Guia d'orquestra

Major i menor - 26/01/12

Thu, 26 Jan 2012 23:01:00 GMT

Analitzem els canvis de mode d'aquesta simfonia comprovant com Dvor�k explota m�s la lluminositat del canvi de menor a major que a la inversa. Per a la il�lustraci� musical d'aquest programa hem usat una versi� a c�rrec de l'Orquestra Filharm�nica Txeca sota la direcci� de V�clav Neumann.

El motiu crom�tic - 19/01/12

Thu, 19 Jan 2012 23:01:00 GMT

En aquest episodi comparem els dos primers moviments de les primeres simfonies de Beethoven i Brahms i ho fem a trav�s d'un motiu crom�tic (do-do#-re) que tots dos compositors utilitzen. Per a la il�lustraci� musical d'aquest programa hem usat versions de l'Orchestre R�volutionnaire et Romantique, sota la direcci� de John Eliot Gardiner (Beethoven) i l'Orquestra Filharm�nica de Berl�n (Brahms), sota la direcci� de Claudio Abbado.

Teixit de motius conductors - 12/01/12

Thu, 12 Jan 2012 23:01:00 GMT

Richard Strauss (1864-1949): Salom� (dansa i escena final) (1905) Strauss construeix aquesta fabulosa �pera a partir d'un entramat continu de motius conductors que representen tant els personatges principals com els conceptes de l'amor o la seducci�. Per a la il�lustraci� musical d'aquest programa hem usat una versi� a c�rrec Catherine Malfitano, soprano, i l'Orquestra de la Royal Opera House, sota la direcci� de Christoph von Dohn�nyi.

M�sica espanyola - 05/01/12

Thu, 05 Jan 2012 23:01:00 GMT

Joaqu�n Rodrigo (1991-1999): Concierto de Aranjuez (1829) Per una banda, analitzem com Joaqu�n Rodrigo aconsegueix equilibrar la guitarra i l'orquestra, tenint en compte la poca pot�ncia sonora d'aquest instrument solista. D'altra banda, comentem les caracter�stiques b�siques del que es coneix com a "m�sica espanyola" i que aquesta obra representa tan b�. Per a la il�lustraci� musical d'aquest programa hem usat una versi� a c�rrec de Paco de Luc�a, guitarra i l'Orquestra de Cadaqu�s, sota la direcci� d'Edmon Colomer.

Processos d'enriquiment! - 15/12/11

Thu, 15 Dec 2011 23:12:00 GMT

Fr�d�ric Chopin (1810-1849): Concert per a piano i orquestra n�m. 2 (1829) En aquest episodi tractem la q�esti� de l'enriquiment que sol tenir cada nova presentaci� d'un tema. Es tracta d'una tend�ncia general en la m�sica, particularment marcada en el cas dels concerts i encara m�s especialment marcada quan el compositor �s Chopin. Per a la il�lustraci� musical d'aquest programa hem usat una versi� a c�rrec de Maria Jo�o Pires, piano i la Royal Philharmonic Orchestra, sota la direcci� d'Andr� Previn.

Hi havia una vegada... canvis! - 24/11/11

Thu, 24 Nov 2011 23:11:00 GMT

Igor Stravinsky (1882-1971): Le chant du Rossignol (1917) Stravinsly va comen�ar a escriure l'�pera El cant del rossinyol abans de la trilogia de ballets que el van fer fam�s. El segon i tercer acte els va acabar amb posterioritat quan despr�s de Petruixka i La consagraci� de la primavera ja era un altre compositor. El poema simf�nic el va fer basant-se en m�sica exclusivament d'aquests dos darrers actes amb un estil molt m�s modern que el del primer acte. Per a la il�lustraci� musical d'aquest programa hem usat una versi� a c�rrec de l'Orquestra Filharm�nica de Nova York, sota la direcci� de Lorin Maazel.

Usos subtils - 17/11/11

Thu, 17 Nov 2011 23:11:00 GMT

Samuel Barber (1910-1981): "Adagio per a cordes" (1936) Analitzem aquesta obra intentant explicar per qu� una obra del segle XX agrada tant al p�blic en general. Per a la il�lustraci� musical d'aquest programa hem usat una versi� a c�rrec de l'Orquestra Filharm�nica d'Israel, sota la direcci� de Leonard Bernstein.

Quan hi ha dos solistes - 03/11/11

Thu, 03 Nov 2011 23:11:00 GMT

Guia d'orquestra: W. A. Mozart (1756-1791) - Concert per a flauta, arpa i orquestra K. 299 (1778)

"Quan hi ha dos solistes"

Programa 3-novembre-2011

Mozart nom�s va escriure una obra amb participaci� de l'arpa, aquest "Concert per a flauta, arpa i orquestra", fruit d'un enc�rrec del Duc de Ga�nes. En l'episodi d'avui comentem les funcions dels instruments solistes (les relacions entre ells i amb l'orquestra) i algunes de les caracter�stiques de l'arpa.

Per a la il�lustraci� musical d'aquest programa hem usat una versi� a c�rrec de Mara Galassi, arpa, Susanne Kaiser, flauta, i l'Orquestra Barroca de Freiburg, sota la direcci� de Gottfried von der Goltz

Combinant elements - 20/10/11

Thu, 20 Oct 2011 23:10:00 GMT

En aquest poema simf�nic Liszt hi combina diverses estructures musicals: obertura vienesa, tema amb variacions i forma sonata. Ho expliquem i comentem quina relaci� t� tot plegat amb la vida del poeta itali� del s.XVI Torquato Tasso.

Per a la il�lustraci� musical d'aquest programa hem usat una versi� a c�rrec de l'Orquestra de l'estat hongar�s, sota la direcci� de J�nos Ferencsik.

Estrat�gies d'un gran compositor - 13/10/11

Thu, 13 Oct 2011 23:10:00 GMT

Guia d'orquestra

De la pantalla a la sala de concerts - 29/09/11

Thu, 29 Sep 2011 23:09:00 GMT

Serguei Prok�fiev (18901-1953): Alexandr Nevski

La folia - 22/09/11

Thu, 22 Sep 2011 23:09:00 GMT

Antonio Salieri - La follia di Spagna: La folia Amb l'obra de Salieri com a excusa, en aquest episodi fem un recorregut hist�ric de la folia.