amb

Castellers
L'Efrén diu que el món casteller no té gaires normes, per tant qualsevol colla pot portar el color que vulgui, i que hi ha diverses colles de color blau marí, a part dels Castellers de la Vila de Gràcia, com per exemple, els Capgrossos de Mataró o els Xiquets del Serrallo.

Aliances
La Francesca diu que a Mallorca també porten l'aliança a la mà esquerra, igual que a Catalunya, i no pas com a Espanya, que la porten a la dreta. La Joana ens diu que a França, Anglaterra, Suïssa, la porten a l'esquerra. I diu que a Amèrica també, segons les pel·lícules, perquè, diu, és el dit del cor.  La Maria Conxa diu que és perquè a l'Edat Mitjana, Catalunya eren comptats depenent dels reis francesos com Carlemany. La resta de la Península, no va ser sota aquesta influència i se'l posava a l'esquerra. L'Eulàlia explica que els sud americans també porten l'anell a la dreta, per influència espanyola, i que això es deu al fet que segueixen el ritus toledà, que també compta amb l'entrega de les arres en la cerimònia del casament, cosa que els catalans no fem. A Europa, en canvi, segons l'Eulàlia, ens regim pel ritus romà o bizantí. Així com Estats Units i Canadà.

Llums de Nadal
Els llums de Nadal, segons la Catalina, s'encenen el 25 de novembre. Ella ho sap perquè coincideix amb Santa Catalina. Segons en Moisès, però, antigament s'encenien per Santa Llúcia, a primers de desembre. La Ramona diu que Santa Llúcia és el 13 de desembre, que abans era una gran festa per a les modistes. En Jordi diu que la tradició catalana diu que s'han de posar per la Puríssima, igual que les decoracions nadalenques, i treure-ho tot plegat per la Candelera. en Marcos diu que a Reus l'any passat les van engegar a les 20 hores, i després cada dia a les 18 hores, no són els mateixos horaris a tot arreu, depèn de l'ajuntament, però ara, diu en Marcos, amb el canvi climàtic, volen reduir les hores, cosa que l'any passat ja es va fer. 

La castanyera i la cocció de castanyes
Expliquen que les castanyeres tenen el carbó per coure les castanyes en aigua, perquè facin fum en coure el carbó i perquè així es couen més a poc a poc i les castanyes queden més toves. Un SMS ens diu que les castanyes es poden coure igualment en vitroceràmica, si es fa amb la típica paella foradada.

El Caganer
La Pilar diu que el caganer va ser introduït el segle XVII o XVIII, amb una finalitat. Representa la fecunditat a la terra, que es dóna perquè als anys següents la terra sigui ben generosa. Diu que es va decidir que cada regió de l'estat fes les figuretes, amb el vestit tradicional de cada lloc. I per això el caganer porta barretina. I diu que aquesta figura només existeix a Catalunya. La Ramona diu que a Olot hi ha molta tradició de figures de pessebre, i que les més tradicionals porten barretina totes. La Carme diu que li van explicar que el caganer representava la feblesa humana davant la supremacía divina.

La Barretina
Una oient explica que aproximadament fa uns 45 cm, però també n'hi ha per nens petits. Un pam i mig, dos... No sap des de quan se'n porta. La Carme diu que a Prats de Motlló, hi havia un barretinaire i que quan es va perdre la Catalunya Nord, es va perdre el costum de dur la barretina. En David explica que la Barretina era utilitzada antigament en els pobles de l'Àsia Menor. L'ús de la barretina era quotidià a diferents " ports " del Mediterrani, ja que era el símbol de la marineria mediterrània. Aquest barret tan característic es va introduir a Catalunya abans de la colonització grega, concretament de mans dels fenicis. Fins arribar a la seva extensió total arreu de Catalunya. Actualment, el principal centre productor de barretines és a Olot. La Carme diu que a la bandera d'Argentina surten un home i una dona i la dona porta barretina, passa el mateix a Brasil en una de les seves banderes, i diu que o a Washington o Nova York també tenen un escut on surt la barretina (en aquest n'hi surten quatre). Diu també que aquí la gent gran la duia més llarga, i altres la feien servir per escalfar-se els ronyons. En Jordi explica que la barretina que hi ha a la bandera argentina és un barret frigi, Frigia és una regió de l'Asia Menor. Com que van ser conquerits per grecs i romans per tot l'imperi es va convertir en distintiu dels esclaus alliberats. És més ample de dalt i estret de baix i acaba rodó per dalt. Amb la rev francesa, la comuna de Paris la va prendre com a símbol del país alliberat. I al s xix va ser adoptat com a simbol internacional de la llibertat, i per això surt a bona art dels escuts dels països llatinoamericans. A Montserrat hi ha una roca amb la seva forma i li diuen justament així. No sap si la barretina i el gorro del pare noel deriven d'aquí, tots dos són molt posteriors.

Festes de Nadal
La Maria Teresa explica que les festes de Nadal són festes paganes cristianitzades perquè no se sap quan va néixer Jesús, perquè era un altre calendari. És la festa pagana dels solstici d'hivern, i la Setmana Santa és el solstici de primavera. Tots sants és la festa celta dels morts, i els panellets és el pa que coïen per homenatjar els reis. A l'església ortodoxa celebra el dia de nadal el dia de Reis.


pàgina següent
Cançons del caga-tió