Lecturàlia: Atles de lectura
Amb Màrius Serra
 Horari
d'emissió: Cada dijous a les 10.10 h
Aquests són les lectures proposades per Màrius
Serra des de Lecturàlia, setmana rere setmana.
Les L
que posem al costat de cada llibre són com les estrelletes
de la crítica cinematogràfica.
Consultori Recomanàrius
Si necessiteu consell per regalar una lectura per alguna ocasió, circumstància o persona especial o en voleu recomenar alguna, envieu-nos un missatge a lecturalia@catradio.cat.
Lectures recomanades 25 Octubre
Vida privada, de Josep Maria
de Sagarra (Proa, 2007). LLLLL
(Sona Estranya forma de vida, per Mariona Sagarra)
Reedició commemorativa pel 75è aniversari de
la publicació d'aquesta novel·la controvertida,
sempre molt llegida, que arrossega la càrrega de ser
"la gran novel·la de Barcelona". Ben flanquejada
per un pròleg de Lluís Permanyer i un epíleg
del crític Xavier Pla que explica els avatars del text
(èxit, censura, ultracorrecció lingüística
de Joan Oliver), Vida privada no només es deixa llegir
avui com un gran reportatge de la Barcelona dels anys vint,
sinó que atrapa per la seva voluntat de ser un mosaic
iconoclasta de tots els estrats que formaven la societat de
l'època, des dels barris alts als tuguris més
tèrbols. Novel·la de personatges que prescindeix
de l'argument pròpiament, sembla la pipa de Magritte:
això no és una novel·la, diu la novel·la.
Impagable mossèn Claramunt, que ens llega un cèlebre
triple bueno -bueno, bueno, bueno (en cursiva)-, que sovint
emet per relativitzar els conflictes. El registre barceloní
que Sagarra fa anar a VP és, també, un dels
punts forts de la novel·la.
|
Zooflèxia, de Carles Hac Mor i Ester
Xargay. (March, 2007). LLL
(Sona The house of the rising sun de The Animals)
Fals bestiari estrambòtic i enlluernador d'aquesta
parella de poetes, acolorit de manera brillant per les il·lustracions
de Millà. Partint d'una posició quasi animista
("un gerani és tan important i intel·ligent,
a la seva manera, com la persona que el rega"), subverteixen
el gènere del bestiari (i encara més de la faula)
perquè "tracta d'animals amb conductes no pas
humanes, o no gaire". Els textos, poètics i no,
presentats sota el prisma de la ciència, descriuen
bèsties i actituds del tot sorprenents: la salamandra
pigallosa, la dida alada, la dona-llop dels udols, les aus
de plat, l'escarabat bum-bum, l'elefanta que pareix o les
beatoques de la bona esperança, que fa: "Si l'oca
espera la pera/ la pera no espera l'oca./ I què hi
té a veure una oca/ amb la pera que no espera?/ Car
la pera, com a pera,/ no pot esperar cap oca./ És una
mala esperança,/ la que ens fa tenir la nansa./ A l'oca
fem amb recança/ tot allò que ens ve d'usança./
Mamíferes i amb còfia,/ totes van menjant gasòfia./
Creuen que Déu i la bòfia/ podran arreglar l'atròfia".
|
La vida després de Déu, de
Matthew Tree. (Ara Llibres, 2007). LLL
(Sona God save the Queen, per The Sex Pistols)
Llibre dur, a mig camí entre l'assaig informatiu i
el relat temàtic. Matthew Tree hi exposa la seva certesa
en la inexistència de Déu, parteix de la seva
experiència amb la religió anglicana i després
extrapola la institucionalització de les creences tot
aplicant la màxima cristiana "per les seves obres
els coneixereu". S'hi relaten, d'una manera gens neutra,
tot un seguit de malvestats comeses en nom de les religions,
tant de les grans religions revelades com d'algunes variants
extremes de sectarisme religiós contemporani. Llibre
compromès d'un ateu (o d'un creient en l'ateïsme)
escrit amb el ritme d'una cançó punk. Especialment
delicat el capítol sobre l'islam, en el qual Matthew
Tree es limita a reproduir les visions crítiques que
expressen musulmans o ex musulmans, però tot i així...
