El recomanàrius d'avui ens el demana la Idoia

Estic planejant anar de vacances a Sicília amb una amiga i voldria alguna recomanació lectora per anar fent boca.


L'òpera de Vigata, d'Andrea Camilleri, en traducció de l'italià de Pau Vidal (Edicions 62, 2004). LLLL
Andrea Camilleri o Leonardo Sciascia són dos autors clau per entrar en l'anomenada "sicilianitat". De Sciascia, destacaria, I pugnalatori ( Los apuñaladores , a Tusquets), que és l'evocació d'un complot contra l'Estat ordit a Palerm l'any 1862, famós perquè el va comprar Maragall a Madrid just quan ja era evident que no es presentava. I de Camilleri, més enllà de les policíaques de l'inspector Montalbano, potser la millor de la sèrie històrica és L'òpera de Vigata . El prefecte, florentí, de Caltanissetta, una vila siciliana, es posa tothom en contra en triar l'òpera El cerveser de Preston , de Luigi Ricci, per inaugurar el nou teatre de la vila. És vist com una imposició de to paternalista i comencen a circular els rumors malintencionats. Al final, com sol passar a Sicília, la sang arriba al riu: hi ha assassinats i revoltes.

Una lectora poc corrent , d'Alan Bennett, en traducció de l'anglès d'Ernest Riera (Anagrama-Empúries, 2008). En castellà a Anagrama.LLLLL (Sona "God Save the Queen", l'Himne d'Anglaterra).
Novel·la breu i extraordinària que parteix d'una premissa deliciosa: un bon dia, la reina d'Anglaterra s'aficiona a la lectura. Descobreix el bibliobús de Westminster aparcat als jardins del Palau de Buckingham. L'únic usuari que està escollint lectura en aquests moments és Norman, un jove cuiner de palau que acaba sent el seu principal consultor de lectures. Bennet aconsegueix transmetre amb habilitat el ràpid procés que transforma a Sa Graciosa Majestat en una lectora constant. Comença a esquivar les seves obligacions règies fins al punt que aprén a llegir mentre desfila, saludant amb una mà i aguantant el llibre amb l'altra. La nova afició desperta grans reserves entre l'entorn de palau, el seu marit inclòs, fins al punt que prenen mesures. Els dignataris estrangers s'inquieten per la nova conversa que manté la reina i ella s'adona de les moltes ocasions que va malbaratar durant anys d'avorrides recepcions oficials amb autors  anglesos amb els que només intercanviava estupideses.

Agradarà als lectors corrents i als que el vulguin llegir-s'ho corrents, perquè els durarà menys de dues hores, com un partit de futbol.

Història universal de Paniceiros , de Xuan Bello, de l'asturià per Jordi Raventós LLLL (Adesiara, 2008). En castellà, Debate.Sona "Asturias (Leyenda)" (5è moviment  de la Suite Española, Op. 47 d'Isaac Albéniz).
Paniceiros existeix. És un llogaret asturià. Dotze cases mal comptades. Per això, l'operació de Xuan Bello és excepcional. Partint d'aquest paisatge ultralocalista eleva el to a la universalitat més intensa. Els símbols de la història asturiana, de les seves gents, els seus viatges i la força tel·lúrica d'una terra amenaçada per molts. Les històries que explica Bello, amb l'ajut d'imatges i poemes, són les de la gent senzilla però també les que emanen de les lectures. Bello escriu en asturià, una llengua no reconeguda ni per les institucions d'Astúries, i quan es va traduir l'obra al castellà va resultar una veritable descoberta. Ara, l'editor mateix d'Adesiara, trasllada el llibre al català directament de la seva versió original asturiana.

Agradarà als lectors de narradors amb alè poètic com Sebald o Bernardo Atxaga.

Dotze mestres , de Maurici Serrahima. LLLL (Edicions de 1984, 2008). Sona "Les dotze van tocant" de Josep Thió.
Dotze textos sobre autors com Verdaguer, Ruyra, Maragall, Carner, Sagarra o Víctor Català amb una voluntat clara d'establir una idea global de la continuïtat de la prosa catalana del segle. A més, Serrahima coneix personalment vuit dels dotze autors, de manera que no es limita a fer un estudi literari de la seva obra, sinó que va més enllà i els retrata com a figures a la manera dels Homenots de Pla. Serrahima, que era advocat, és un exemple clar d'assagista i crític literari que va maldar per mantenir el catalanisme durant la dictadura, i que ho va fer a través de l'estudi de la llengua.
Agradarà als lletraferits, als lectors de literatura catalana.

