Un home de paraula (La Magrana, 2006) // Un hombre de palabra (Alfaguara, 2006), d'Imma Monsó.

El recomanaríem, per exemple, als nuvis que hagin d'anar de viatge de noces. El dissabte passat hi va haver un gran nombre de casaments perquè era el 7/7/7 i la gent creia que els portaria sort.

Assaigs (llibres primer i segon) (Proa, 2006, 2007)
Michel de Montaigne, en traducció de Vicent Alonso.

El recomanem per a la gent que no viatja per vacances sinó que estiueja, que és una altra modalitat molt més rutinària, sedentària i amb més temps morts, sempre que no hi hagi criatures a prop.

Una cuestión personal (Anagrama, 1994), de Kenzaburo Oé

Novel·la vibrant i dolorosa apta per ser llegida durant una convalescència que ens impedeix viatjar o fer vacances.

Diccionari de la llengua catalana. IEC, 2007.

Una lectura excel·lent per fer-la a salts, poc transportable. La recomanem per a tots aquells que es passin l'estiu treballant.

Trilogia de Nova York, de Paul Auster, en traducció de Joan Sellent
(labutxaca, 2007)

Les tres primeres novel·les d'Auster, ara accessibles en una edició molt transportable. Porten la recomanació al títol: ideal per a gent que se'n vagi de vacances a Nova York, ni que sigui per fugir de la invasió subtil que Woody Allen fa aquest estiu a Barcelona.

El vigilant en el camp de sègol (labutxaca, 2007)
J.D. Salinger, en traducció d'Ernest Riera i Josep Maria Fonalleras.

Recomanat als pares que passin les vacances amb els seus fills adolescents a prop. No hi trobaran cap estratègia per conviure-hi, però potser els comprendran millor.

El quadern gris (labutxaca, 2007)
Josep Pla.

Acabem llegint. Pla i català. El quadern gris és una lectura d'ampli espectre que es pot recomanar a tothom. Per exemple, als que vagin de vacances en un creuer. Llegim un fragment de les experiències de Pla al casino del Círculo Artístico, a l'entrada corresponent a demà 13 de juliol:

"Quan no es té aproximadament cap cèntim, hom es posa a pensar en la possibilitat de collir un ple de la ruleta com una cosa deliciosa. No em costaria pas gaire d'afeccionar-m'hi. El que hi ha és que quan entro a la sala de joc em trobo, si fa no fa, en la mateixa situació en què es troben sovint els meus amics en sortir-ne: pelat com una geneta.

Si alguna vegada ho he provat, m'he pogut convèncer de l'escassa capacitat que tinc per a la vida del vici. No tinc presència, ni barra, ni perfil. No puc arribar a prendre-ho seriosament. (...) Ara, a mi em sembla que tinc -probablement a causa de la meva inconsciència- un cert avantatge sobre els meus amics. Jo crec que jugar i perdre són dues coses lligades per la més absoluta coherència. En canvi, ells creuen que jugar i no guanyar és una mala passada que la providència els fa explícitament".

Llegir és com jugar a la ruleta. Cal ser pacient i no esperar-ne grans guanys. Llavors arriben.

Juegos matemáticos ocultos en la literatura (Octaedro, 2007) LLL
Piergiorgio Odifreddi
Aquest matemàtic i professor de lògica italià aplega a la col·lecció Palabras en juego d'Octaedro un seguit d'escrits en els quals rellegeix des d'un punt de vista matemàtic autors clàssics de la història de la literatura: Borges, Cervantes, Carroll, Dante, Conan Doyle, Herman Hesse... Hi descobrim la importància de les paradoxes en algunes obres i altres misteris de la construcció literària vistes matemàticament. Odifreddi, autor de L'Evangeli segons la ciència, és un habitual de les tertúlies als mitjans italians i ara comença a ser traduït aquí. Un equivalent de Marina o Serrano.

