Les benignes, de Johathan Littell (I). Traducció al català de Pau Joan Hernàndez (Quaderns Crema). En castellà a RBA.
(Sona Lily Marlène per Marlène Dietrich).
Es tracta de l'últim premi Goncourt, la primera novel·la d'un nord-americà de mare francesa que ara viu a Barcelona. Les benignes és la història del Hauptsturmführer Aue, capità de les Schutzstaffel (escamots de protecció), les famoses SS nazis. En el primer terç de la novel·la resseguim, sobretot, el seu relat de l'experiència al front de l'Est en el qual, per exemple, forma part d'una reunió d'experts per dictaminar si un poble caucasià de religió jueva és racialment jueu o no, amb grans disquisicions històriques, de la resolució de les quals depenen les vides de 3000 persones. Primeres impressions:
1. És una novel·la capaç de mostrar-nos el punt de vista del botxí sense efectismes, demagògies ni concessions a l'èpica del mal. 2. És incòmodament prolixa en detalls, potser perquè parteix de la base que l'el·lipsi podria obrir escletxes a l'efectisme, la demagògia i l'èpica del mal. 3. Requereix una lectura lenta, assossegada, amb temps per anar paint. Sentades mínimes d'una hora o més. Dues cites del primer terç:
"Sabem que existeixen grups racialment inferiors, entre ells els jueus, que presenten certes característiques que els predisposen a la corrupció bolxevic, al lladronici, a l'assassinat i a tota mena d'altres manifestacions nefastes".
"Hi havia aquells que, per bé que tractaven d'amagar-ho, mataven amb voluptat (...); eren criminals que havien sortit a la superfície gràcies a la guerra. Després hi havia aquells que sentien repugnància per tot allò i mataven per dure, tot superant la seva aversió per amor a l'ordre. Finalment, hi havia aquells que veien els jueus com animals i els mataven com un carnisser que degolla una vaca, feina alegre o àrdua segons l'humor o la disposició".
Continuarà

Idees de combat (dietari inconvenient) de Josep-Maria Terricabras LLL (Accent, 2007)
(Sona Combatiente dels Manà).
Des del 15 d'octubre de 2004 Josep-Maria Terricabras porta el bloc www.terricabras-filosofia.cat a Internet en el qual exerceix d'opinador de l'actualitat en un sentit ampli. Ara recull un centenar dels apunts d'aquests tres anys de dietari en aquest volum, endreçats temàticament en: Societat, Països Catalans, País Basc, Espanya, Europa, Món, Cultura, Religió i Diferències. A la introducció, Terricabras fa una declaració d'intencions que serveix per definir-lo: "fer-nos més lúcids, més crítics, més cívics". Aquest llibre inaugura una nova editorial literària en català: la gironina Accent. Surt amb tres llibres més de Palau i Fabre, Nietzche i Diderot. En dues setmanes ens hem fet ressò del naixement de dues editorials d'intencionalitat similar: Adesiara i Accent.

Palabras que cambiaron el mundo LL (Leqtor, 2007)
(Sona The sounds of silence, de Simon & Garfunkel).
Les festes nadalenques són època de discursos institucionals. Per això, un llibre curiós és aquest recull de cinquanta discursos aplegats per Simon Sebag. Des de Moisès a George W. Bush, passant per Mahoma, Hitler, Stalin, Malcolm X o Vaclav Havel. Els contextualitza i en reprodueix els fragments més impactants. Destaquen perles que després han passat a les antologies de cites. Uns exemples; de Churchill (1940): "Mai al camp del conflicte humà tants van deure tant a tan pocs"; de Martin Luther King (1963): "Tinc un somni"; de John F. Kennedy (1963): "Ich bin ein Berliner" o el del General Patton (1944): "M'ocuparé personalment d'acabar amb aquest malparit del Hitler" (bloody bastard, aquí traduït per cabrón hijoputa). En definitiva, un llibre de cites contextualitzades. Amb els anys, el discurs del Monzó a Frankfurt acabarà en llibres com aquest.

Historia de la fealdad, d'Umberto Eco (Lumen, 2007). LLLL
Assaig d'Eco, com sempre documentadíssim i espurnejant, sobre la lletjor. Parteix de la base que mai no se li ha dedicat un marc teòric equiparable al de la bellesa, tan i tan definida en totes les èpoques i que la lletjor sempre s'ha definit per oposició. Amb el suport de moltíssimes imatges fa una repassada per les diverses arestes de la lletjor: des de la diabòlica, l'obscena, la sinistra i el kitsch, tan valorat acutalment en l'època del freak. Edició luxosa, il·lustrada amb imatges de Dalí, Botero, Arcimboldo, El Greco o Munch, però també amb Warhol, Spielberg (ET), punkies i la Divine.

