Lecturàlia: Atles de lectura
Amb Màrius Serra
 Horari
d'emissió: Cada dijous a les 10.10 h
Aquests són les lectures proposades per Màrius
Serra des de Lecturàlia, setmana rere setmana.
Les L
que posem al costat de cada llibre són com les estrelletes
de la crítica cinematogràfica.
Lectures recomanades 12 juliol
Per acabar la temporada hem mirat els llibres que han obtingut
les 5L de Lecturàlia, hem comentat i valorat 169 llibres
de tot tipus i gènere. De LLLL n'hi ha una
vintena, però de LLLLL només set,
en efecte, set llibres magnífics.
Intentarem buscar un lector tipus per a cadascun d'ells.
Un home de paraula (La Magrana, 2006) // Un hombre
de palabra (Alfaguara, 2006), d'Imma Monsó.
El recomanaríem, per exemple, als nuvis que hagin
d'anar de viatge de noces. El dissabte passat hi va haver
un gran nombre de casaments perquè era el 7/7/7 i la
gent creia que els portaria sort.
|
Assaigs (llibres primer i segon) (Proa, 2006, 2007)
Michel de Montaigne, en traducció de Vicent
Alonso.
El recomanem per a la gent que no viatja per vacances sinó
que estiueja, que és una altra modalitat molt més
rutinària, sedentària i amb més temps
morts, sempre que no hi hagi criatures a prop. |
Una
cuestión personal (Anagrama, 1994), de Kenzaburo
Oé
Novel·la vibrant i dolorosa apta per ser llegida durant
una convalescència que ens impedeix viatjar o fer vacances.
|
|
Diccionari de la llengua catalana. IEC, 2007.
Una lectura excel·lent per fer-la a salts, poc transportable.
La recomanem per a tots aquells que es passin l'estiu treballant.
|
|
Trilogia de Nova York, de Paul Auster, en
traducció de Joan Sellent
(labutxaca, 2007)
Les tres primeres novel·les d'Auster, ara accessibles
en una edició molt transportable. Porten la recomanació
al títol: ideal per a gent que se'n vagi de vacances
a Nova York, ni que sigui per fugir de la invasió subtil
que Woody Allen fa aquest estiu a Barcelona. |
El vigilant en el camp de sègol (labutxaca,
2007)
J.D. Salinger, en traducció d'Ernest Riera
i Josep Maria Fonalleras.
Recomanat als pares que passin les vacances amb els seus
fills adolescents a prop. No hi trobaran cap estratègia
per conviure-hi, però potser els comprendran millor.
|
El quadern gris (labutxaca, 2007)
Josep Pla.
Acabem llegint. Pla i català. El quadern gris és
una lectura d'ampli espectre que es pot recomanar a tothom.
Per exemple, als que vagin de vacances en un creuer. Llegim
un fragment de les experiències de Pla al casino del
Círculo Artístico, a l'entrada corresponent
a demà 13 de juliol:
"Quan no es té aproximadament cap cèntim,
hom es posa a pensar en la possibilitat de collir un ple de
la ruleta com una cosa deliciosa. No em costaria pas gaire
d'afeccionar-m'hi. El que hi ha és que quan entro a
la sala de joc em trobo, si fa no fa, en la mateixa situació
en què es troben sovint els meus amics en sortir-ne:
pelat com una geneta.
Si alguna vegada ho he provat, m'he pogut convèncer
de l'escassa capacitat que tinc per a la vida del vici. No
tinc presència, ni barra, ni perfil. No puc arribar
a prendre-ho seriosament. (...) Ara, a mi em sembla que tinc
-probablement a causa de la meva inconsciència- un
cert avantatge sobre els meus amics. Jo crec que jugar i perdre
són dues coses lligades per la més absoluta
coherència. En canvi, ells creuen que jugar i no guanyar
és una mala passada que la providència els fa
explícitament".
