Dossier CR amb Esther Garriga i Garriga

JFK: llums i ombres
01/11/2010

El 8 de novembre de 1960 John Fitzgerald Kennedy va ser elegit president dels Estats Units d'Amèrica. Tenia 43 anys i era el segon president més jove del país després de Theodore Roosevelt. Candidat pel Partit Demòcrata va vèncer per 100.000 vots de marge Richard Nixon. Va ser el 35è president i el primer que era catòlic i nascut el segle XX.

Durant els escassos tres anys de presidència, els famosos 1.000 dies, va exercir un nou estil de governar. Hi ha episodis que van marcar un abans i un després de la història mundial: la badia de Cochinos, l'afer dels míssils, la Guerra del Vietnam, la visita a Berlín, l'anada a la lluna i sobretot la consolidació del moviment dels drets civils al seu país.

John Fitzgerald Kennedy va ser assassinat el 22 de novembre de 1963 a Dallas, a l'estat de Texas. Lee Harvey Oswald és, ara com ara, l'únic acusat del magnicidi segons la Comissió Warren, però el Comitè Selecte de la Cambra sobre Assassinats va considerar que hi podria haver una conspiració fins ara no aclarida.

La seva presidència, com totes, té clarobscurs, abanderats de la seva causa i opositors acèrrims. Mig segle després de l'elecció, els nord-americans encara el consideren un dels millors presidents dels Estats Units.

JFK va marcar una nova era.

Participen en aquesta edició:
· Carme Ruscalleda, restauradora.
· Joan Pere Viladecans, pintor.
· Jordi Portabella, cineasta.
· Juan Hernández Puértolas, economista i periodista expert en política interna dels Estats Units i en la família Kennedy.
· Lluís Racionero, escriptor.
· Manuel Milián Mestre, periodista i empresari.
· Sam Abrams, escriptor i professor.
· Sebastià Serrano, catedràtic de la Universitat de Barcelona.
· Xavier Vilà, corresponsal de Catalunya Ràdio als Estats Units d'Amèrica.