Seguint tot l'Ebre amb un primitiu Velosolex (La Campana 2004) LLL
El vam recomanar al Lecturàlia del 26 d'abril passat. Certament, a la coberta hi ha dues senyores que traginen cubells de roba al cap i un nen, fotografiats l'any 1961.

Un recull de diferents reportatges que Espinàs va publicar l'any 1961 (el 2004 traduïts del castellà original al català) a la revista Destino quan va recòrrer tot l'Ebre des de Reinosa fins a la desembocadura amb un pesat i antic Velosolex (una bicicleta que incorporava un petit motor auxiliar). Espinàs rememora aquella aventura, però també parla de la seva feina com a escriptor, dels mil detalls de la vida quotidiana on ell para atenció per desenvolupar la seva obra. És un nou repàs a l'estil i a la personalitat de Josep M. Espinàs.

Història del diable, Daniel Defoe (Adesiara, 2007) En traducció d'Elisenda Galobardes. LLLL
(Sona Le diable est anglais, de Brigitte Bardot).
En plena època de Pastorets de Folch i Torres, heus aquí un llibre interessantíssim de l'autor de Robinson Crusoe que matisa la figura del diable amb una erudició bíblica i una ironia impecables. Una barreja d'assaig amb ficció en el qual Defoe recrea diàlegs en situacions insòlites i explora aparents contradiccions com que el Diable és un ésser creient que reconeix que Crist és el fill de Déu, que tem Déu i que admet la capacitat de Crist per turmentar-lo. Defoe es passeja per l'origen celestial del Diable (Satanàs abans de ser l'àngel caigut) i examina en to irònic, no exempt d'un cert toc inquietant, l'urbanisme dels nous móns que creen els expulsats del cel. En la segona part, veiem bruixes, bruixots, fetillers, conjuradors, mags, endevins, astròlegs, intèrprets de somnis, vidents i... els seus consellers més moderns. Un llibre excel·lent, el revers de la famosa Història de Crist de Giovanni Papini que inaugura col·lecció, Vagueries, i editorial, Adesiara, en un projecte editorial de clàssics no disponibles en català que ajunta l' Adés (Petrarca, Wilde, Voltaire) amb l' Ara (Xoan Bello), fet amb molt de rigor i que mereix tota la nostra atenció.

El primer paradís, de Josep Lluís Roig (Moll, 2007) LL
(Sona Se'n va anar, de Salomé)
Primera novel·la d'aquest poeta d'Oliva que narra una tràgica fugida vital d'un professor de química de 47 anys que s'acaba de separar després de 17 anys de matrimoni. A través d'un conegut, li surt la possibilitat de treballar d'enòleg al Camerun d'un dia per l'altra i l'accepta. L'estil, lacònic, ens permet resseguir la seva deriva pel continent africà, un cert alliberament sexual que el portarà a mal borràs i, sobretot, els enormes contrastos entre la societat africana i els entorns protegits en els quals es mouen els europeus que treballen a les empreses importants del aí. Al capdavall, aquesta deriva vital del Joan Pellicer i Esteve adquireix uns tons tràgics. Tot i que el pes de la novel·la no recolza en l'argument, aquest és un d'aquells casos en què revelar el final és improcedent.

Ciutat de vidre, de Paul Auster, novel·la gràfica adaptada per Paul Karasik i David Mazzucchelli (Angle, 2007), en traducció de Joan Sellent. En castellà, a Anagrama. LLLL
(Sona L'home dibuixat per l'Orquestra Plateria)
Per primera vegada en català l'adaptació al llenguatge del còmic, o de la historieta, de la primera novel·la de la cèlebre Trilogia de Nova York de Paul Auster. Aquella que comença amb l'autor que va rebent trucades que demanen pel detectiu Paul Auster d'algú a qui persegueixen per matar-lo. És una molt bona adaptació, que trenca distàncies entre els àlbums de còmic i les novel·les, tal com explica en la introducció d'Art Spiegelman, l'autor de Maus, la que va ser considerada la primera novel·la gràfica i culpable d'aquesta adaptació. L'edició en català de la Ciutat de vidre coincideix en el temps amb un fet curiós: un dels premis de narrativa de la nit dels premis Vallverdú, a Lleida, ha recaigut en un projecte de novel·la gràfica dels lleidatans Josep Maria Cazares i Miquel Àngel Bergés que s'ha de dir El nord.