Llegir és com jugar a la ruleta. Cal ser pacient
i no esperar-ne grans guanys. Llavors arriben. |
Lectures recomanades 5 de juliol
Juegos matemáticos ocultos en la literatura
(Octaedro, 2007) LLL
Piergiorgio Odifreddi
Aquest matemàtic i professor de lògica italià
aplega a la col·lecció Palabras en juego d'Octaedro
un seguit d'escrits en els quals rellegeix des d'un punt de
vista matemàtic autors clàssics de la història
de la literatura: Borges, Cervantes, Carroll, Dante, Conan
Doyle, Herman Hesse... Hi descobrim la importància
de les paradoxes en algunes obres i altres misteris de la
construcció literària vistes matemàticament.
Odifreddi, autor de L'Evangeli segons la ciència, és
un habitual de les tertúlies als mitjans italians i
ara comença a ser traduït aquí. Un equivalent
de Marina o Serrano.
|
Portal de Cerdanya (Relats dels Pirineus)
LL (Proa,
2007) Diversos autors catalans i aragonesos.
(Sona Aguarda que pleba de Ninonaninón)
Cada any, dues institucions de ponent (Consell cultural de
les Valls d'Àneu i el Grup d'Estudis de Llengua i Literatura
del Pirineu) conviden uns quants autors a passar un cap de
setmana als Pirineus amb l'única condició de
situar-hi després un conte. L'any passat, la destinació
era Bellver de Cerdanya i els congregats eren escriptors catalans
i aragonesos (que escriuen en aquesta fabla aragonesa que
només té 15000 parlants). Portal de Cerdanya
(que en aragonès es diu Branquil d'a Cerdanya) n'és
el resultat. Les estratègies de cada autor són
curioses. Després del pròleg de Ramon Sistac,
alguns en fan pseudocrònica (com Xavier Macià),
d'altres fan la feina (com Pep Coll, Ferran Rella, Isidor
Cònsul o el castellonenc Vicent Usó) i n'hi
ha que se'n surten tirant pel dret (per dir-ho a la muntanyesa),
com Carme Riera, que fa una crònica sobre com va perdent
fins a tres vegades els papers o fitxers on anava escrivint
el conte dels Pirineus... Els aragonesos són prou bons,
amb Chusé Inazio Nabarro al capdavant.
|
La
vida pública (els millors comentaris de la gent del
carrer) (Ara llibres, 2007). LLL
Edició d'Enric Gomà
(Sona El meu carrer, de Joan Manuel Serrat)
Un llibre interessant que recull frases caçades al
vol o llegides al carrer per un grup de 330 informants (arreu
del planeta) que els envien a Enric Gomà i ell distribueix
per correu electrònic cada dia des de 1999. Molts d'ells
són guionistes. El primer volum es deia Al carrer.
Hi trobem exemples de tot tipus, però en trio un parell:
Sentit a la Modern Tate Gallery de Londres, una nena d'uns
nou anys que pregunta: -Papa, això és una obra
d'art o una barana de fusta?
Anunci penjat en una botiga de productes russos del carrer
de la Unió de Barcelona: "Pareja rusa trabaja
de matrimonio. El tiene carnet de conducir y ella mucha experiencia".
|
|
Pólvora del quatre de juliol (Galerada, 2007)
LLL
Ramon Erra
(Sona Born on the fourth of july, B.S.O de Born on
the 4th of july)
Segon llibre de narracions de Ramon Erra, després de
La flor blanca de l'estramoni (2001). Un seguit d'històries
majoritàriament situades en l'àmbit rural, però
narrades amb una certa voluntat experimental que pot desconcertar
alguns lectors convencionals. Erra juga a vèncer la
previsibilitat i se'n surt sovint. Sensacional la història
d'una portera casada amb un violador que es dedica a enguixar
parets. O "Un si és no és de margarides",
que comença: "La filla del guarda forestal té
por de les margarides" i ens acaba descrivint (en un
si és no és) la pèrdua de la innocència
d'una manera només aparentment lleugera. Erra promet
i ja dóna, erra que erraràs.
|
|
Un llarg hivern (La Campana, 2007)
Colm Toíbín.
Novel·la breu plena d'instants capturats situada al
Pirineu, a la casa d'una família en un poblet de muntanya,
entre el Pallars i l'Alt Urgell. Quan el germà gran
torna de la mili, just abans que hi marxi el germà
petit, s'adona que la mare beu. El dia que el petit marxa
el pare decideix tallar-ho de soca-rel i la mare marxa de
casa, muntanya amunt, cap a la casa de son germà. Una
nevada impressionant la sepultarà per sempre. La família
viu enfrontada als veïns, aïlllada. La novel·la
ressegueix la desesperançada recerca, que dura tot
l'hivern, a l'espera que es fongui la neu. Tóibín
sap treballar amb les emocions sense caure en el sentimentalisme.