Acabem no pas amb un bloc sinó amb una revista: l'especial sobre Mercè Rodoreda al darrer número de Paper de Vidre
http://www.paperdevidre.net
Paper de Vidre ha demanat a dotze autors nascuts a cavall dels setanta i els vuitanta del segle passat el paper que Mercè Rodoreda, o més ben dit la seva obra, té en el seu escriure. Són Pau Planas, Guillem Sala, Gerard Guix, Teresa Roig, Mònica Batet, Joan Esculies, Anna Carreras, Jaume Barrull, Najat El Hachmi, Martí Sales, Melcior Comes i Borja Bagunyà. Potser és la primera vegada que tots aquests joves escriptors apareixen junts en un mateix espai,  "Lectura obligatòria. Especial sobre Mercè Rodoreda", que ha coordinat Tina Vallès. Tots ells tenen en comú que quan van començar a llegir Rodoreda ella ja havia deixat d'escriure, i de viure; la majoria el més probable és que la llegís per primer cop sota el no sempre engrescador paraigua de «lectura obligatòria».

Avui atenem una petició molt difícil que ve signada per la Mònica Suárez :

El dia 10 de maig em caso amb l'Albert i voldria que em recomanessiu un text breu perquè el llegís una amiga meva. Tots dos venim de separacions. Jo vaig deixar el meu antic matrimoni perquè em vaig enamorar perdudament de l'Albert. Després de dos anys de tenir tota la família en contra, ens casem perquè estem enamorats i perquè esperem el nostre primer fill, el Guillem. Vull que aquest text serveixi per fer veure que ha valgut la pena enfrontar-me a tothom, encara que hagin pensat que estava una mica sumbada.


Festa, dol i circumstàncies (antologia de poemes per a totes les circumstàncies per Jaume Subirana) LLL (Proa, 1995).
Més que un discurs, a la Mònica i l'Albert crec que els convé un poema, i en aquest recull de poemes per a totes les circumstàncies (naixements, primeres comunions, declaracions, festejos, parella, casa nova, maternitat, paternitat, separacions, comiats, malaltia, mort, nadales, edats, cap d'anys, amics...) en trobaran d'adequats. Per exemple, si l'hagués de triar jo els diria "Dóna'm la mà" de Salvat-Papasseit, que comença (i acaba) amb aquesta estrofa: "Dóna'm la mà que anirem per la riba/ ben a la vora del mar/ bategant,/ tindrem la mida de totes les coses/ només en dir-nos que ens seguim amant".

A ulls clucs , de Gianrico Carofiglio, en traducció al català de Pau Vidal LLL (Edicions 62, 2008).En castellà a Plata Ediciones. (Sona Sintonia de "Perry Mason").
Novel·la negra de gènere judicial. Alguns consideren Carofiglio el successor d'Andrea Camilleri i el seu comissari Montalbano. Carofiglio, que és jutge, ha creat l'insubornable advocat Guido Guerrieri. Les seves trames legals són impecables. Aquesta és la segona novel·la d'una sèrie que de moment en té quatre. Guerrieri s'enfronta a un delicat cas de maltractaments, ja que l'acusat és fill d'un poderós i l'acusadora, auxiliada per una estranya monja, ha rebut ajut psiquiàtric en el passat. Novel·la àgil, urbana, amb els ingredients equilibrats i els moments climàtics davant del tribunal, en ple judici. Apunta maneres que guanyar adeptes.

Agradarà als advocats, als amants de Perry Mason o de les novel·les judicials de John Grisham, i als lectors que van al gra argumental.

Tannöd, el lloc del crim , d'Andrea Maria Schenkel, en traducció al català de Jordi Jané-Lligé LLLL (Proa, 2008). En castellà, a Destino.
(Sona "The House of the Rising Sun" pels Animals).
Sorprenent novel·la negra que ha obtingut molt de ressò a Alemanya. Parteix d'un crim verídic, en un poblet de Baviera. Tota una família mor a cops de destral al seu mas, a Tannöd, partit aïllat del municipi d'Einhausen, just al final de la Segona Guerra Mundial. És un cas llòbrec, en un entorn inquietant, però la manera d'explicar-nos-ho, a través de testimonis del poble, com en una investigació que va dibuixant una mena d'espiral que embolcalla al lector. El joc de punts de vista funciona. La lectura ens transmet l'espant que senten i ens fa l'efecte que un d'aquests testimonis que ens n'informen és l'assassí. És una novel·la innovadora i eficaç, que fa de l'investigador una càmera subjectiva. Un espectador més. Molt recomanable.

Agradarà tant als amants de Solitud , de Víctor Català, com als del Josep Pla de El rellotger de Creixells que vam recomanar fa poc.

Acabem amb un bloc
També és casualitat que el referent moral de la dona del comissari Brunetti, almenys en aquesta novel·la, sigui una obra de Charles Dickens - Bleak house -, fins ara inèdita en català i que el traductor de Leon tradueix com Casa desolada .

Doncs bé, el blog www.casa-inhòspita.cat n'està publicant per entregues (en PDF) la primera traducció al català amb el títol Casa inhòspita sota llicència Creative Commons i amb la secreta esperança que un editor vulgui publicar-la. Hem de dir que, pels fragments que n'he llegit, es tracta d'una traducció de bona qualitat, molt més digna que algunes que surten publicades.