El rei conqueridor (Jaume I: entre la història i la llegenda) d'Antoni Furió (Grans Obres Bromera) LLL
Una obra de gran format i profusament il·lustrada. Forma part de l'operació de Bromera de fer llibres de divulgació ben escrits, editats i documentats sobre fets històrics determinants. Furió, catedràtic d'història medieval, és tota una garantia de rigor. El seu relat és clar, documentat i plaent. Un llibre ideal per als regals nadalencs

El rei conqueridor (Jaume I: història i mite d'un rei), de Stefano Maria Cingolani (Edicions 62) LLLL
El llibre de Cingolani té una altra intencionalitat. A partir de tota la documentació que ja es coneix, es revisa críticament el relat oficial sobre Jaume I que el mateix rei formulà des de El llibre dels fets. Cingolani escriu amb tremp narratiu i gran finor interpretativa. És una aportació seriosa molt recomanable.

Autoestop, de Toni Sala (Edicions 62, 2007) LLL
(Sona Viaje con nosotros de l'Orquesta Mondragón)
L'últim llibre de Toni Sala és una road-crònica. A partir d'un viatge a la Mequinensa de Moncada, sorgeix el projecte de fer la crònica d'uns quants trajectes en autoestop pel país, que Sala executa entre març del 2006 i febrer del 2007. L'estil és eficaç i l'alè poètic, però els retrats sovint resulten descarnats: un munt d'immigrants que viuen realitats alienes, anades, vingudes i la final de la Champion's a l'estadi Saint Denis de París. És una operació molt semblant al que Francesc Serés ha fet en un llibre recent de retrats de treballadors que duia per títol Matèria primera. Potser la voluntat de fixar imatges del país des del punt de vista del narrador que s'enfronta al reportatgisme. L'escriptor entés com a descriptor, i no pas com a prescriptor de fórmules.

Doble contra senzill, d'Eduard Vilella (Pagès, 2007) LLLL
(Sona Ebony and Ivory de Paul McCartney & Stevie Wonder)
Un luxe. Un assaig literari de primera magnitud en la nostra llengua sobre literatura universal. Després d'anys d'estudi i de lectures, Vilella parla d'un dels grans temes literaris: el doble, el sòsies, l'altre. Ho analitza amb una gran profusió d'exemples literaris, des dels medievals fins a Borges, passant pel Romanticisme, que és quan s'encunya el terme del Doppelgänger. Contes de bessons inquietants, Edgar Allan Poe, ETA Hoffmann... En un món en el qual la identitat és canviant, fins i tot líquida, i molta gent té un avatar a Second Life, l'estudi (seriós i acadèmic) de Vilella no només serà apte per a amants dels estudis literaris, sinó per a la gent culta en general. Doble contra senzill va guanyar el penúltim premi Vallverdú d'assaig a Lleida, un referent en aquest gènere.

Escrits lingüístics mallorquins(Editorial Moll, 2007) LLL
Joan Veny
(Sona La Balanguera de Maria del Mar Bonet).
Joan Veny és membre de l'IEC, catedràtic de Dialectologia Catalana a la UB i president de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Ara publica un llibre savi però ben accessible que recull conferències i treballs diversos, en la línia del seu anterior Escriptura i oralitat a Mallorca (Moll, 2003). El tema central és la variant lingüística mallorquina, amb especial èmfasi en les circumstàncies que envoltaren l'elaboració del Diccionari Català-Valencià-Balear. Veny també hi inclou semblances d'Antoni M. Alcover, Francesc de B. Moll, Aina Moll, Jaume Vidal Alcover, Damià Huguet o Josep Massot. El to de miscel·lània permet passar per les cançons populars, mots relacionats amb els costums de la pagesia, els noms dels peixos de la Mediterrània o l'estudi de topònims i antropònims, tan antics com moderns. El to és espurnejant i no s'està d'incloure anècdotes verbals com ara quan Francesc de Borja Moll va patir una malura a la cara i en Veny li pregunta: "Què li passa, senyor Moll?" I ell li respon: "Ara m'hauran de fer la biòpsia. Bé, mentre no em facin l'autòpsia, ja anirà bé". Recomanable per a amants de la llengua.

Maig 2008

Abril 2008

Març 2008

Febrer 2008

Gener 2008

Desembre 2007

Novembre 2007

Octubre 2007

Setembre 2007

TEMPORADA 2006-2007