Llibre agitat i agitador, d'una sinceritat esborronadora.
|
Lectures recomanades 18 Octubre
Barcelona 2080, de Víctor Mora (La
Busca, 2004).LLL
Una novel·la publicada fa tres anys sobre una Barcelona
fantàstica, en la qual Víctor Mora fa un homenatge
irònic a tres gèneres: el fantàstic,
la ciència-ficció i la política-ficció.
Descordada i divertida, s'allunya de la literatura realista
de Mora, autor (a banda del capitán Trueno) d'una notable
novel·la antifranquista publicada a París en
1966 i reeditada a Barcelona en 1976: Els plàtans de
Barcelona.
|
Firmin,
de Sam Savage. Traducció al castellà
de Ramon Buenaventura (Seix Barral, 2007). LLLL
(Sona Qualsevol nit pot sortir el sol, de Sisa)
Firmin és un ratolí que neix al soterrani d'una
llibreria l'any 1960, a Boston. S'alimenta de llibres, físicament
i també intel·lectualment. Resseguim la seva
atònita existència al costat del llibrer, que
és el seu heroi, i d'un escriptor fracassat, amb qui
comparteix desassossec. L'analogia amb Ratatouille seria una
simplificació semblant a comparar la cuina de Ferran
Adrià amb els poemes de J.V. Foix, perquè Firmin
és una novel·la distòpica que barreja
tristesa i humor per dibuixar-nos un món descoratjador
en el qual la lectura (la literatura) adquireix una força
salvadora. És un llibre sorprenent que entusiasmarà
els lectors que se'n considerin. La seva principal virtut
és el menyspreu absolut per la versemblança.
Per més que ens ho repeteixi, de seguida oblidem que
sigui un ratolí, potser per la seva gran dosi d'humanitat.
Té números per transformar-se en una novel·la
molt llegida que competeixi en solitari a les llistes del
més venuts amb el gruix de novel·les històriques
que ara mateix semblen l'única fórmula d'èxit
editorial.
|
Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent,
de Josep-Francesc Delgado. (Edicions del roure de
can roca, 2007). LLL
(Sona Pujarem dalt del cim amb el cor alegre)
Reedició d'una de les novel·les més llegides
pel públic jove en aquests últims anys, sobretot
entre l'interessat en el muntanyisme. L'obra més divulgada
de Delgado és una novel·la d'aventures i misteri
que narra l'ascensió d'un grup de dotze alpinistes
del Centre Excursionista de Catalunya a l'Everest (el Sagarmatha
en nepalès). La narració és vigorosa.
Hi apareixen, xerpes, lames i bruixes. La desaparició
de la Mireia, una de les integrants del grup, és el
nus del misteri que portarà els seus companys a tornar
creient que ha mort. Però la troballa del seu diari
farà que el misteri de la Mireia tingui una solució
emocionant. Novel·la amb l'èpica escaient a
l'Himàlaia, ha seduït ja a diverses generacions
de lectors des que va sortir publicada en 1988. Amb ella,
l'autor emprén l'aventura editorial amb les Edicions
del roure de can roca, en una operació que recorda
la que, anys enrere, un altre escriptor viatger com Josep
Maria Espinàs va emprendre amb el segell, avui consolidat,
de La Campana.
|
Continuació o represa dels poemets de Montsouris,
de Bartomeu Fiol. (Proa, 2007). LLL
(Sona La mer m'a donné, de Georges Moustaki)
L'últim poemari d'aquest gran poeta mallorquí
reprén uns poemes de joventut escrits a París
l'any 59 amb l'alè alquimista de Palau i Fabre i els
completa amb versos propers escrits gairebé mig segle
després. És una operació sensata, de
gran bellesa per contrast. Hi veiem el projecte poètic
i la seva ulterior projecció. M'ha entusiasmat un poema
de gran saviesa que retrata la llengua com a ésser
viu:
Podem fer altra cosa
que mantenir la diferència
entre parole i llengua?
La llengua no s'acaba
de perfer mai. Si posa ordre qualque moment,
la parole germina de nou sempre.
La tasca gramatical no s'acaba mi
i va sempre a remolc.
