Ell llibre dels plaers immensos. Melcior Comes (Proa, 2007). LLL
Recomanàrius que ens ha enviat la Fe, llibretera d'una petita llibreria a Les Franqueses que es diu L'espolsada.

"M'acabo de llegir El llibre dels plaers immensos, d'en Melcior Comes i penso que és un llibre immens que val la pena de recomanar. És un llibre amb una gran riquesa lèxica, cosa que avui costa de trobar i que encara té més mèrit tenint en compte l'edat de l'autor, 27 anys. Es pot llegir una bona novel·la descriptiva i alhora no poder deseganxar-te'n, una cosa no està renyida amb l'altra. Encara que per la immensa majoria de llibres que es publiquen actualment sembla impossible".

En doncs fe, del que diu la Fe. Vam recomanar-lo al Lecturàlia del 31 de maig.

Vostè ja ho entendrà. Claudio Magris en traducció d'Anna Casassas. (Edicions de 1984, 2007; en castellà a Anagrama) LLLL
(Sona That's amore, de Dean Martin).
Una perla de només 60 pàgines. Un monòleg fluidíssim que una dona ingressada en una "Casa de Repòs" adreça al president de la institució per agrair-li que hagi concedit permís al seu home per venir-la a buscar. La seva veu reconstrueix la seva història d'amor amb un poeta, de qui ha actuat de musa. Magris pren el mite d'Orfeu i fa que sigui Eurídice qui ens parli del gran home amb un lirisme descarnat: "És bonic que t'estimi un neuròtic, dóna seguretat". L'atemporalitat l'acosta als mites. Per exemple, quan la dona vol situar una acció concreta introdueix una digressió molt aclaridora: "ahir, avui, fa mil anys, aquí ens està prohibit tenir rellotges i calendaris, ens els confisquen a l'entrada, tot és ara i mai"... Cal llegir Magris ara i mai.

La vida a la porta de la nevera. Alice Kuipers en traducció de Nausica Solà. (Amsterdam Llibres, 2007; en castellà a Salamandra) LL
(Sona Miel en la nevera, de Tino Casal).
Una gran idea per a una novel·la petita que no és gran cosa: les relacions entre una mare separada i la seva filla adolescent explicada a través de les notes que es pengen a la porta de la nevera la multitud de vegades que no es troben o l'una ja dorm i l'altra arriba o marxa. Perquè l'operació prengui sentit l'autora hi fa aparèixer un conflicte molt gran: un càncer de mama de la mare. No n'explicaré el final, però resulta previsible. L'apel·lació emocional és eficaç, però d'una volada més aviat baixa. Apta per a la lectura dels adolescents, això sí. I rapidíssima de llegir. Peca d'un cert bonisme i d'un esquematisme que el format triat encara subratlla.

Pura Anarquia. Woody Allen en traducció de Joan Solé. (Columna, 2007; en castellà a Tusquets). LL
(Sona Wild Man Blues de Woody Allen i la seva New Orleans Jazz Band)
18 relats que Woody Allen ha anat publicat al prestigiós Newyorker o al New York Times, tots d'un format molt similar. Característics fills d'Allen: esbojarrats, graciosos (vil parameci...), verborreics, difícils de traduir perquè van plagats de referents mediàtics... però irregulars. Millors els dialogats que no pas els de narrador verborreic. Molts d'ells parteixen de notícies breus extretes del mateix diari al qual van adreçats i molt propers al columnisme periodístic. Dos de brillants: "Calistènia, heura verinosa, muntatge definitiu", un intercanvi de cartes entre el pare d'un noi que esdevé estrella cinematogràfica i el professor del taller d'actors d'on ha sortit, que es barallen per sucar del contracte. "Quin sabor més letal tenen els teus brots, bonica", una paròdia dels gourmets papanates en el que s'explica la història d'una trufa subhastada com si fos el diamant més gran del món. Distret, però no passarà a la història de la literatura en el mateix lloc que a la del cinema.

El Blog recomanat

Avui no té format blog, sinó de revista digital:

http://www.paperdevidre.net

Una iniciativa literària coordinada des de Terrassa per Guillem Miralles i ara també per Tina Vallès, que arriba al seu número 44 amb el leitmotif: "Ser/haver estat jove".
A banda dels textos habituals, hi destaquen dues coses: una extraordinària entrevista llarga a la Núria Folch, de 91 anys, vídua de l'escriptor i editor Joan Sales, de qui s'acaba de reeditar Incerta glòria. I un escrit inèdit de Llibert Tarragó, l'editor de la versió francesa de la novel·la, traduït per Mercè Ibarz.