Les paraules hi conviuen amb els silencis amb encert. Una
bona novel·la.
Si voleu sentir l'entrevista amb l'autor cliqueu
aquí
|
Lectures recomanades 28 Juny
Novel·la d'escacs (Quaderns
Crema, última
reimpressió de 2001) LLLL
Stefan Zweig en traducció de Manuel Lobo.
Un clàssic de la novel·la breu, situada en un
viatge transatlàntic amb un campió del món
d'escacs entre el passatge que accepta jugar, per diners,
contra alguns dels passatgers. Els guanya fàcilment
fins que apareix un passatger amb una història increïble.
Empresonat pels nazis en una cel·la d'aïllament,
el seu únic company va ser un llibre de problemes d'escacs,
fins al punt que va desenvolupar una obsessió per jugar-hi
mentalment que li va permetre suportar tots els interrogatoris.
Una meravella.
|
Obra Completa (Poesia i prosa) (Galàxia Gutenberg,
2007) LLLL
Joan Salvat-Papasseit, en edició a cura de
Carme Arenas.
(Sona Ara no es fa, però jo encara ho faria
de Loquillo).
L'obra completa de Salvat-Papasseit ocupa només un
volum, excel·lentment editat per Carme Arenas. A banda
dels seus populars poemes frescos, vitals i innovadors en
l'exploració de formes avantguardistes, descobrim els
escrits polítics de Salvat, en català i en castellà,
que descriuen perfectament la seva evolució. El seu
esperit revolucionari el porta a desmarcar-se de totes les
quadrícules ideològiques, en una línia
llibertària, i radicalitzar la seva catalanitat. Especialment
interessant és l'edició de la seva correspondència.
|
Piensa
bien y acertarás (máster en crucigramas),
(RBA, 2007) LLLL
Fortuny
El meu veí a la pàgina de passatemps de La Vanguardia
és, probablement, el millor crucigramista que conec.
Ara treu un nou llibre que enceta una col·lecció
de jocs dirigida per Oriol Comas, al costat de llibres de
problemes lògics de Henry Dudeney, Martin Gardner i
l'argentí Jaime Poniachik. L'estil de Fortuny és
molt especial. Gairebé sempre comença els seus
crucigrames amb una frase feta o locució de dues o
tres paraules. Exemples:
"Ser ejecutado en la cámara de gags" MORIRSEDERISA
"Ponerse a rabiar viendo los ganadores de los Oscars
VERLASESTRELLAS
"En pocas palabras, no se monda con facilidad" DURODEPELAR
El llibre proposa crucigrames de tres nivells de dificultat,
i adverteix:
"Para resolver estos juegos no se precisa erudición,
pero de vez en cuando cualquiera puede quedarse atascado;
para salir de los atascos se reomienda un poco de calma y
no encasillarse en el pensamiento único".
En deixo un de penjat, en pla enigfortuny, com si diguéssim:
Habla como si sus clientes no merecieran la pena (de 8 lletres)
La solució, al llibre.
|
|
L'amic retrobat (labutxaca, 2007)
Fred Uhlman en traducció de Dolors Udina.
LLLL
(Sona Carta a un amic, de
Maria del Mar Bonet)
Una novel·la breu sobre l'amistat recuperada ara en
butxaca. Narra la història de dos amics a l'Alemanya
en la qual s'està covant el nazisme. L'un és
jueu, fill d'un heroic combatent de la primera guerra mundial,
i l'altre el fill d'una nissaga aristocràtica que comença
a simpatitzar amb l'emergent Hitler. Tots dos estableixen
una relació d'amistat adolescent molt intensa a l'escola.