Portal de Cerdanya (Relats dels Pirineus) LL (Proa, 2007) Diversos autors catalans i aragonesos.
(Sona Aguarda que pleba de Ninonaninón)
Cada any, dues institucions de ponent (Consell cultural de les Valls d'Àneu i el Grup d'Estudis de Llengua i Literatura del Pirineu) conviden uns quants autors a passar un cap de setmana als Pirineus amb l'única condició de situar-hi després un conte. L'any passat, la destinació era Bellver de Cerdanya i els congregats eren escriptors catalans i aragonesos (que escriuen en aquesta fabla aragonesa que només té 15000 parlants). Portal de Cerdanya (que en aragonès es diu Branquil d'a Cerdanya) n'és el resultat. Les estratègies de cada autor són curioses. Després del pròleg de Ramon Sistac, alguns en fan pseudocrònica (com Xavier Macià), d'altres fan la feina (com Pep Coll, Ferran Rella, Isidor Cònsul o el castellonenc Vicent Usó) i n'hi ha que se'n surten tirant pel dret (per dir-ho a la muntanyesa), com Carme Riera, que fa una crònica sobre com va perdent fins a tres vegades els papers o fitxers on anava escrivint el conte dels Pirineus... Els aragonesos són prou bons, amb Chusé Inazio Nabarro al capdavant.

La vida pública (els millors comentaris de la gent del carrer) (Ara llibres, 2007). LLL
Edició d'Enric Gomà
(Sona El meu carrer, de Joan Manuel Serrat)
Un llibre interessant que recull frases caçades al vol o llegides al carrer per un grup de 330 informants (arreu del planeta) que els envien a Enric Gomà i ell distribueix per correu electrònic cada dia des de 1999. Molts d'ells són guionistes. El primer volum es deia Al carrer. Hi trobem exemples de tot tipus, però en trio un parell:

Sentit a la Modern Tate Gallery de Londres, una nena d'uns nou anys que pregunta: -Papa, això és una obra d'art o una barana de fusta?

Anunci penjat en una botiga de productes russos del carrer de la Unió de Barcelona: "Pareja rusa trabaja de matrimonio. El tiene carnet de conducir y ella mucha experiencia".

Pólvora del quatre de juliol (Galerada, 2007) LLL
Ramon Erra
(Sona Born on the fourth of july, B.S.O de Born on the 4th of july)
Segon llibre de narracions de Ramon Erra, després de La flor blanca de l'estramoni (2001). Un seguit d'històries majoritàriament situades en l'àmbit rural, però narrades amb una certa voluntat experimental que pot desconcertar alguns lectors convencionals. Erra juga a vèncer la previsibilitat i se'n surt sovint. Sensacional la història d'una portera casada amb un violador que es dedica a enguixar parets. O "Un si és no és de margarides", que comença: "La filla del guarda forestal té por de les margarides" i ens acaba descrivint (en un si és no és) la pèrdua de la innocència d'una manera només aparentment lleugera. Erra promet i ja dóna, erra que erraràs.

Un llarg hivern (La Campana, 2007)
Colm Toíbín.
Novel·la breu plena d'instants capturats situada al Pirineu, a la casa d'una família en un poblet de muntanya, entre el Pallars i l'Alt Urgell. Quan el germà gran torna de la mili, just abans que hi marxi el germà petit, s'adona que la mare beu. El dia que el petit marxa el pare decideix tallar-ho de soca-rel i la mare marxa de casa, muntanya amunt, cap a la casa de son germà. Una nevada impressionant la sepultarà per sempre. La família viu enfrontada als veïns, aïlllada. La novel·la ressegueix la desesperançada recerca, que dura tot l'hivern, a l'espera que es fongui la neu. Tóibín sap treballar amb les emocions sense caure en el sentimentalisme. Les paraules hi conviuen amb els silencis amb encert. Una bona novel·la.

Si voleu sentir l'entrevista amb l'autor cliqueu aquí

Novel·la d'escacs (Quaderns Crema, última reimpressió de 2001) LLLL
Stefan Zweig en traducció de Manuel Lobo.
Un clàssic de la novel·la breu, situada en un viatge transatlàntic amb un campió del món d'escacs entre el passatge que accepta jugar, per diners, contra alguns dels passatgers. Els guanya fàcilment fins que apareix un passatger amb una història increïble. Empresonat pels nazis en una cel·la d'aïllament, el seu únic company va ser un llibre de problemes d'escacs, fins al punt que va desenvolupar una obsessió per jugar-hi mentalment que li va permetre suportar tots els interrogatoris. Una meravella.

Obra Completa (Poesia i prosa) (Galàxia Gutenberg, 2007) LLLL
Joan Salvat-Papasseit, en edició a cura de Carme Arenas.
(Sona Ara no es fa, però jo encara ho faria de Loquillo).
L'obra completa de Salvat-Papasseit ocupa només un volum, excel·lentment editat per Carme Arenas. A banda dels seus populars poemes frescos, vitals i innovadors en l'exploració de formes avantguardistes, descobrim els escrits polítics de Salvat, en català i en castellà, que descriuen perfectament la seva evolució. El seu esperit revolucionari el porta a desmarcar-se de totes les quadrícules ideològiques, en una línia llibertària, i radicalitzar la seva catalanitat. Especialment interessant és l'edició de la seva correspondència.