Ronda del Gijón, Marcos Ordóñez (Aguilar, 2007) LLL
El novel·lista, periodista i crític teatral Marcos Ordóñez dóna veu a 18 persones que, en algun moment o altre, han passat pel mític cafè Gijón de Madrid, conegut per les seves tertúlies i el premi literari Café Gijón que patrocinava Fernando Fernán-Gómez. Llibre carregat de memòria, transcrit en estil àgil i molt directe per Ordóñez, esdevé una crònica coral. Especialment interessants les veus d'Eugenio Suárez (falangista fundador de "El Caso"), Ana María Matute, Manuel Vicent, Maruja Torres o Alfonso González Pintor, "cerillero y anarquista"...

La lluna de paper, d'Andrea Camilleri. Traducció de Pau Vidal. (Edicions 62, 2007). LLL
(Sona Blues a la lluna, de Big Mama)
Nou lliurament del sicilià Andrea Camilleri en la sèrie de l'inspector Montalbano. Aquesta, l'avantpenúltima publicada a Itàlia, centra la investigació en un crim relacionat amb delictes financers del sector farmacològic. També hi té un pes destacat la corrupció política i els embolics de faldilles, així com l'entorn del comissari: el còmic Catarella, els seus fidels lloctinents, els àpats a la trattoria d'Enzo i el paisatge de Vigata. Però potser el més destacat, aquí, siguin els problemes que Salvo Montalbano té per acceptar que s'està fent vell. No decebrà els fidels.

El secret de Christine Falls, de Benjamin Black (pseudònim de John Banville). Traducció d'Eduard Castanyo. (Bromera, 2007) LL
(Sona Angel of Harlem, d'U2)
Primera novel·la negra que el darrer Booker Prize irlandès, John Banville, signa amb el pseudònim Benjamin Black. Novel·la negra i fosca, ambiciosa i un pèl rimbombant, protagonitzada per Quirke, un metge forense que descobreix que el seu cunyat, un eminent ginecòleg, ha manipulat la fitxa del cadàver d'una jove. Novel·la un pèl morosa, al ritme de la qual el lector triga a incorporar-se. Al capdavall, Banville, o Black, dibuixa el tèrbol paisatge d'unes famílies benestants catòliques d'origen irlandès que organitzen als Estats Units una mena de xarxa d'adopció de nens nascuts al marge de les normes morals. Recomanable, tanmateix.

Esmolar l'eina (Guia de redacció per a professionals), de Daniel Cassany (Empúries, 2007) LLL
(Sona Escriu-me, de Maria Cinta)
Nou lliurament de l'autor de La cuina de l'escriptura, un veritable best-seller en diverses llengües com a llibre sobre la redacció. Aquí, Cassany es concentra en l'escriptura per a professionals de tots els àmbits. Analitza aspectes tan estantissos com la retòrica de l'objectivitat: jo/nosaltres/es diu que; he detectat/hem detectat/s'ha detectat... Repassa tots els manuals de referència, els valora i dóna consells d'escriptura. Per exemple, analitza els 5 tipus de lectors que es tenen en compte en l'àmbit de l'enginyeria:
1) profà (culte, però en un altre camp);
2) executiu (profà, però que ha de prendre decisions);
3) expert (que ho ha d'aplicar);
4) tècnic (entre l'executiu i l'expert);
5) operari (profà que necessita una comprensió parcial d'algun tema per a una aplicació pràctica).
Cassany conclou que "saber escriure atorga poder" i ho demostra amb exemples de la seva experiència laboral a B.Sabadell, BBVA, La Caixa, Repsol, Santillana, Generalitat, el Senat xilè... Un pronom sense referent en unes normes pot fer perdre milers d'euros a una institució.

El Blog recomanat

http://fetamexic.blogspot.com

Aquesta setmana un blog suscitat per l'escriptora Lolita Bosch per acomboiar unes interessants jornades literàries que ella comissaria: "La setmana del 29 de setembre al 6 d'octubre de 2007 se celebrarà a Barcelona el festival literari Fet a Mèxic". Cada dia hi ha apunts relacionats amb el pont Catalunya-Mèxic, breus entrevistes en Youtube... un veritable mitjà de comunicació que demostra la versatilitat del format bloc.