La història ens l'explica el jueu, ja ancià,
des d'Amèrica. Anem veient com s'enrareix l'ambient
a Alemanya i ens preparem per a la inevitable ruptura, com
en una història d'amor entre amants de dos bàndols
irreconciliables. El retrobament final que suggereix el títol
és molt emocionant, però no implica pas que
els dos amics es tornin a trobar. Molt recomanable i idònia
per transformar un jove que llegeix ocasionalment en un lector
constant.
|
|
LLIBRE/DISC
DISC/LLIBRE
GUILLAMINO I PEDRALS
EN/DOLLL
Labreu Edicions i Bankrobber publiquen aquest llibre/disc
que podreu trobar tant a les botigues de música com
a les llibreries.
Cliqueu aquí per sentir l'entrevista
En directe el proper dia 20 de juliol a l'FNAC d'Illa
Diagonal. (A partir de les 20.00h)
|
Lectures recomanades 21 de Juny
Naips Nous (labreu edicions, 2007) LLL
Lluís Urpinell
El nou llibre d'Urpinell (anagrama d' UN PERILL i que també
signa Ludwig Giovanni o Lluís Urpinell-i-Jovani), recull
poemes de l'última dècada. Al costat de sonets
i algun cal·ligrama, hi destaquen els versos aforístics.
En destacarem tres per mostrar-ne el to:
1. "Neckties: La corbata/És/El pitet/De l'adult!"
2. "Western (homenatge a John Ford): Les armes de foc/
ataquen el cor/ prô envolten/ l'abdomen".
3. "Estramoni: La màgia de la Màgia.../
És el truc!"
|
Assaigs (llibre segon) (Proa, 2007)
LLLLL
Michel de Montaigne en traducció de Vicent
Alonso.
(Sona One step beyond, de Madness)
Continua la publicació dels Assaigs, en un segon volum
que conté, de forma destacada, l'ampli estudi que Montaigne
va fer sobre el filòsof català del segle XV
Ramon Sibiuda -Apologia de Ramon Sibiuda-,
ja publicat a Laia en traducció de Jaume Casals
(1982). Sibiuda va ser llegit pels humanistes, com Picco
della Mirandola, traduït del llatí per Montaigne
i estudiat a fons per Pascal. En aquest nou
oceà d'idees, referències i especulacions que
conforma el segon volum dels Assaigs, en destaco un anomenat
"Sobre els llibres" que és una espècie
de Lecturàlia. Hi llegim:
"Que no es fixen en les matèries, sinó
en les formes que els done. /Faig dir als altres allò
que jo no puc dir tan bé, a vegades per la feblesa
del meu llenguatge, a vegades per la feblesa de la meua intel·ligència/
Per ordenar les meues peces no tinc cap altre sargent de batalla
que l'atzar/ Si aquest llibre em desagrada, n'agafe un altre,
i no m'hi lliure més que durant les hores en què
comença a apoderar-se de mi el tedi de no fer res".
I després entra en matèria. Lloa el
Decameró de Boccaccio, Rabelais,
les Geòrgiques de Virgili,
Lucreci, Catul, Horaci..., però
també critica:
"Diré més encara, atrevidament o desconsideradament,
que aquesta vella ànima pesada ja no li fan pessigolles
ni l'Ariost ni tampoc el bon Ovidi; i la seua facilitat i
les seues facècies, que en altres ocasions m'han encisat,
a penes m'entretenen a hores d'ara..."
|
|
Gato encerrado (El Aleph, 2007) LL
William S. Burroughs en traducció de Bruno
Menéndez.
(Sona The year of the cat d'Al Stewart)
Llibre molt curiós de l'heterodox Burroughs,
autor dels escandalosos Junkie o Marica,
company de viatge dels beatnik (Kerouac, Ginsberg, Gysin)
i també dels Bowles a Tànger, que aplega un
centenar de textos curts sobre els gats, en especial del seu
Ruski. Els compara als gossos (sempre tan útils) i
conclou que són companys esotèrics. Es fixa
que són prou intel·ligents per fugir d'una baralla
quan perden, a diferència dels gossos, que podrien
lluitar fins a la mort. Assistim a episodis de violència
contra els animals, que Burroughs condemna, i descobrim un
ritual iniciàtic dels nazis terrible: arrencar-li un
ull a un gat després de peixar-lo durant un mes. Llibre
gens amable que interessarà als amants dels gats i
als animalistes en general.
|
|
El terme de Manacor (Ensiola, 2007) LLL
Miquel Barceló
(Sona Per Mallorca, de Joan Manuel Serrat)
El catedràtic d'Història Medieval de la UAB,
autor de molts treballs d'investigació, ens sorprèn
amb un llibret de narracions notable escrit en to de llegenda.
