Aigua bruta (Empúries,2006) LLLL
Pau Vidal.
Miquel Camiller, el protagonista de la novel.la ‘Aigua bruta’ de Pau Vidal, és una mena de Joan Coromines del segle XXI. Un caçador de paraules que, en lloc d'anar en xiruques, com el mestre, va en moto. I que un dia en lloc de MOTS es tobra un MORT... Ajudat per una àvia centenària i mallorquina, una becària xava i un guàrdia urbà perifèric, el Miquel comença a investigar. El país que es troba té uns rius tan contaminats com la seva llengua! Les aigües, brutes de residus medicinals. I el català, sense gaire substància.
Això diu Miquel quan torna del Pirineu...

“L’alcalde, el metge, l’amo de la fonda, tots parlaven normal. Vull dir, com si sortissin d’un serial de TV3. Amb una mica de cantarella, sí, amb l’article ‘lo’ i alguna coseta més, i para de comptar... ¿Era possible que vint o trenta anys de TEVETRESENC haguessin fet més mal a la varietat lingüistica que tres segles de guàrdia civil”.

‘Aigua bruta’ és la primera novel.la de Pau Vidal, amb què ha guanyat l’últim premi de literatura científica. Pau Vidal és, però, un escriptor ja prou conegut. Per exemple ha publicat “Home les” o “En perill d’extinció. 100 paraules per salvar”. A més, s’encarrega de la secció de llengua al Matí de Catalunya Ràdio de l’estiu.

Trens rigorosament vigilats. (Edicions 62, 1999) LLLL
Bohumil Hrabal. És una de les millors novel·les de Hragal. Ambientada al protectorat txec del III Reich, la protagonitza un ingenu "factor" (en encarregat ferroviari) d'una estació de tren. És d'un humor corrosiu, que contrasta amb l'ambient opressiu de les acaballes de la Guerra Mundial.

Els malsons dels nostres avis (Dux, 2006) LLL
Sebastià Roig
(Sona el tema principal de Dràcula, James Bernard)
El gènere de terror i el gènere fantàstic a Catalunya. Una documentada repassada pels zombis, vampirs, fantasmes, bèsties i altres criatures del cinema fantàstic clàssic, il·lustrada amb imatges del gran arxiu que conserva l'impressor empordanès Lluís Benejam. A més, és capaç de posar en contacte dialogant Edgar Alan Poe amb el Raimon Casellas d’"Els sots feréstecs" mentre exhuma notícies de premsa realment fantàstiques, com la del general Montagut.

Anatomía del miedo (un tratado sobre la valentía) (Anagrama) LLL
José Antonio Marina
(Sona Gloomy Sunday, per Billie Holiday)
www.youtube.com/watch?v=48cTUnUtzx4
Un nou assaig del prolífic Marina, aquest cop sobre la por (les pors) i la valentia, en el marc de la seva teoria de la intel·ligència. Com sempre, parteix de la neurologia per acabar amb l'ètica.
S'inventa la "metologia" (neologisme de creació pròpia per designar la ciència de la por, del llatí "metus"). Hi surten pors quotidianes (escenes violentes, conflictes, l'avorriment, la solitud, la por a mullar-se, la por al silenci...) i desemboca en el valor, la valentia, que no implica l'absència de por.

Set contes fronterers (Belacqva, 2006) L
Georges Moustaki
(Sona Le métèque, de Georges Moustaki)
Set contes força previsibles situats majoritàriament en la zona del conflicte araboisraelià. El millor és una variació d'un conte popular japonès. Si voleu llegir un altre cantautor, també podeu llegir Chico Buarque a Budapest (La Magrana, 2005).

Weblog recomanats
Tres blocs d'icatfm: els d'Albert Puig, Jordi Cervera i Claudi Puchades, amb les seves recomanacions musicals, literàries i arts plàstiques.

http://blogs.ccrtvi.com/albertpuig.php
http://blogs.ccrtvi.com/jordiververa.php
http://blogs.ccrtvi.com/claudipuchades.php

Una casa per compondre (Empúries, 2001) LLL
Núria Perpinyà
La història de la pianista i compositora Olívia Kesler que busca una casa ideal on compondre la seva música i també la seva vida sentimental. El periple per un dúplex, unes golfes, un àtic, un xalet en mal estat... la porta a contactar amb personatges molt diversos.

