http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=944 Repassem els millor programes de la temporada amb Enric Calpena. Ho fem amb l'ajuda del catedràtic Josep Maria Solé i Sabaté, que explica les batalles, les aventures i les heroïcitats de la història, especialment la de Catalunya. Podeu obtenir la llista completa de tots els programes per escoltar-los clicant aquí. 61 Fri, 08 Sep 2006 12:09:08 GMT Thu, 24 May 2012 22:05:32 GMT ca-es CATALUNYA RÀDIO, S.R.G., S.A. crpodcast@catradio.cat(Catalunya Ràdio) CATALUNYA RÀDIO, S.R.G., S.A. crpodcast@catradio.cat http://www.catradio.cat/multimedia/jpg/1/2/1286176795621.jpg http://www.catradio.cat 144 144 Catalunya Radio Repassem els millor programes de la temporada amb Enric Calpena. Ho fem amb l'ajuda del catedràtic Josep Maria Solé i Sabaté, que explica les batalles, les aventures i les heroïcitats de la història, especialment la de Catalunya. Podeu obtenir la llista completa de tots els programes per escoltar-los clicant aquí. no Podcasting Society & Culture no http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=944 La compra o lloguer d'esclaus era un negoci fàcil i lucratiu per qualsevol mestre d'ofici o comerciant de la Barcelona medieval. Les platges de la ciutat eren centre neuràlgic del tràfic comercial d'esclaus a la Mediterrània i abundava la mà d'obra gratuïta de sarraïns, tàrtars i, sobretot, subsaharians. Sònia Casas, cap de redacció de la revista Sàpiens, relata les difícils condicions de vida d'aquestes persones privades de llibertat que van intentar integrar-se en el teixit civil i cultural de Barcelona. Sun, 20 May 2012 15:05:00 GMT 419 - Esclaus africans a Barcelona - 20/05/12 no Actualitat http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/3/7/1337534847973.mp3?programa=En+gu%E0rdia 00:51:09 http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=944 Els consolats de mar van regular i defensar els interessos de l'activitat mercantil a la Mediterrània a partir del s. XIII. El primer conegut amb aquesta denominació va ser el de València, concedit com a privilegi a la ciutat per Pere el Gran el 1283. Ben aviat s'instaurarien consolats de mar a ports tan importants com Barcelona o Mallorca i a enclavaments estratègics com Tortosa, Girona o Perpinyà. Ma Teresa Ferrer i Mallol, presidenta de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans, analitza la rellevància històrica d'aquestes institucions i del seu corpus legislatiu, l'aportació més destacada de la Corona d'Aragó al dret internacional. Mon, 14 May 2012 05:05:00 GMT 418 - Els consolats de mar - 14/05/12 no Actualitat http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/6/1/1337084109716.mp3?programa=En+gu%E0rdia 00:52:12 http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=944 L'aristocràtica nissaga dels Castellarnau ha passat a la història per haver mantingut el monopoli de la indústria siderúrgica catalana entre els segles XVII i XIX. Oriünds del Pallars, una disputa per l'herència familiar els va portar al Camp de Tarragona, des d'on van controlar a distància el fructífer negoci del ferro. L'historiador Salvador Joan Rovira, autor d' "Els Castellarnau, senyors del ferro" rememora la prolífica activitat industrial d'aquest llinatge de cavallers i els seus conflictes amb els habitants de la Vall Ferrera. Sun, 06 May 2012 15:05:00 GMT 417 - Els Castellarnau, industrials del ferro - 06/05/12 no Actualitat http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/8/0/1336324446208.mp3?programa=En+gu%E0rdia 00:50:49 http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=944 Els temes irònics i alhora tendres del cantautor d'Alcoi il·lustren la conversa amb Núria Cadenes, periodista de la revista "El Temps" i autora del llibre "L'Ovidi". Un recorregut per la biografia i la producció artística d'un dels membres més polifacètics, i en ocasions polèmic, de la Nova Cançó. Tue, 01 May 2012 13:05:00 GMT 416 - Ovidi Montllor - 01/05/12 no Actualitat http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/9/1/1335877048619.mp3?programa=En+gu%E0rdia 00:51:57 http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=944 El 1931 un grup de joves professionals creaven una nova formació política per traslladar a la