Piensa bien y acertarás (máster en crucigramas), (RBA, 2007) LLLL
Fortuny
El meu veí a la pàgina de passatemps de La Vanguardia és, probablement, el millor crucigramista que conec. Ara treu un nou llibre que enceta una col·lecció de jocs dirigida per Oriol Comas, al costat de llibres de problemes lògics de Henry Dudeney, Martin Gardner i l'argentí Jaime Poniachik. L'estil de Fortuny és molt especial. Gairebé sempre comença els seus crucigrames amb una frase feta o locució de dues o tres paraules. Exemples:

"Ser ejecutado en la cámara de gags" MORIRSEDERISA

"Ponerse a rabiar viendo los ganadores de los Oscars VERLASESTRELLAS

"En pocas palabras, no se monda con facilidad" DURODEPELAR

El llibre proposa crucigrames de tres nivells de dificultat, i adverteix:

"Para resolver estos juegos no se precisa erudición, pero de vez en cuando cualquiera puede quedarse atascado; para salir de los atascos se reomienda un poco de calma y no encasillarse en el pensamiento único".

En deixo un de penjat, en pla enigfortuny, com si diguéssim:

Habla como si sus clientes no merecieran la pena (de 8 lletres)

La solució, al llibre.

L'amic retrobat (labutxaca, 2007)
Fred Uhlman en traducció de Dolors Udina. LLLL
(Sona Carta a un amic, de Maria del Mar Bonet)
Una novel·la breu sobre l'amistat recuperada ara en butxaca. Narra la història de dos amics a l'Alemanya en la qual s'està covant el nazisme. L'un és jueu, fill d'un heroic combatent de la primera guerra mundial, i l'altre el fill d'una nissaga aristocràtica que comença a simpatitzar amb l'emergent Hitler. Tots dos estableixen una relació d'amistat adolescent molt intensa a l'escola. La història ens l'explica el jueu, ja ancià, des d'Amèrica. Anem veient com s'enrareix l'ambient a Alemanya i ens preparem per a la inevitable ruptura, com en una història d'amor entre amants de dos bàndols irreconciliables. El retrobament final que suggereix el títol és molt emocionant, però no implica pas que els dos amics es tornin a trobar. Molt recomanable i idònia per transformar un jove que llegeix ocasionalment en un lector constant.

LLIBRE/DISC DISC/LLIBRE
GUILLAMINO I PEDRALS
EN/DOLLL
Labreu Edicions i Bankrobber publiquen aquest llibre/disc que podreu trobar tant a les botigues de música com a les llibreries.

Cliqueu aquí per sentir l'entrevista

En directe el proper dia 20 de juliol a l'FNAC d'Illa Diagonal. (A partir de les 20.00h)

Naips Nous (labreu edicions, 2007) LLL
Lluís Urpinell
El nou llibre d'Urpinell (anagrama d' UN PERILL i que també signa Ludwig Giovanni o Lluís Urpinell-i-Jovani), recull poemes de l'última dècada. Al costat de sonets i algun cal·ligrama, hi destaquen els versos aforístics. En destacarem tres per mostrar-ne el to:
1. "Neckties: La corbata/És/El pitet/De l'adult!"
2. "Western (homenatge a John Ford): Les armes de foc/ ataquen el cor/ prô envolten/ l'abdomen".
3. "Estramoni: La màgia de la Màgia.../ És el truc!"

Assaigs (llibre segon) (Proa, 2007) LLLLL
Michel de Montaigne en traducció de Vicent Alonso.
(Sona One step beyond, de Madness)
Continua la publicació dels Assaigs, en un segon volum que conté, de forma destacada, l'ampli estudi que Montaigne va fer sobre el filòsof català del segle XV Ramon Sibiuda -Apologia de Ramon Sibiuda-, ja publicat a Laia en traducció de Jaume Casals (1982). Sibiuda va ser llegit pels humanistes, com Picco della Mirandola, traduït del llatí per Montaigne i estudiat a fons per Pascal. En aquest nou oceà d'idees, referències i especulacions que conforma el segon volum dels Assaigs, en destaco un anomenat "Sobre els llibres" que és una espècie de Lecturàlia. Hi llegim:

"Que no es fixen en les matèries, sinó en les formes que els done. /Faig dir als altres allò que jo no puc dir tan bé, a vegades per la feblesa del meu llenguatge, a vegades per la feblesa de la meua intel·ligència/ Per ordenar les meues peces no tinc cap altre sargent de batalla que l'atzar/ Si aquest llibre em desagrada, n'agafe un altre, i no m'hi lliure més que durant les hores en què comença a apoderar-se de mi el tedi de no fer res".