Elegia LLLL (La Magrana) Amadeu de Philip Roth
(Sona la Sintonia de House)
Novel·la de la devastació física d'un publicitari amb tres matrimonis a l'esquena, dos fills que l'odien, una filla que l'adora i un germà sa que l'estima. "Sí, ell havia escollit de viure sol, però no pas insuportablement sol".

La petita història dels tractors en ucraïnès
(La campana) LLL
Marina Lewycka
(Sona Bohemian Rapsody, de The Queen)
Un immigrant ucraïnès a Anglaterra, vidu i ancià, s'enamora d'una jove ucraïnesa sense papers. Les dues filles, fins llavors enfrontades, fan front comú contra la jove aprofitada. La tensió revela les esquerdes d'una família que la difunta mare havia mantingut unida i en fa reviure el relat. En llegim un fragment:
És clar que se'n recorda. No ha oblidat la pudor de gasoil, el moviment dels eixugaparabrises, el bellugueig inestable de l'autobús que avançava feixuc damunt la neu enfangada; a l'altra banda de la finestra hi havia mots llums de colors; nit de Nadal de 1952. La Vera i jo, tapades fins al nas per protegir-nos del fred, arraulides ben a prop de la mare al seient del darrere. I una dona molt amable amb un abric de pells que va treure el cap al passadís de l'autobús i va posar una moneda de sis penics a la mà de la mare.
- Per als nens, per celebrar el Nadal- li recordo-. La dona que va donar a la mare els sis penics.
La mare, la nostra maer, no li va tirar la moneda a la cara; es va eliminar a murmurar:
- Gràcies, senyora- i es va ficar els diners a la butxaca.
Quina vergonya!
(...)
- Va ser aquell incident, més que cap altra cosa que m'hagi pogut passar després, el que em va convertir en socialista per tota la vida.

Cartas a la hija
(El Aleph)LLL
Madame de Sévigné
(Sona A veces llegan cartas , de Raphael)
Cartes triades i traduïdes per Laura Freixas.
La marquesa Madame de Sévigné (vídua amb dos fills als 26 anys quan el marit mor en un duel per una amant) escriu a madame de Grignan, comtessa, tres dècades de cartes (les respostes de la filla es van perdre), escrites a rajaploma (en estil négligé, d'estar per casa) que han fascinat molts escriptors (com Proust).

Centre de Brevetat LLL (Meteora) Feliu Formosa.Un poemari amanit amb reflexions en prosa d'aquest gran poeta, dietarista i traductor de poesia, narrativa i teatre alemanys, tant al català com al castellà. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes en 2005, Feliu Formosa va reunir la seva poesia en 2004 a Darrere el vidre. Centre de brevetat és el seu últim llibre. Els seus poemes s'alternen amb reflexions breus com aquesta sobre el teatre: "-Per què, quan s'acaba l'espectacle, arribes a la conclusió que molt poques activitats artístiques produeixen unes satisfaccions immediates tan grans com la interpretació teatral? -Sens dubte per la gran quantitat d'imponderables, obstacles, dificultats, desajustaments, complicacions, conflictes i entrebancs que hem hagut de vèncer."

Contes d'un carrer estret (Quaderns Crema) LLLL
Amadeu Cuito
(Sona My way, de Frank Sinatra)
Onze contes impecables componen el segon llibre de Cuito. Cinc relats i sis microrelats d'un sol paràgraf. Amb una prosa continguda que es fixa molt en els detalls, sense desatendre els personatges, fixa una societat que coneixem i que intuïm a punt d'esvair-se.

No pots no sentir-ho
(Quaderns Crema) LLLL
Pere Guixà
( Sona My way, de Sid Vicious)
Onze contes inquietants componen el cinquè llibre de Guixà, plens de personatges que es diuen W, X, Y o Z. Ni millor ni pitjor que els seus quatre anteriors llibres de contes. Amb el seu estil depurat, Guixà excel·leix en l'escriptura dual, que descriu com qui no vol la cosa fets quotidians sense gaire principi ni final. La processó va per dins. O per sota.

