amb

26/05/2010

Llegit després vist
Sona "You'll never walk alone" per Elvis Presley o Frank Sinatra.
"Nonsolum" de Sergi López i Jorge Picó (Columna, 2009). LLLL
El text base per a una de les millors propostes escèniques que s'han vist mai dalt d'un escenari, recuperada des d'aquesta setmana al Poliorama. Un text que parteix de l'exploració filosòfica de la identitat i va centrant el focus en les particularitats corruptores del poder, sempre des de la pràctica radical de l'aristocràcia del pensament, que és l'humor.
Mots clau: Teatre, Sàtira, Corrosiu, Diversitat, Crítica, Kafka, Capek.

Rellegit
Sona "Vine a la festa" d'Els Pets.
"Contes drolàtics" d'Honoré de Balzac (Riurau 2010). Traducció del francès al català de Jaume Ortolà. LLLL
Primera traducció al català dels 30 contes llicenciosos, còmics i eròtics que Balzac va escriure per retre homenatge a Rabelais. "Drôle", en francès, és una facècia graciosa i els contes drolàtics en van plens. Històries de seduccions cortesanes, tiberis, festasses, enganys... tot plegat presumptament recopilat per un autor del segle XVI, en temps de Caterina de Mèdici. Balzac inventa una llengua pretesament arcaica, plena de joc verbal, neologismes i bromes, amb una voluntat clara d'escandalitzar els seus lectors burgesos de la comèdia humana. Aquests contes no van tenir cap èxit en el seu moment.
Mots clau: Carnaval, Festa, Erotisme, Diversió, Rabelais, Boccaccio.

Fullejat
Sona "Veles e vents" de Raimon, en la versió de Marc Parrot.
"Cap home és visible (poesia catalana medieval)", de Dolors Miquel (Edicions 62, 2010). Introducció d'Stefano M. Cingolani.
Antologia de poemes medievals catalans de 62 poetes com Llull, Marc o Jordi de Sant Jordi (i anònims), triats i reescrits per la poeta Dolors Miquel, que n'actualitza la llengua usant un català culte contemporani. Una operació magnífica d'aproximació d'aquesta tradició poètica que Dolors Miquel titlla de "la massa que delira en vers". Cingolani contextualitza l'antologia, la defensa tot titllant-la de desmesurada i exposa que el criteri lingüístic de la tria deixa fora alguns dels trobadors més coneguts com Guillem de Berguedà o Cerverí de Girona.