I després entra en matèria. Lloa el Decameró de Boccaccio, Rabelais, les Geòrgiques de Virgili, Lucreci, Catul, Horaci..., però també critica:

"Diré més encara, atrevidament o desconsideradament, que aquesta vella ànima pesada ja no li fan pessigolles ni l'Ariost ni tampoc el bon Ovidi; i la seua facilitat i les seues facècies, que en altres ocasions m'han encisat, a penes m'entretenen a hores d'ara..."

Gato encerrado (El Aleph, 2007) LL
William S. Burroughs en traducció de Bruno Menéndez.
(Sona The year of the cat d'Al Stewart)
Llibre molt curiós de l'heterodox Burroughs, autor dels escandalosos Junkie o Marica, company de viatge dels beatnik (Kerouac, Ginsberg, Gysin) i també dels Bowles a Tànger, que aplega un centenar de textos curts sobre els gats, en especial del seu Ruski. Els compara als gossos (sempre tan útils) i conclou que són companys esotèrics. Es fixa que són prou intel·ligents per fugir d'una baralla quan perden, a diferència dels gossos, que podrien lluitar fins a la mort. Assistim a episodis de violència contra els animals, que Burroughs condemna, i descobrim un ritual iniciàtic dels nazis terrible: arrencar-li un ull a un gat després de peixar-lo durant un mes. Llibre gens amable que interessarà als amants dels gats i als animalistes en general.

El terme de Manacor (Ensiola, 2007) LLL
Miquel Barceló
(Sona Per Mallorca, de Joan Manuel Serrat)
El catedràtic d'Història Medieval de la UAB, autor de molts treballs d'investigació, ens sorprèn amb un llibret de narracions notable escrit en to de llegenda. Barceló és de Felanitx i aquí aplega sis narracions breus de caire impressionista i un relat meravellós, el que dóna nom al llibre i que en justifica la lectura. El catastròfic ensorrament de l'església de Felanitx en plena celebració eucarística provoca quatre-cents morts i canvia plenament el to vital de la comunitat. La gent comença a beure i a jugar, de manera que l'ordre social vilatà canvia: "El joc repartia diners i riquesa -des de finques, cases, trossos de terra o perxes del porc- d'una manera imprevisiblement diferent al costumari. Imprimí, a més, una extraordinària velocitat a fer-se i, sobretot, desfer-se dels patrimonis. De tal manera les pràctiques de joc nocturn i clandestí espatllaren l'ordre social, aquell que garantia, recordem-ho, la reproducció humana i perpetuació dels llinatges..." De resultes d'això, la gent es desplaça a tocar, al "terme de Manacor". El relat aconsegueix crear un territori mític.

Teaming (La Magrana, 2007) LLL
Jil Van Eyle
Un llibre en el que aquest emprenedor holandès instal·lat a Catalunya, pare d'una nena discapacitada, explica un nou concepte de solidaritat que parteix de microaportacions per part d'empreses (1 euro al mes per nòmina de treballador) que tothom pot triar a quina ONG destina, atès que Teaming només fa d'intermediari i no toca ni un ral. El projecte compta amb el suport entusiasta de Frank Rijkaard, un expert (almenys en teoria) de la formació d'equips (teams). Rijkaard escriu el pròleg, dóna 12 claus i és entrevistat per Van Eyle.

El castell blanc (Bromera, 2007) LLL
Orhan Pamuk , en traducció de Carles Miró.
(Sona En el castell, de Sisa)
Un jove venecià del segle XVII força culte és capturat per pirates i venut com a esclau als turcs. A partir de llavors comença una nova vida a Istambul com a esclau d'un savi turc que vol conèixer els avenços científics del món occidental. El sultà tan aviat fa cas al savi (i al seu esclau) com els ignora. Mestre i esclau inicien una convivència molt estreta, mediatitzada per la seva gran semblança física, tan inquietant que els pot arribar a fer intercanviables. Una novel·la sorprenent sobre la identitat i també sobre l'intercanvi cultural, dos temes rabiosament contemporanis amb els que Pamuk es va donar a conèixer en el mercat internacional en una cursa imparable que l'ha dut a ser l'últim Premi Nobel de Literatura.