Seixanta contes (Edicions 1984 en català i Acantilado en castellà) LLLL
Dino Buzzati
(Sona My way, de Luciano Pavarotti)
L'antologia dels millors seixanta contes de l'autor de El desert dels tàrtars, triats per ell mateix. Pintor, músic, periodista i narrador, el polifacètic Buzzati il·lumina els seus contes amb tocs surrealistes i fantàstics que l'acosten a Calders o Monzó. Un clàssic de la narrativa breu.

Els millors contes de la literatura fantàstica (Columna) LLL (selecció i traducció de Joan Solé)
(Sona My way, d'Elvis Presley)
Antologia de contes clàssics de la tradició que Solé defineix com fantàstica, per oposició a la meravellosa, com una "reacció contra l'ordre d'idees sancionat per la moderna mentalitat burgesa". Parteix d'Edgar Allan Poe i recolza sobretot en l'àmbit anglosaxó (Stevenson, Dickens, Wells, Saki), però també inclou autors francesos (Guy de Maupassant, Baudelaire, Merimée) i un espanyol (Clarín). Una antologia personal que ignora a la bibliografia la recent antologia de narrativa fantàstica i especulativa de Víctor Martínez-Gil Els altres mons de la literatura catalana.

Henry i el mar LLL (La Magrana) Alexander Stuart amb la col·laboració del seu fill malalt Joe Buffalo Stuart.
En traducció catalana de Fina Marfà. Un conte molt especial que comença en l'aigua del got que hi ha a la tauleta de nit d'una habitació d'hospital i arriba al mar.

El cor damunt la sorra (Lumen) LLL Jordi Llompart
(Sona Tears in heaven, d'Eric Clapton)
Conte màgic en el qual la Jana, una nena de set anys, viatja pel desert damunt d'un cavallet alat i pot parlar amb animals i flors. Però la Jana també es fa les grans preguntes que s'ha fet sempre la humanitat: per què existim, per què morim, per què som diferents...

Kadingir, el Ceptre de Zink (Roca Júnior) LLL Mercè Masnou i Joan Llongueras (Sona la B.S.O de Harry Potter)
Novel·la fantàstica que barreja l'èpica amb el sentit de l'humor, en el deixant de Harry Potter. Aquí trobem la Ishtar, filla d'artistes més aviat bohemis, que hereta d'una àvia arqueòloga el tron d'una de les sis races del planeta Ki, una dimensió paral·lela a la terra a la qual es pot viatjar gràcies a la tecnologia Kadingir. Amb la presència imprescindible d'un dolent molt dolent (aquí l'Usumpal, senyor de Zapp) que posa bastons a les rodes de l'aventurera Ishtar.

La casa sota la sorra (Columna Jove) LLLL Joaquim Carbó.
(Sona Una lágrima cayó en la arena per Peret)
Un clàssic de la novel·la d'aventures, que enguany ha tingut una edició commemorativa dels seus 40 anys de publicació. Les històries del ja mític Pere Vidal per terres d'Egipte i el Sudan després propiciarien una sèrie de novel·les (La casa sota el gel, etc...). El seu company d'aventures és l'Henry Balua, un noi negre que defuig el tòpic de l'auxiliar i és el llest de la parella. I el malvat aquí és un arqueòleg alemany anomenat Timoteus Wander, el senyor Ti.

El zoo d'en Pitus, (La Galera), LLLL Sebastià Sorribas
(Sona Qualsevol nit pot sortir el sol, de Sisa)
Un altre clàssic català que també ha celebrat 40 anys. Aquí l'aventura no és exòtica sinó quotidiana. És la història d'una colla d'amics que viuen al barri del Raval de Barcelona i que munten un zoològic amb els animals que cacen en un seguit d'aventures urbanes per recaptar diners. Volen pagar el viatge a Suècia d'en Pitus, que està molt malalt i només un metge suec el podrà guarir. ¿Ho aconseguiran? D'una manera insospitada, el final d'aquesta novel·la, que no explicarem, ha esdevingut motiu de conversa en l'any del seu 40è aniversari.

El blog recomanat:
Avui, més que un blog, recomanem una revista electrònica: Cornabou (Revista de literatura infantil i juvenil), feta per Andreu Sotorra

http://www.andreusotorra.com/cornabou/

Juny 2007

Maig 2007

Abril 2007

Març 2007

Febrer 2007

Desembre 2006

Novembre 2006

Octubre 2006

Setembre 2006