amb

Un dia de juliol de 1969, Neil Armstrong, un home que sempre estava més enllà de l'aire, va dir que la seva feina "era un petit pas per a l'home però un salt molt gran per a la Humanitat". Un nou programa de ràdio no mereix una declaració de principis com aquesta, però des del tres d'octubre de 2005 els meus amics i jo també estem a l'aire, de 9 del vespre a 11 de la nit, amb "El Cafè de la República".

Entenem el Cafè no pas com a beguda excitant sinó com un lloc de reunió tranquil·litzant on tothom hi diu la seva i sobre qualsevol cosa. I entenem la República com la cosa de tothom i com l'exaltació de l'esperit civil forjat en el diàleg, en la conversa i sobretot en la saviesa històrica, en la precisió de les dades i en els arguments que han de servir per barrejar-se i no per impermeabilitzar-se.

"El Cafè de la República" és un programa de valoració del dia que acaba de passar i un espai on podrem exercitar-nos per afrontar l'endemà. Informació i opinió, coneixements i imaginació seran presents en aquestes dues hores de ràdio. No pretenem sorprendre a ningú, perquè en la ràdio tot està inventat. Però no es tracta de sorprendre, sinó de fer comprendre i d'aprendre, encara que sigui cada dia una cosa més.

M'acompanyen en aquesta nova etapa el comandant Pere Mas, el meu germà Joan Ollé, els amics Antón Costas, Jorge Wagensberg, Xavier Batalla, Arcadi Oliveres, Xavier Antich i l'editor i historiador Daniel Fernández. Paula Molés serà a la producció i els equips informatius i de programes de Catalunya Ràdio donaran a aquestes dues hores la necessària solvència, lucidesa i celeritat.

A "El Cafè de la República" fem una aposta per les coses que l'endemà seran les que condicionaran la informació. Però també ens arriscarem a destriar el gra de la palla i distingir, com deia Machado, les veus que realment importen dels ecos que tan sovint arriben.

En aquesta nova etapa radiofònica em comprometo a no donar res per sabut i a mantenir el dubte metòdic com a mesura de les nostres anàlisis. Ens agradarà rebre a tothom, però no vacil·larem a dir allò que no ens agrada a aquells que rebem. En realitat, a "El Cafè de la República" no som conductors de l'opinió. No volem marxar al davant de la gent dient allò que han de pensar. No volem anar-hi al darrere dient allò que la gent espera confirmar. Allò que simplement pretenem és marxar al costat dels oients i ajudar-nos mútuament a entendre allò que passa.

Comença "El Cafè de la República". Si és un programa més o és un programa diferent ja ens ho fareu saber. No és un pas endavant de la Humanitat. Però allò que és segur és que no és un pas enrere. La qual cosa, en els temps de retrocés que estem vivint, ja és una declaració de resistència en el fràgil front de la veritat, del raonament i de la lleialtat dels ciutadans que tenim el privilegi de la paraula dita respecte als ciutadans que tenen el dret a la paraula escoltada.

Per les nostres obres ens coneixereu. Esteu invitats a "El Cafè de la República", un àmbit entre el vespre i la nit en el qual on hi ha de tot. Fins i tot cafè.