Publicitat

 
02/03/2010

Entrevista

Bicentenari Chopin: Joan Moll i Rosa Capllonch

 

Des de Catalunya Música hem volgut apropar-nos al compositor des de la perspectiva de dues destacades personalitats mallorquines vinculades al compositor com són el pianista Joan Moll, coneixedor del repertori chopinià i del vincle de l'autor amb Valldemossa, i també Rosa Capllonch, conservadora de la cel·la museu Chopin George Sand de Valldemossa i també presidenta del Festival Chopin de Valldemossa. Aquí us oferim un petit extracte de les dues entrevistes.

Chopin hauria acceptat ser mallorquí adoptiu?
Joan Moll: Tal com va transcórrer la seva estada a Mallorca és molt probable que no. Va ser una llàstima. El viatge va començar molt bé però es va acabar espatllant molt.

Com es pot resumir l'aportació pianística de Chopin?

Joan Moll: En l'aspecte tècnic, ell el va ampliar, va flexibilitzar la forma de tocar. En l'aspecte musical... la sensibilitat, la creació de sons molt més suaus que abans, una pulsació molt més dolça, molt més expressiva... es diu que quan ell tocava mai no passava del mezzoforte però tenia una capacitat de matisació dinàmica que qui l'escoltava creia haver-lo sentit arribar al fortissimo.

L'escola interpretativa de Chopin potser no va tenir la mateixa repercussió que la de Liszt en el seu temps?
Joan Moll: Bé, els dos compositors es van influenciar mútuament. La Polonesa heroica podia ser una bona mostra de la influència de Liszt sobre Chopin, mentre que els Somnis d'amor podrien ser una mostra a la inversa. Per altra banda, és un fet que les classes ben pagades eren les de les senyoretes de l'alta societat parisenca i també que aleshores a la capital francesa hi havia altres professors amb la fama molt ben assentada, com ara Kalkbrenner i d'altres. Realment no recordo el nom de cap alumne de Chopin que arribés a la fama en el seu temps. És una llàstima. Però sí que la seva forma de tocar i amb obres com els Estudis va influir en el pianisme de l'època. Indubtablement. Sempre a la recerca de la flexibilitat, de la manca de rigidesa, defugint l‘homogeneïtat de la força de tots els dits de les mans a favor que cada dit tingués una personalitat especial.

L'escriptora Aurore Dupin, coneguda amb el sobrenom de George Sand, era una mica més gran que Chopin?
Rosa Capllonch: Sí. Sis anys més gran.

Quan comença la relació?
Rosa Capllonch: Es coneixeran durant un concert en un saló parisenc. Chopin va tenir una impressió no gaire favorable. En una carta diu: "Quina dona tan antipàtica". Ben aviat va canviar d'opinió! George Sand es va convertir veritablement en l'única dona amb qui estableix una relació de parella completa de la seva vida.

Com era George Sand?
Rosa Capllonch: No sé... la imagino molt intel·ligent, molt treballadora, un ésser superior i avançada 100 anys al seu temps amb tots els problemes que això comporta. Com a defectes, doncs un pèl de xovinisme francès.

La relació va començar el 1838?
Rosa Capllonch: Sí. Hi ha una carta que adreça a un amic comú on ella li revela que n'està enamorada i que el veu com un ésser angèlic. A més té mala consciència ja que sap que Chopin està encara enamorat de Maria Woczinska, amb qui s'havia de casar, però ella va anul·lar el compromís matrimonial per pressió familiar. George Sand no sap si empènyer aquella relació i demana l'opinió de l'amic. Malauradament no conservem la carta de resposta de l'amic.

