L'extrema dreta a Europa amb Serveis Informatius de Catalunya Ràdio

Autor: Emili Vinagre. Muntador de so: Albert Subarroca

Durant dècades, la memòria del nazisme va frenar a Alemanya les aspiracions de grupuscles identificats amb l'ideari de Hitler. Però la creixent hostilitat d'una part de la societat cap a l'islam amenaça de canviar el panorama de l'extrema dreta. El 3 d'octubre de l'any passat, en el seu discurs commemoratiu de la reunificació d'Alemanya, el president federal, Christian Wulff, va afirmar que l'islam formava part de la societat alemanya. Adversaris i també companys de partit van criticar amb duresa el discurs i, segons les enquestes, un 66 per cent de la població va rebutjar les paraules del president.

El debat no és nou, però sí que ho és el to dels missatges dels polítics. La mateixa cancellera, Angela Merkel, ha dit que el projecte d'una Alemanya multicultural ha fracassat. Una afirmació que intenten explotar els grups sorgits a recer de l'animadversió cap a l'islam, com Die Freiheit, de l'exmembre de la CDU René Stadkewitz, que va abandonar el partit en desacord amb la seva política d'immigració i que pretén obtenir representació parlamentària en les pròximes eleccions regionals de setembre a Berlín. Segons Stadkewitz, "les societats i els partits majoritaris a Europa i el món occidental són massa febles i en lloc d'exigir la integració dels que acaben d'arribar, els allarguen la mà i pensen que aquest és el camí correcte".

Die Freiheit no és l'únic fenomen. També plataformes com Pro-Bewegung, Pro-Colònia o Pro-Deutschland amb presència d'exmembres de formacions neonazis. Alexander Häusler, investigador de l'Escola Universitària de Düsseldorf, diu que "no hi ha perill que un partit obertament neonazi obtingui una àmplia influència política. Però hi ha una amenaça més gran: que un partit sigui capaç d'aglutinar sota la seva sigla aquest potencial latent d'hostilitat cap a l'islam i de fer-ho, a més, sense que se'l consideri d'extrema dreta ".