personal de l'Ília, que ens permet conèixer els seus pensaments més íntims en tot moment. Als últims capítols, l'argument se centra en l'alterada vida sentimental de les quatre amigues i en els homes que van coneixent (les que estan disponibles per trobar parella). Per transformar la novel·la a ràdio-teatre s'ha hagut d'ADAPTAR el text fent els retocs que considerem adequats per aconseguir una naturalitat en la dramatització.

Hem despullat el text de massa literatura, s'han creat diàlegs allà on hi havia massa narració, i la narració descriptiva s'ha eliminat substituint-la directament pels sons. Els "sons" il·lustren les escenes. Les "paraules" il·lustren els sentiments. Les escenes s'han col·locat en els espais més adients per aconseguir un ambient, un clímax i una varietat de sons quotidians.

En el moment de REALITZAR el dramàtic calia ubicar i seqüenciar les escenes en les seves localitzacions sonores per fer-les creïbles i al mateix temps atractives. Les entrades i sortides dels personatges, els seus moviments en escena¿ S'havia de seguir una lògica en l'estructura interna tant dels personatges com de l'obra. Fer una realització moderna i fresca on intervenen un gran ventall de sons comuns en els nostres dies. Amb els ACTORS s'ha fet un treball intensiu de taula, buscant les característiques i les reaccions de cada personatge; el motor que els mou. Sessions importants d'assajos abans de cada gravació.

Pel que fa a la música, tots els personatges i localitzacions més habituals, tenen una sintonia propia perquè l'oient identifiqui amb rapidesa on són. A més, hem posat moltes cançons de grups catalans del panorama actual com a il·lustració de l'estat d'ànim dels personatges. La narració sempre ens arriba a travès dels monòlegs de la protagonista. Juguem molt amb el que diu i amb el que pensa. En la realització del dramàtic s'ha volgut integrar de forma harmònica i "fresca" les veus dels actors amb els efectes sonors i la música.