Com va ser que el 1838 Chopin i George Sand van decidir fer un viatge a una illa exòtica al bell mig del Mediterrani anomenada Mallorca?
Joan Moll: Chopin era molt tímid. La seva família, profundament catòlica, seguia els seus passos des de Varsòvia. El seu prometatge efímer amb Maria Woczinska s'havia acabat. En aquell moment George Sand es mostra atreta per Chopin. La seva condició de dona separada amb fama d'haver tingut diferents amants, li era compromesa de cara a la seva família. És per això que varen voler amagar que viatjaven junts cap a Mallorca. Primer va sortir George Sand amb els dos fills i la criada i una setmana més tard, Chopin pren la diligència postal que viatjava dia i nit. Es van trobar a Perpinyà. Després van arribar amb vaixell a Barcelona i novament amb vaixell de Barcelona a Palma. L'excusa que George Sand va argumentar per proposar aquell viatge va ser la salut del seu fill Maurice, de 14 anys.
Rosa Capllonch: A part, també hi ha la fascinació cap a l'orient, i una sèrie d'amics del cercle de George Sand relacionats amb Espanya... entre els quals hi havia el ministre Mendizábal, impulsor de la llei de la desamortització eclesiàstica de 1835. També el músic mallorquí Francisco Frontera, conegut com a Frontera de Valldemossa, que també els va animar a anar a Mallorca. Una amiga de George Sand, esposa del cònsol d'Espanya a París, també els anima.

Arriben a Barcelona en vaixell?

Rosa Capllonch: Des de Perpinyà es van traslladar cap a Portvendres, on agafen el vaixell anomenat Le Fenicien. En una de les aquarel·les que pinta Maurice, el fill de George Sand, es pot veure Cadaqués des del mar. De gran Maurice es va dedicar particularment a fer il·lustracions de llibres...

Chopin va escriure alguna obra en les setmanes passades a Son Vent?
Joan Moll: Van ser els dies més feliços d'aquell viatge. A part de la bellesa del paisatge, Chopin podia viure l'amor per primera vegada en plenitud. Segurament allà va escriure algun dels preludis, particularment els més lluminosos, com ara els números 17, 19 i 23. A finals de novembre, el clima va empitjorar i ell es va posar malalt. Tres metges mallorquins li van diagnosticar per primera vegada la tuberculosi. Chopin s'enfronta a partir d'aleshores amb la idea de la mort. Se'l tracta com un malalt de pesta, els obliguen a deixar Son Vent i a pagar els mobles (llit, matalassos, etc.) que hauran de cremar. L'única solució va ser anar de llogaters a les cel·les de la Cartoixa de Valldemossa, situada a 400 metres d'altura i que no estava preparada per suportar el fred, la humitat... va ser pitjor encara per a la salut de Chopin. Aquí pren consciència que és un malalt incurable. A partir d'aleshores, el seu estat serà depressiu. Passa del millor moment de la seva vida al més tràgic, que el confronta amb la mort. Treballant els preludis que va escriure aleshores, em vaig adonar que en aquesta etapa, sovint utilitza acompanyaments "ostinato", acords feixucs, acompanyaments ràpids, amenaçadors.

Com va ser l'estada a Valldemossa?

Rosa Capllonch: En sortir de Son Vent, el cònsol de França els va allotjar durant dos dies al consolat fins que van poder anar cap a la cel·la de Valldemossa, que per altra banda ja coneixien i ja els havia deixat fascinats. Aleshores encara hi havia restes del claustre gòtic, xipresos... com diu George Sand "un escenari d'òpera" (ella recorda Robert le diable de Meyerbeer). S'hi estaran del 15 de desembre de 1838 a l‘11 de febrer de 1839. Malgrat la desamortització, la Cartoixa no va estar mai abandonada ja que les cel·les es llogaven sobretot a la burgesia de Palma que anava a passar els estius en aquestes estances. Així se'n treien uns recursos econòmics de cara al manteniment. Els lloguers es van mantenir fins al 1842, quan es va subhastar tot el monestir en forma de lots, excepte l'església i algunes dependències com la Sala Capitular que pertanyien a l'església. Els meus avis hi van viure del 1919 fins al 1930, en què va començar el primer Festival Chopin i en què van inaugurar el museu Cel·la Chopin George Sand.

Com sorgeix la fundació del museu?

Rosa Capllonch: La meva àvia Anne Marie Boutroux coneix per atzar la néta de George Sand, Aurore Sand, en un hotel a prop d'Antibes. Ella oferirà els objectes personals relacionats amb l'estada a Mallorca dels dos artistes, embrió del museu. Aquesta amistat va durar tota la vida i s'ha perpetuat entre els descendents de totes dues, en paral·lel al creixement del fons del museu amb important documentació personal i manuscrits.

Enllaços patrocinats

Catalunya Radio