Conviure (La Magrana, 2007) LLLL
Andrea Riccardi, en traducció de David Salas.
(Sona Imagine de Lennon versionada per Joan Baez)
El fundador de la Comunitat de Sant Egidio, dedicada a la mediació en conflictes i al diàleg entre cultures i religions del món fa un assaig molt documentat sobre els problemes de convivència que sovintegen en el nostre món. Partint de la traumàtica experiència ruandesa, amb les matances entre hutus i tutsis, Riccardi avança per conflictes arreu del planeta. Especialment interessant és el capítol dedicat a l'Islam. Algunes frases ens situaran en el grau de reflexió que proposa:
"No ens podem plantejar el problema de l'islam d'una manera indistinta i global".
"El radicalisme islàmic té com a principal objectiu derrocar els dirigents musulmans impius. És una lluita islamo-islàmica, abans que antioccidental".
"A Europa es concep el bon govern en termes de llibertat, no de justícia, tal com succeeix a l'islam".
"L'islam global no està connectat a la cultura dels països musulmans que n'impregnen profundament la vida i la fe. L'islam global es revela fort en sectors de la immigració musulmana".

La miel del león (Salamandra, 2007) LLL
David Grossman en traducció de Laura Manero. (Sona Dalilah, de Tom Jones).
Grossman és un dels autors israelians més eminents de l'actualitat. Aquí participa en un projecte editorial europeu sobre mites universals. Ell glossa el mite de Samsó (i Dalila, esclar). En reprodueix la versió bíblica i després es dedica a glossar-ne el relat, com qui fa un comentari de text, especulant sobre els perquès del més mínim detall del relat bíblic. Els mites són poderosos perquè comprimeixen l'essència dels relats. Grossman el deconstrueix, des del moment que la mare de Samsó, estèril, es troba un àngel que li anuncia un embaràs d'algú molt especial, fins al terrible moment de la mort de Samsó per l'esfondrament que provoca per carregar-se els filisteus, en un precedent clar dels atemptats suïcides, passant per la traïció a què el sotmet Dalila per fer-li cantar la resposta al famós enigma de Samsó: "del devorador en va sorgir menjar, i del fort en va sorgir dolcesa".

El Blog Recomanat

(Sona Un agujero en el bolsillo, de Dinamita pa los pollos).
Justament aquest matí es presenta en societat una iniciativa editorial que ve a omplir un d'aquells buits: Els 20 primers títols de la col·lecció labutxaca del Grup 62, títols del fons editorial del grup que ara mateix representa el 85% de l'edició en català, títols de tots els temps i estils: Rodoreda, McEwan, Murakami, Porcel, Isabel-Clara Simó, Coelho, Coetzee, Uhlman, John Irving, Carson McCullers... En destaquem quatre:

Trilogia de Nova York
(labutxaca, 2007) LLLLL
Paul Auster, en traducció de Joan Sellent
(Sona New York, New York, de Frank Sinatra).
Publicades entre 1985 i 1986, les primeres tres obres de Paul Auster són tres novel·les interrelacionades: La ciutat de vidre, Fantasmes i L'habitació tancada. Auster hi estableix la seva cartografia personal: Nova York, personatges enigmàtics que viuen a la deriva, barreja de realitat i ficció, reflexió sobre el procés creador i, sobretot, l'atzar com a gran motor narratiu. Per situar-nos, la primera novel·la comença amb una trucada a mitjanit a número de telèfon equivocat. Un aspirant d'escriptor, que es diu Quinn, rep la trucada d'algú molt nerviós que demana per Paul Auster, de l'agència de detectius Auster. La trucada es repeteix unes quantes nits fins que una nit, quan ja fa dies que no el truquen, Quinn respon: "Jo mateix. Paul Auster a l'aparell". Llavors l'interlocutor li diu que el volen assassinar i això engega tota una recerca per NY. Una meravella. Tots els lectors que han descobert l'Auster d'aquests últims anys i llibres (La nit de l'oracle, Bogeries de Brooklyn, Memòries de l'Scriptorium...) s'hi haurien d'abraonar.