Barceló és de Felanitx i aquí aplega
sis narracions breus de caire impressionista i un relat meravellós,
el que dóna nom al llibre i que en justifica la lectura.
El catastròfic ensorrament de l'església de
Felanitx en plena celebració eucarística provoca
quatre-cents morts i canvia plenament el to vital de la comunitat.
La gent comença a beure i a jugar, de manera que l'ordre
social vilatà canvia: "El joc repartia diners
i riquesa -des de finques, cases, trossos de terra o perxes
del porc- d'una manera imprevisiblement diferent al costumari.
Imprimí, a més, una extraordinària velocitat
a fer-se i, sobretot, desfer-se dels patrimonis. De tal manera
les pràctiques de joc nocturn i clandestí espatllaren
l'ordre social, aquell que garantia, recordem-ho, la reproducció
humana i perpetuació dels llinatges..." De resultes
d'això, la gent es desplaça a tocar, al "terme
de Manacor". El relat aconsegueix crear un territori
mític.
|
Lectures recomanades 14 Juny
Teaming (La Magrana, 2007) LLL
Jil Van Eyle
Un llibre en el que aquest emprenedor holandès instal·lat
a Catalunya, pare d'una nena discapacitada, explica un nou
concepte de solidaritat que parteix de microaportacions per
part d'empreses (1 euro al mes per nòmina de treballador)
que tothom pot triar a quina ONG destina, atès que
Teaming només fa d'intermediari i no toca ni un ral.
El projecte compta amb el suport entusiasta de Frank Rijkaard,
un expert (almenys en teoria) de la formació d'equips
(teams). Rijkaard escriu el pròleg, dóna 12
claus i és entrevistat per Van Eyle.
|
El castell blanc (Bromera, 2007)
LLL
Orhan Pamuk , en traducció de Carles
Miró.
(Sona En el castell, de Sisa)
Un jove venecià del segle XVII força culte és
capturat per pirates i venut com a esclau als turcs. A partir
de llavors comença una nova vida a Istambul com a esclau
d'un savi turc que vol conèixer els avenços
científics del món occidental. El sultà
tan aviat fa cas al savi (i al seu esclau) com els ignora.
Mestre i esclau inicien una convivència molt estreta,
mediatitzada per la seva gran semblança física,
tan inquietant que els pot arribar a fer intercanviables.
Una novel·la sorprenent sobre la identitat i també
sobre l'intercanvi cultural, dos temes rabiosament contemporanis
amb els que Pamuk es va donar a conèixer en el mercat
internacional en una cursa imparable que l'ha dut a ser l'últim
Premi Nobel de Literatura.
|
|
Conviure (La Magrana, 2007)
LLLL
Andrea Riccardi, en traducció de
David Salas.
(Sona Imagine de Lennon versionada per Joan Baez)
El fundador de la Comunitat de Sant Egidio, dedicada a la
mediació en conflictes i al diàleg entre cultures
i religions del món fa un assaig molt documentat sobre
els problemes de convivència que sovintegen en el nostre
món. Partint de la traumàtica experiència
ruandesa, amb les matances entre hutus i tutsis, Riccardi
avança per conflictes arreu del planeta. Especialment
interessant és el capítol dedicat a l'Islam.
Algunes frases ens situaran en el grau de reflexió
que proposa:
"No ens podem plantejar el problema de l'islam d'una
manera indistinta i global".
"El radicalisme islàmic té com a principal
objectiu derrocar els dirigents musulmans impius. És
una lluita islamo-islàmica, abans que antioccidental".
"A Europa es concep el bon govern en termes de llibertat,
no de justícia, tal com succeeix a l'islam".
"L'islam global no està connectat a la cultura
dels països musulmans que n'impregnen profundament la
vida i la fe. L'islam global es revela fort en sectors de
la immigració musulmana".
|
|
La miel del león (Salamandra, 2007) LLL
David Grossman en traducció de Laura
Manero. (Sona Dalilah, de Tom Jones).