Catalunya republicana l'ideari democratacristià que s'anava estenent per Europa. Naixia així Unió Democràtica de Catalunya, un partit amb vocació de frontissa entre posicions conservadores i esquerranes que acabaria sobrevivint a tots els avatars polítics que portaria el segle XX. Francesc Canosa, autor d' "Entre el sabre i la bomba. Memòries d'un país i d'un partit: UDC 1931-1980" repassa l'evolució de la política catalana al llarg del segle passat a través de la història d'Unió. Sun, 29 Apr 2012 15:04:00 GMT 415 - Unió Democràtica de Catalunya - 29/04/12 no Actualitat http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/6/5/1335719840156.mp3?programa=En+gu%E0rdia 00:54:43 http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=944 El jaciment de Tell Halula a l'actual Síria és testimoni arqueològic del naixement de l'agricultura, fa nou mil anys a la vall de l'Eufrates. El director de l'equip d'excavació, Miquel Molist, explica com el descobriment del conreu de la terra va fer evolucionar els clans nòmades del Neolític cap a un model de societat estable de ramaders i agricultors. Sun, 22 Apr 2012 15:04:00 GMT 414 - El naixement de l'agricultura - 22/04/12 no Actualitat http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/5/7/1335121512075.mp3?programa=En+gu%E0rdia 00:53:17 http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=944 El 1916, l'exèrcit alemany va decidir atacar l'emblemàtica fortalesa de Verdun amb l'objectiu de vèncer ràpidament les tropes franceses. L'estratègia, però, no va tenir l'èxit esperat pels generals germànics. Els francesos van resistir prop d'un any i hi va haver més de mig milió de morts entre els dos bàndols. El catedràtic d'Història Contemporània de la UB, Joan Villarroya recorda la batalla de Verdun, la més llarga i una de les més sagnants de la Primera Guerra Mundial. Sun, 15 Apr 2012 15:04:00 GMT 413 - La batalla de Verdun - 15/04/12 no Actualitat http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/8/8/1334512890088.mp3?programa=En+gu%E0rdia 00:54:49 http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=944 Podien ser captaires, prínceps o senyors, però sobretot eren músics i poetes. Els trobadors, autors dels primers textos per ser cantats en llengües romàniques vulgars, no només van conrear la poesia amorosa. Les seves composicions també incloïen opinions polítiques i literàries. Tot un testimoni històric de l'Edat Mitjana que els joglars es van encarregar de difondre oralment per Catalunya, França i Itàlia. En són exemple les peces comentades per Ferran Gadea, professor de Filologia Catalana a la UB i responsable de l'edició d'"En so vell i antic. Antologia de trobadors catalans". Mon, 09 Apr 2012 13:04:00 GMT 412 - Els trobadors medievals - 09/04/12 no Actualitat http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/5/1/1333976298615.mp3?programa=En+gu%E0rdia 00:52:25 http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=944 La imatge internacional del Règim franquista arribava ja molt deteriorada a l'episodi de la llarga agonia de Franco. Poques setmanes abans que el dictador fos mantingut amb vida a tota costa pels seus acòlits, una quinzena de països europeus retiraven els seus ambaixadors de Madrid en protesta per l'execució de cinc antifranquistes. Al sud, la Marxa Verda sobre el Sàhara va ser un altre dels símptomes de la debilitat internacional del règim. El catedràtic d'Història Contemporània de la UB, Andreu Mayayo, relata el context internacional en què s'albirava el final de 40 anys de repressió. Sun, 08 Apr 2012 15:04:00 GMT 411 - Els últims mesos de Franco - 08/04/12 no Actualitat http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/4/4/1333905790544.mp3?programa=En+gu%E0rdia 00:53:39 http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=944 Treballava d'organista o de director musical d'església per mantenir la família mentre componia obres d'una perfecció gairebé matemàtica que l'han fet passar a la història com el més gran creador de la música barroca. El musicòleg i organòleg Romà Escalas presenta una selecció de peces de la vasta obra de Johann Sebastian Bach per acompanyar la biografia de l'autor dels concerts de Brandenburg, inspirador d'altres genis de la