(la parole és la descripció de l'ús
efectiu de la llengua fora de la gramàtica)
|
Lectures recomanades 11 Octubre
Lecturàlia especial des de La Fira del Llibre de Frankfurt
Aplec de rondalles, de Valeri
Serra i Boldú (Publicacions de l'Abadia de Montserrat,
2007). LLL
|
La lladre de llibres, de Markus Zusak. Traducció
d'Anna Ullibarri. (Edicions La Campana, 2007).
LLLL
(Sona Campanades a morts, de Lluís Llach).
|
L'home manuscrit, de Manuel Baixauli.
Premi Mallorca 2006. (Edicions Proa, 2007). LLL
(Sona Manuscript d'Al Stewart)
|
|
Betum, d'Enric Virgili. (Empúries,
2007). LLL
( Sona I'll be your mirror, de Lou Reed)
|
Lectures recomanades 04 Octubre
Contes, de John Cheever.
Traducció de Jordi Martín Lloret. (Edicions
Proa, 2007). LLLLL
(Sona Good Bye, de Benny Goodman).
Un dels grans. L'antologia de 61 narracions que ell mateix
va triar entre tots els seus contes. Extraordinaris. Cheever
(Pulitzer al 1979) no fa que els contes esclatin com una bombolla
de sabó. De vegades es limita a tallar fragments de
la vida dels dies de cada dia, amb personatges gens heroics
ni destacats, que pertanyen a l'enorme classe mitjana nord-americana,
que enclou des del suburbi fins al barri residencial. Diu
ell, al prefaci, que quan ha rellegit les històries
per triar els contes li han semblat d'un món perdut,
del Nova York amb banda sonora de Benny Goodman on tothom
duia barret pel carrer. N'hi ha per treure-se'l. Agafeu-ne
qualsevol i no us decebrà, però posats a triat,
em quedo amb "La bella lingua", que ressegueix les
passes d'un americà divorciat a Roma que pretén
aprendre l'italià i va de professora en professora
fins que topa amb la Kate, una professora nord-americana com
ell.
|
La
carretera, de Cormac McCarthy. Traducció
de Rosa Borràs. (Edicions 62, 2007); en castellà
a Mondadori. LLLL
(Sona Wrong side of the road, de Tom Waits)
L'últim premi Pulitzer és una novel·la
devastadora. D'aquelles que commouen i acoquinen. Un pare
i un fill fugen en un paisatge apocalíptic, després
que una mena d'abisme mundial hagi detingut la vida normal.
Enmig d'aquesta opressiva fugida pels límits de l'horror
pare i fill es tenen l'un a l'altre, i la seva resistència
és per amor. El trajecte és llarg i tortuós.
McCarthy el narra amb una gran austeritat de mitjans. Molts
diàlegs breus entre pare i fill, que més aviat
són interrogatoris del fill sobre qüestions d'una
gran profunditat moral. El bé i el mal, els bons i
els dolents, el millor i el pitjor de la condició humana,
Déu... tot desfila davant dels nostres ulls hipnotitzats
per una lectura que esgarrifa i emociona. Un bon motiu per
fer-se MacCarthista.
|
Insòlit somni, insòlita veritat
de Lolita Bosch. (Empúries, 2007); en castellà
a Mondadori. LL
(Sona Volare, en versió de Dean Martin)
Lolita Bosch, una autora que ha irromput amb molta força,
fa valer aquí el seu lligam profund amb Mèxic
per escriure a partir d'un personatge fascinant: don Joaquín
de la Cantolla y Rico. Un visionari mexicà que va arribar
a proposar al president de la República de Mèxic
que construís un segon pis a la ciutat de Mèxic
fet de globus aerostàtics lligats al món amb
àncores gegants. La proposta de Cantolla de fer una
ciutat als núvols és el letimotiv d'aquesta
brevíssima narració il·lustrada de Lolita
Bosch. Sí que ho reconstrueix d'una manera poètica,
però també molt lineal, i al capdavall el conte
no acaba d'aixecar el vol. Interessant, però deixa
el lector amb la sensació de ser una oportunitat perduda
per fer un llibre perdurable
|
Avui no acabem amb un blog, sinó amb
una autorecomanació:
GUIA DE FRANKFURT PER A CATALANS (no del tot informats),
de Sergio Vila-Sanjuán (La Magrana)
|
Lectures recomanades anteriorment
|