La vida plural de Fernando Pessoa Ángel Crespo (Seix Barral, 1988, reeditat ara al 2007) LLLL

És gairebé un sacrilegi, un anatema, però podries començar per un llibre que no és de Pessoa sinó sobre Pessoa. Crespo, que va ser gran poeta i traductor, dóna la clau per accedir al bagul de les múltiples personalitats del poeta: Alberto Caeiro, Ricardo Reis, Álvaro de Campos i altres heterònims menors. Després ja triaràs tu mateixa per on entrar-hi. Potser pel Llibre del desfici.

Certituds immediates, de Miquel Bauçà (Empúries, 2007). LLL
(Sona Lullaby de The Cure).
Nova obra pòstuma de Bauçà, un dels grans de les lletres catalanes, autor de Carrer Marsala o L'estuari i desaparegut l'any 2004 després d'anys de vida solitària. Des de la publicació, en 1998, de El Canvi, la seva obra va adoptar la forma de diccionari enciclopèdic d'entrades poètiques, ordenades alfabèticament segons el primer vers. Certituds immediates és el cinquè lliurament d'aquesta magna enciclopèdia, i el segon que es publica pòstumament. Moltes entrades, i no pas les millors, són comentaris d'actualitat: "A Amèrica, ho fan.../ que els polítics es retirin/ i hi tornin. -Aquí no/ som tan rics. És impossible". "-I el Fòrum, què ha estat?/ -Molt pitjor, més violent,/ del que jo em suposava./ Ha estat com un funeral/ preparat a corre-cuita,/ però no s'ha dit el nom/ del difunt o la difunta./ A ningú, sense voler,/ se li ha escapat de dir-ho". Però de tant en tant, fa diana: "És el viure tan plegats/ el que ens fa escriure novel·les"; "Un poeta no té nom/ ni pertany a cap comuna./ Si té mare, si té ossos/ i té carn és sobretot/ per salvar les aparences".

Exploradores del abismo, Vila-Matas (Anagrama, 2007). LLLL
(L'home estàtic, de Pau Riba)
El nou llibre del constant Vila-Matas és de contes. Vila-Matas es reinventa tornant a un gènere que va practicar en els seus inicis, després d'experimentar en novel·les molt properes a l'assaig. Vila-Matas és un món que genera grans adhesions i confraries: els shandy de la Historia abreviada de la literatura portátil, els hijos-sin-hijos, els Bartlebys, els Montanos, els Pasaventos... A Exploradores del abismo trobem gent corrent que s'enfronta als seus abismes i precipicis particulars com "exploradors que no saben tornar del mapa", en paraules de Canetti. En especial m'ha agradat el d'un malalt a qui diagnostica autisme una doctora que acaba sent també autista. Uns versos de la Poesía Vertical de Roberto Juarroz que Vila-Matas reprodueix en una mena d'introducció ens situen en el to general del llibre: "A veces parece/ que estamos en el centro de la fiesta/ Sin embargo/ en el centro de la fiesta no hay nadie/ En el centro de la fiesta está el vacío/ Pero en el centro del vacío hay otra fiesta".

Com el riu que flueix, de Paulo Coelho (Proa, 2007). L
(Sona The River, de Bruce Springsteen)
Reconec la meva estupefacció absoluta per la gran quantitat d'adhesions que genera Coelho. No perquè els seus llibres es venguin molt, com d'altres best-selleristes que entretenen bé, sinó perquè l'espiritualitat dels seus llibres arriba als cors (a les ments, no ho sé) de moltíssimes persones. La meva estupefacció creix encara més quan ens trobem amb un seguit de textos breus com els del Com el riu que flueix, subtitulats com "Pensaments i reflexions 1998-2005". És ple de tòpics d'una previsibilitat que esparveren. Praga 1981, a la pàgina 77, n'és un exemple espectacular. Una mena de saviesa de cartó pedra. Jo trobo que és un dels pitjors llibres que he llegit en els últims anys, però voldria entendre què li troben els lectors. Per això faig una crida: amants de Coelho, sisplau, escriviu a lecturalia@catradio.cat i expliqueu-nos quines virtuts li trobeu. Potser me'l podré llegir amb uns altres ulls perquè, com diria el mateix Coelho, "rectificar és de savis".