música com Mozart o Beethoven. Fri, 06 Apr 2012 13:04:00 GMT 410 - Johann Sebastian Bach - 06/04/12 no Actualitat http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/8/8/1333716023288.mp3?programa=En+gu%E0rdia 00:51:34 http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=944 L'aplicació dels avenços tècnics i mecànics del segle XIX als enginys recreatius va obrir pas a un nou concepte de recinte lúdic: el parc d'atraccions. A Barcelona, s'inaugurava el 1853 el dels Camps Elisis del Passeig de Gràcia, el primer dels molts que van existir a la ciutat al llarg del segle XX, en substitució de les fires ambulants. Ròmul Brotons, autor del llibre "Parcs d'atraccions de Barcelona. Des de 1853 fins a l'actualitat" repassa l'evolució d'aquests espais d'oci a la ciutat dels quals només sobreviu el parc del Tibidabo, l'agosarat projecte del Dr. Salvador Andreu. Sun, 01 Apr 2012 15:04:00 GMT 409 - Els parcs d'atraccions - 01/04/12 no Actualitat http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/1/5/1333293448151.mp3?programa=En+gu%E0rdia 00:53:09 http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=944 El sistema polític romà no es basava precisament en criteris ètics. L'amiguisme, la compra de vots, el suborn o l'extorsió eren mètodes habituals i tolerats en el joc del poder. Per a l'oligarquia romana, l'enriquiment personal era una conseqüència lògica d'accedir a un càrrec públic. Els governants honestos no eren més que l'anècdota. Oriol Olesti, professor d'Història Antiga de la UAB analitza el fenomen de la corrupció endèmica a l'Imperi Romà, un dels detonants de la seva decadència. Sun, 18 Mar 2012 15:03:00 GMT 408 - La corrupció a Roma - 18/03/12 no Actualitat http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/9/8/1332095468189.mp3?programa=En+gu%E0rdia 00:52:53 http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=944 A començaments del segle XX, l'excursionisme científic a la recerca del romànic era una activitat en auge a Catalunya. Arquitectes modernistes com Puig i Cadafalch recorrien esglésies i monestirs dels Pirineus seguint el rastre d'un patrimoni artístic de valor incalculable nascut entre els segles XI i XII. Jordi Camps, conservador en cap de les col.lecions de romànic del Museu Nacional d'Art de Catalunya rememora la intensa relació dels artistes i polítics de la Renaixença amb el romànic, un art mil.lenari que els intel.lectuals de l'època van convertir en senyal identitari del país. Sun, 11 Mar 2012 15:03:00 GMT 407 - La descoberta del romànic - 11/03/12 no Actualitat http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/0/5/1331489419950.mp3?programa=En+gu%E0rdia 00:55:39 http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=944 El 1305, l'elecció d'un papa francès va posar en safata a França la consecució d'una fita llargament desitjada: allunyar la seu papal de Roma i traslladar-la prop de París. Climent V va consentir el trasllat a la ciutat d'Avinyó, el que va facilitar als poders francesos la pressió directa sobre la Curia papal. Prim Bertran, doctor en Història per la Universitat de Bolonya, recorda el desgavell del papat d'Avinyó, que va sumir l'Església en un període de declivi i descrèdit intens. Sun, 04 Mar 2012 15:03:00 GMT 406 - El papat d'Avinyó - 04/03/12 no Actualitat http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/0/7/1330884976570.mp3?programa=En+gu%E0rdia 00:54:00 http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=944 L'exercici de la medicina a la Barcelona d'inicis del segle XVIII era una activitat prestigiosa, a més d'un bon negoci. Metges, cirurgians i apotecaris eren professionals interessats pels debats científics més avançats i formaven part de l'oligarquia política de la ciutat. Alfons Zarzoso, conservador del Museu d'Història de la Medicina de Catalunya i coautor del llibre "Medicina i farmàcia. Barcelona 1700" ens acosta a l'estil innovador dels metges barcelonins de l'època, un corrent que quedava estroncat per l'entrada a la ciutat de les tropes de Felip V i la Guerra de Successió. Sun, 26 Feb 2012 15:02:00 GMT 405 - La medicina del 1714 - 26/02/12 no Actualitat http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/0/0/1330280120800.mp3?programa=En+gu%E0rdia 