Memòries d'Adrià
(labutxaca, 2007) LLLL
Marguerite Yourcenar (Crayencour), en traducció de Jaume Creus
(Sona Setze jutges, d'Adrià Puntí).
Novel·la de 1974, Yourcenar hi estableix una nova via d'acostar-se a la novel·la històrica, ara tan en voga. Per explicar la història de l'emperador romà Adrià prescindeix del narrador omniscient en tercera persona i tria la via epistolar. La novel·la és una llarga carta a Marc Aureli que dicta l'emperador-filòsof Adrià quan ja sent la mort a prop. Són unes memòries que representen una profunda aproximació a l'anomenada "soledat del poder". Famosa en els anys 80 perquè un estiu Felipe González, en el zenit del seu poder, va recomanar-la a tort i a dret. L'emperador Adrià se'ns mostra com un as de la política però també com un precursor dels humanistes, amb una gran visió de futur però molt conscient de la força del destí. Yourcenar hi inclou una completa nota final amb l'àmplia documentació que va manejar per escriure-la. En llegim un tros: "Una reconstrucció com la que acaba el lector de llegir, és a dir, feta en primera persona i posada en boca de l'home que es tractava de plasmar, s'acosta en alguns aspectes a la novel·la i en d'altres a la poesia (... per copsar) la fidelitat als fets el lector trobarà una llista de principals textos sobre els quals ens hem basat per elaborar aquest llibre". Una joia.

El vigilant en el camp de sègol (labutxaca, 2007) LLLLL
J.D. Salinger, en traducció d'Ernest Riera i Josep Maria Fonalleras, que supera la que Xavier Benguerel publicà amb el títol L'ingenu seductor.
(Sona Jealous guy, de John Lennon).
Novel·la de 1945, aquest és el llibre mític de Salinger, un autor ocult que va crear un món personal compost per narracions i novel·les breus amb personatges compartits. El protagonista Holden Caufield connecta amb l'adolescentt incapaç de comprendre i compartir el món que s'han procurat els adults. És una obra inquietant d'aquelles en les quals pesa tant el que es diu com el que no es diu. La seva influència en la narrativa del segle XX ha estat molt important, a un nivell similar al de l'obra de Kafka. El mite de Caufield creix amb l'assassinat de John Lennon a Nova York, perquè aquest llibre és el que acabava de llegir l'assassí Mark Chapman abans de decidir matar el seu ídol.

El quadern gris (labutxaca, 2007) LLLLL
Josep Pla.
(Sona El quarto dels trastos, d'Albert Pla).
Entre els diversos clàssics catalans plenament vigent que ja apareixen entre els 20 primers volums de labutxaca trio l'obra més emblemàtica de Josep Pla. El text fixa, en format de dietari, la formació d'un dels autors més importants de la literatura catalana. Tot i que retrata el món de l'Empordà del qual prové i els ambients de l'Ateneu Barcelonès en el qual aterra amb vint anys, Pla va fixar-ne la versió definitiva en 1966, quan ja gairebé en tenia setanta. És, doncs, una obra que complementa l'embranzida de la joventut i la maduresa. En certa mesura, aquest monument noucentista s'alça en un panorama que Alan Yates va definir com "una literatura sense novel·la". Fem-hi una breu immersió en l'entrada de tal dia com avui de fa 89 anys: 7 de juny de 1918: "La tia Lluïsa Pla em conta que (...) la meva besàvia, que també es deia Lluïsa, era una dona que sentia intermitentment la necessitat de provar l'honradesa de les minyones. De tant en tant col·locava en diferents llocs del mas peces de dos cèntims. Després, quan ho creia convenient, passava revista a les peces. I de tornada us deia a l'orella (...) -Les peces encara hi són, però no es pot dir res... Ja veurem, ja veurem..." Potser els catalans encara som així?

(Sona Money in my pocket, de Simply Red)

Del forat a la butxaca anem a les butxaques ben plenes, perquè aquesta iniciativa editorial, que planeja omplir les llibreries de bons llibres en català a preus molt assequibles, ja ha porvocat que el segon grup editorial català, La Magrana (de RBA), també llanci la seva. Així doncs, el verb d'aquest estiu ha de ser BUTXAQUEJAR.

TEMPORADA 2007-2008

Maig 2007

Abril 2007

Març 2007

Febrer 2007

Gener 2007

Desembre 2006

Novembre 2006

Octubre 2006

Setembre 2006