Grossman és un dels autors israelians més eminents
de l'actualitat. Aquí participa en un projecte editorial
europeu sobre mites universals. Ell glossa el mite de Samsó
(i Dalila, esclar). En reprodueix la versió bíblica
i després es dedica a glossar-ne el relat, com qui
fa un comentari de text, especulant sobre els perquès
del més mínim detall del relat bíblic.
Els mites són poderosos perquè comprimeixen
l'essència dels relats. Grossman el deconstrueix, des
del moment que la mare de Samsó, estèril, es
troba un àngel que li anuncia un embaràs d'algú
molt especial, fins al terrible moment de la mort de Samsó
per l'esfondrament que provoca per carregar-se els filisteus,
en un precedent clar dels atemptats suïcides, passant
per la traïció a què el sotmet Dalila per
fer-li cantar la resposta al famós enigma de Samsó:
"del devorador en va sorgir menjar, i del fort en va
sorgir dolcesa".
|
El Blog Recomanat
Blog de Toni Sala
http://www.tonisala.net
Aquest escriptor ha obert un espai presidit per un directe trio
de preguntes -Qui? Què? Com?- i un avís
que en garanteix la periodicitat: S'actualitza els dilluns,
dimecres i divendres
Ahir dimecres, per exemple, hi va penjar un text seu sobre literatura
i paisatgisme, on s'hi poden llegir consideracions com aquesta:
Atrets o empresonats pel paisatge, els escriptors l'han
recollit amb les paraules, com qui n'arrenca flors per posar-les
en un gerro o assecar-les entre les pàgines d'un llibre.
Han tret així al defora una qualitat personal; l'han
tornat portàtil, l'han anostrat. |
Lectures recomanades 7 de Juny
Avui farem una edició especial de Lecturàlia que es
podria resumir en el verb butxaquejar, molt apreciat pels jugadors
d'Scrabble perquè té tres lletres cares: X, Q, J.
Però abans, t'he portat un correu electrònic d'una
guanyadora de l'enigmàrius, perquè vegis com són
d'inextricables els camins dels mots:
| (Sona Un agujero en el bolsillo,
de Dinamita pa los pollos).
Justament aquest matí es presenta en societat una iniciativa
editorial que ve a omplir un d'aquells buits: Els 20 primers
títols de la col·lecció labutxaca
del Grup 62, títols del fons editorial del grup que
ara mateix representa el 85% de l'edició en català,
títols de tots els temps i estils: Rodoreda, McEwan,
Murakami, Porcel, Isabel-Clara Simó, Coelho, Coetzee,
Uhlman, John Irving, Carson McCullers... En destaquem quatre:
Trilogia de Nova York
(labutxaca, 2007) LLLLL
Paul Auster, en traducció de Joan Sellent
(Sona New York, New York, de Frank Sinatra).
Publicades entre 1985 i 1986, les primeres tres obres de Paul
Auster són tres novel·les interrelacionades:
La ciutat de vidre, Fantasmes i
L'habitació tancada. Auster hi estableix
la seva cartografia personal: Nova York, personatges enigmàtics
que viuen a la deriva, barreja de realitat i ficció,
reflexió sobre el procés creador i, sobretot,
l'atzar com a gran motor narratiu. Per situar-nos, la primera
novel·la comença amb una trucada a mitjanit
a número de telèfon equivocat. Un aspirant d'escriptor,
que es diu Quinn, rep la trucada d'algú molt nerviós
que demana per Paul Auster, de l'agència de detectius
Auster. La trucada es repeteix unes quantes nits fins que
una nit, quan ja fa dies que no el truquen, Quinn respon:
"Jo mateix. Paul Auster a l'aparell". Llavors l'interlocutor
li diu que el volen assassinar i això engega tota una
recerca per NY. Una meravella. Tots els lectors que han descobert
l'Auster d'aquests últims anys i llibres (La nit de
l'oracle, Bogeries de Brooklyn, Memòries de l'Scriptorium...)
s'hi haurien d'abraonar.
|
Memòries d'Adrià
(labutxaca, 2007) LLLL
Marguerite Yourcenar (Crayencour), en traducció
de Jaume Creus
(Sona Setze jutges, d'Adrià Puntí).
