El suplement d'estiu amb Anna Ayala

Cada dissabte intentem començar el programa amb un cert rigor i seriositat: repassem les notícies més destacades que s'han generat durant la setmana que som a punt de deixar enrere…

Tot aquest clima de seriositat es veu trencat per l'aparició de l'Albert Vilar, que recupera el seu paper de "Tertulià Solitari": algú disposat a opinar de tot i de tothom.

Com és lògic, "tertulià solitari" és un concepte contradictori en si mateix; per això, cada setmana us proposem que mesureu les vostres forces "tertulianes" amb l'Albert Vilar.

Busquem contertulians per al Vilar!
Cada dissabte obrirem els nostres telèfons perquè digueu tot allò que cregueu oportú (o no) sobre l'actualitat que ens envolta… Us donarem molt més de 20 segons, i qui sap… potser us endueu algun premi i tot!!!!!!!

L'Albert Vilar i Canamasas (La Garriga, 1973) de petit jugava a metges, d'adolescent s'enamorava de lleganyes. I així li ha anat tot. Sense haver estat un bon estudiant sí que se'l recorda per ser un bon alumne. Més amic dels mestres que de les acadèmies intentà ser home de profit començant les llicenciatures de Filosofia i Dret. Res de res. El món artístic li ha donat certa estabilitat professional, no pas emocional. Ha participat en moltes empreses ja sigui televisives, teatrals o paranormals. Tossut de mena, s'ha embrancat en projectes d'on ha pogut descobrir la importància que tenen els companys de viatge. El 2005 s'endinsà a la Catalunya de principis del segle XX per interpretar el monòleg de Match Ball Sindreu "Paisatge i memòria d'un poeta" a partir de textos de l'escriptor Carles Sindreu. D'aquí en sorgí la Cia. Pristins Fivallers, un univers sensible amb la nostra realitat històrica de la qual alguns reneguen. Té els seus moments poètics-surrealistes que s'han pogut escoltar i gaudir a programes de Catalunya Ràdio: "Un matí particular", "El suplement" i "Tal dia farà un any".
Tenia un bloc. Viu sol i odia els coloms.


Horari: dissabte, de 10.30 a 10.45 h