El Blog recomanat

Per contrast amb Coelho i també per al·lusions, avui destaquem un bloc una mica passat de voltes. Blog de Jair Domínguez

http://guionistabrillant.blogspot.com/

Un guionista sense àvia, que se subtitula: "Vida i miracles del millor guionista català del segle XXI. només comparable als bauçà, calders, pla i ferran de pol, domínguez és sens dubte un raig de talent que il·lumina la resta de mortals. en aquest blog descobrireu secrets que us ajudaran a ser feliços i, per què no, també millors persones".
Doncs bé, ara fa un any dedicava un apunt antològic a Coelho partint de la resposta que donava l'autor brasiler a la pregunta sobre quan sortiria la pel·li de "El alquimista": "Espero que nunca. La película se pasa en la cabeza y en el corazón del lector. Fue una equivocación vender los derechos en el 93. Hoy no haría algo así. Domínguez el tracta d'impostor i farsant i acaba: "no puc dir que m'agradaria veure'l esclafat per un camió carregat d'exemplars de L'alquimista, però ja ho crec que m'agradaria". I és que Coelho desperta passions.

Colors de mar, Maria-Antònia Oliver (Proa, 2007) LLLL
(Sona Jim, de Maria del Mar Bonet)
El retorn de Maria Antònia Oliver a la narrativa, després de set anys de silenci. Un llibre de contes vitalistes però en els que hi plana la mort de l'ésser estimat, en el cas d'Oliver l'aproximació a la figura de la seva parella, l'escriptor Jaume Fuster. Destaquen els relats en els quals els narradors són els gossos de casa, na Blanqueta i na Mel; la primera que va conèixer l'Amo i la segona que va arribar quan ell ja no vivia. Un llibre commovedor que recupera l'escriptura imaginativa i acolorida de l'autor manacorina en alguns contes fantàstics i mostra la capacitat de la literatura per explicar el dolor.

Els taxistes del tsar, Joan-Daniel Besszonoff (Empúries, 2007). LL
(Sona Casatchock)
L'autor nord-català emprén un viatge molt personal a la recerca de les traces d'aquest cognom (del seu avi patern, d'origen rus) que li ha marcat la vida. Investiga la figura d'aquest avi, força absent del seu relat familiar en comparació amb el seu avi català, rememora amb precisió enciclopèdica les circumstàncies de la seva immigració a França i viatja a Moscou. Besszonoff indaga en la seva identitat, ja prou complexa, per la via més exòtica, estudia rus per intentar recuperar la llengua i prova d'explicar aquesta fascinació amb l'estil excel·lent que el caracteritza. Tot plegat, però, sembla més un llibre d'en Tintín que no pas una veritable recuperació de la memòria.

Gramàtiques extraterrestres, Fernando J. Ballesteros (Bromera, 2007) LLL
(Sona la B.S.O d'E.T.)
Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General
Assaig divulgatiu que explora la història del programa SETI de recerca de senyals d'intel·ligència extraterrestre, que en certa mesura és la història de la ràdio (o ràdioastronomia): Tesla, Marconi, els falsos senyals artificals dels púlsars des de galàxies supernova. Ballesteros comença l'assaig provocativament, amb la falsa notícia de la recepció, a l'antena gegant d'Arecibo, d'un senyal inequívocament intel·ligent d'origen extraterrestre. El rigorós i amè anàlisi d'aquestes recerques conté capítols sencers dedicats als llenguatges intel·ligents de micos i delfínids. Recomanable.

El Blog recomanat

Acabem amb un Blog deliciós sobre notícies lexicogràfiques amb un gust per la narració que recorda l'univers erudit de Perucho. Es diu:

GAZOPHYLACIUM

Bloc amateur sobre lexicografia catalana i altres lletraferidure
i es troba a: http://lexicografia.blogspot.com/

Es fa ressò del cas de l'aturat britànic Mark Paton, que el passat 7 d'agost va atacar amb un martell el retrat que Reynolds va fer del lexicògraf Samuel Johnson, autor d'un gran diccionari de la llengua anglesa durant el segle XVIII. Acaba el seu apunt així:

No se sap, per ara, si l'atac fou per atzar o premeditat, però analitzant-ne els detalls cadascú pot extreure les seves conclusions. Que és, si fa no fa, el que farà el jutge Purdy. D'altres ja han llençat el crit al cel. Mals temps per a la lexicografia.

Maig 2008

Abril 2008

Març 2008

Febrer 2008

Gener 2008

Desembre 2007

Novembre 2007

Octubre 2007

Setembre 2007

TEMPORADA 2006-2007