Novel·la de 1974, Yourcenar hi estableix una nova via
d'acostar-se a la novel·la històrica, ara tan
en voga. Per explicar la història de l'emperador romà
Adrià prescindeix del narrador omniscient en tercera
persona i tria la via epistolar. La novel·la és
una llarga carta a Marc Aureli que dicta l'emperador-filòsof
Adrià quan ja sent la mort a prop. Són unes
memòries que representen una profunda aproximació
a l'anomenada "soledat del poder". Famosa en els
anys 80 perquè un estiu Felipe González, en
el zenit del seu poder, va recomanar-la a tort i a dret. L'emperador
Adrià se'ns mostra com un as de la política
però també com un precursor dels humanistes,
amb una gran visió de futur però molt conscient
de la força del destí. Yourcenar hi inclou una
completa nota final amb l'àmplia documentació
que va manejar per escriure-la. En llegim un tros: "Una
reconstrucció com la que acaba el lector de llegir,
és a dir, feta en primera persona i posada en boca
de l'home que es tractava de plasmar, s'acosta en alguns aspectes
a la novel·la i en d'altres a la poesia (... per copsar)
la fidelitat als fets el lector trobarà una llista
de principals textos sobre els quals ens hem basat per elaborar
aquest llibre". Una joia.
|
|
El vigilant en el camp de sègol
(labutxaca, 2007) LLLLL
J.D. Salinger, en traducció d'Ernest
Riera i Josep Maria Fonalleras, que supera la
que Xavier Benguerel publicà amb el títol
L'ingenu seductor.
(Sona Jealous guy, de John Lennon).
Novel·la de 1945, aquest és el llibre mític
de Salinger, un autor ocult que va crear un món personal
compost per narracions i novel·les breus amb personatges
compartits. El protagonista Holden Caufield connecta amb l'adolescentt
incapaç de comprendre i compartir el món que
s'han procurat els adults. És una obra inquietant d'aquelles
en les quals pesa tant el que es diu com el que no es diu.
La seva influència en la narrativa del segle XX ha
estat molt important, a un nivell similar al de l'obra de
Kafka. El mite de Caufield creix amb l'assassinat de John
Lennon a Nova York, perquè aquest llibre és
el que acabava de llegir l'assassí Mark Chapman abans
de decidir matar el seu ídol.
|
|
El quadern gris (labutxaca, 2007) LLLLL
Josep Pla.
(Sona El quarto dels trastos, d'Albert Pla).
Entre els diversos clàssics catalans plenament vigent
que ja apareixen entre els 20 primers volums de labutxaca
trio l'obra més emblemàtica de Josep Pla. El
text fixa, en format de dietari, la formació d'un dels
autors més importants de la literatura catalana. Tot
i que retrata el món de l'Empordà del qual prové
i els ambients de l'Ateneu Barcelonès en el qual aterra
amb vint anys, Pla va fixar-ne la versió definitiva
en 1966, quan ja gairebé en tenia setanta. És,
doncs, una obra que complementa l'embranzida de la joventut
i la maduresa. En certa mesura, aquest monument noucentista
s'alça en un panorama que Alan Yates va definir com
"una literatura sense novel·la". Fem-hi una
breu immersió en l'entrada de tal dia com avui de fa
89 anys: 7 de juny de 1918: "La tia Lluïsa Pla em
conta que (...) la meva besàvia, que també es
deia Lluïsa, era una dona que sentia intermitentment
la necessitat de provar l'honradesa de les minyones. De tant
en tant col·locava en diferents llocs del mas peces
de dos cèntims. Després, quan ho creia convenient,
passava revista a les peces. I de tornada us deia a l'orella
(...) -Les peces encara hi són, però no es pot
dir res... Ja veurem, ja veurem..." Potser els catalans
encara som així?
(Sona Money in my pocket, de Simply Red)
Del forat a la butxaca anem a les butxaques
ben plenes, perquè aquesta iniciativa editorial, que
planeja omplir les llibreries de bons llibres en català
a preus molt assequibles, ja ha porvocat que el segon grup
editorial català, La Magrana (de RBA), també
llanci la seva. Així doncs, el verb d'aquest estiu
ha de ser BUTXAQUEJAR.
|
Lectures recomanades anteriorment
|