00:53:44 http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=944 Després dels errors criminals comesos amb el pla econòmic del Gran Salt Endavant, Mao Zedong necessitava restaurar la seva imatge i recuperar la condició de líder de la República Popular Xinesa. La seva estratègia per tornar a controlar ideològica i políticament la Xina es va anomenar Revolució Cultural i va suposar l'esporgada de més de tres milions d'alts càrrecs del Partit Comunista i de milers d'intel.lectuals acusats de trair la Revolució i ser partidaris del capitalisme. Dolors Folch, professora d'Història de la Xina de la UPF, analitza aquesta revolució del terror que s'acabava oficialment el 1969 amb el Novè Congrés del Partit Comunista. Sun, 19 Feb 2012 15:02:00 GMT 404 - Mao i la Revolució Cultural - 19/02/12 no Actualitat http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/4/1/1329667209614.mp3?programa=En+gu%E0rdia 00:51:01 http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=944 Nit de Divendres Sant de 1811 a Figueres. Mossèn Francesc Rovira, capellà i excoronel de l'exèrcit espanyol, allibera de les tropes napoleòniques el castell de Sant Ferran, la fortalesa militar més gran d'Europa, custodiada per 1.300 homes. Els efectius amb què compta el mossèn per l'operació són uns pocs centenars de joves figuerencs i una còpia de les claus del castell, aconseguida amb enginy. Agustí Vehí, doctor en Història i sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Figueres, recorda "la Rovirada", un dels episodis més sorprenents de la Guerra del Francès. Sun, 12 Feb 2012 15:02:00 GMT 403 - La Rovirada - 12/02/12 no Actualitat http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/3/3/1329071313033.mp3?programa=En+gu%E0rdia 00:52:53 http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=944 El 1870 Heinrich Schliemann, mecenes alemany aficionat a l'arqueologia i fascinat per La Ilíada, començava les excavacions a la costa d'Anatòlia tot desafiant el criteri de la comunitat científica. Amb més passió que rigor, Schliemann va dirigir els treballs instintivament fins a aconseguir el seu somni: descobrir les restes de Troia. Felip Masó, historiador i membre de l'Institut d'Estudis del Pròxim Orient Antic de la UAB, recorda l'aventura en què Schliemann va demostrar que la guerra de Troia no va ser un invent d'Homer. Sun, 05 Feb 2012 15:02:00 GMT 402 - El descobriment de Troia - 05/02/12 no Actualitat http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/0/4/1328466447040.mp3?programa=En+gu%E0rdia 00:52:23 http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=944 A la Barcelona dels segles XVI i XVII hi havia més presons que barris. La presó del Rei, la de la Inquisició, la del bisbe, la de la Generalitat... Cada institució tenia la seva com a símbol d'exhibició de poder jurisdiccional i hi havia una presó per a cada tipus de delicte. Uns centres de detenció en què els reus esperaven la tortura, la mort o, amb sort, el càstig a pagar una multa. Joan de Déu Domènech, autor del llibre "L'espectacle de la pena de mort", recorda com eren les presons a la capital catalana abans de la inauguració el 1904 del primer centre de reclusió modern: la presó Model. Sun, 29 Jan 2012 15:01:00 GMT 401 - Les presons de Barcelona - 29/01/12 no Actualitat http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/4/9/1327870989494.mp3?programa=En+gu%E0rdia 00:53:43 http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=944 Una monarquia absoluta amb la Cort plena de luxes. Privilegis il·limitats de l'Església i l'aristocràcia que impedien l'accés al poder d'una burgesia en alça. El poble, afamat i ofegat pels impostos. Era el model de societat europea de finals del segle XVIII. El context en què va germinar a França una revolta popular que va esclatar amb la presa de la Bastilla el 14 de juliol del 1789. Lluís Roura, catedràtic d'Història Moderna de la UAB, analitza les causes de la Revolució Francesa, el fet històric que marca el pas del sistema de l'Àntic Règim al món contemporani. Sun, 22 Jan 2012 15:01:00 GMT 400 - L'esclat de la Revolució Francesa - 22/01/12 no Actualitat http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/2/8/1327256838782.mp3?programa=En+gu%E0rdia 00:52:52