La nit de l'ànima , de Sebastià Alzamora  (Proa, 2007). (Sona "Strangers in the night" per José Guardiola).
La més tenebrosa de les tres, és una recreació extremista del mite de Faust des del territori de l'erotisme que transcorre en una nit llarga i agònica en un món d'un futur fosc. La protagonitza en Faust, un jove tan religiós com carnal -la novel·la comença amb una mena de salm fàl·lic la primera frase del qual és "us dono gràcies, Senyor, per haver-me donat una bona polla"- que ven la seva ànima a l'editor Sibelius per escriure una novel·la. Després de practicar el sexe (consentit i no) amb la seva amada Virgínia, el Faust observa aterrit com el seu membre, gònades incloses, abandona el seu cos, pren vida pròpia i fuig fent saltirons. La recerca del fal·lus perdut durant una llarga nit serà, també, la recerca filosòfica del sentit transcendent de l'existència que portarà al Faust a transgredir totes les fronteres. Novel·la volgudament grollera, amb descripcions enlluernadores, digressions abstrusses i una voluntat de provocar tan explícita que l'acaba contaminant tota del mateix to.

Agradarà: als lectors de Miquel de Palol o de Henry Miller.

El misteri de l'amor , de Joan Miquel Oliver (Empúries, 2008). (Sona "Strangers in the night" per Los Manolos).
Primera novel·la del cada cop més reconegut músic d'Antònia Font. una aposta joiosa que narra les històries encreuades d'amor de dues parelles amb moments delirants, d'altres de gran lirisme i no poques digressions sobreres. Tot contat per Toni Amengual, alter ego d'Oliver. Si Alzamora donava vida independent a un fal·lus, Oliver s'empesca una vagina gegant, que és una escultura que provoca una crisi de parella en l'artista que l'ha feta, perquè la seva dona està convençuda que s'ha inspirat en una altra vulva. Les anades i vingudes dels quatre, entre Barcelona, Mallorca i Xile, tenen moments brillantíssims i grans troballes (un pensador xilè s'anuncia com a "Pienso a domicilio" i la gent creu que ven pinso). Hi ha fragments escrits en estat de gràcia que es podrien musicar, directament, i fer-ne la primera novel·la cantada. Però també hi ha molta faramalla, una sensació de text provisional, desestructurat, que caldria reescriure i un model de llengua que, llegit en silenci, no en veu baixa sinó sense moure els llavis, resulta més aviat pobre.

Agradarà: als fans d'Antònia Font i de la narrativa de Carles Hac Mor.

Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys de Llucia Ramis (Columna, 2008).(Sona "Dos passavolants"per Jacinta).
Llucia Ramis és periodista cultural a Barcelona des de fa una dècada. La protagonista de la seva novel·la també treballa de periodista. El seu alter ego es desperta al costat d'un desconegut el dia que ha fet trenta anys i comença a plantejar-se el futur. S'acaba d'assabentar que al cap de sis mesos es quedarà sense feina i que li apujaran el lloguer del pis. La trama inclou elements que funcionen, com una carta d'amor trobada en una bossa oblidada o un sopar d'exnòvios organitzat per una amiga que és a punt de casar-se que sembla una paròdia de El sopar de Larry de Carold Shields. Són episodis que estiren del lector amb eficàcia pels paisatges que l'autora en realitat ens vol mostrar: una generació de mileuristes independents, que viuen la seva llibertat social i sexual sense traves, però que estan abocats al curt termini perquè no tenen perspectives gens clares ni objectius a l'abast. Hi ha també una escapada a la Mallorca rural que oxigena la narració, totalment urbana, i que demostra els recursos de cronista detallista que té l'autora.
Agradarà: als seus coetanis (que trentegin) i als lectors de Cortázar.

Acabem amb una valoració detallada de les tres obres.
(Sona la Marcha Radetsky).
Model de llengua.
Alzamora LLLLL Oliver LL Ramis LLLL

Estructura narrativa
Alzamora LL Oliver LL Ramis LLL

Originalitat
Alzamora LL Oliver LLLL Ramis LL

Ritme intern
Alzamora L Oliver LL Ramis LLL

La qual cosa implica que des de Lecturàlia es decantem per
(Sona BDM 00217. Carles Santos Música JJOO 92. Promenade (lliurament de medalles):

Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys , de Llucia Ramis (Columna, 2008).

Contes verticals , d'Alegria Julià, amb il·lustracions de Picanyol. (Bambú, 2008). LLL
(Sona Bambú d'Antònia Font). Aquest dissabte es presenta aquest llibre de contes infantils que tenen una característica ben curiosa: són dues històries en una. L'Alegria Julià, autora d'altres obres en les quals té un paper l'experimentació amb el llenguatge, fa un ús curiós de l'acròstic. La primera paraula de cada línia està destacada en negreta i permet una primera lectura en vertical molt ràpida. Després, tornem al principi i llegim tota l'amplada de cada línia, en horitzontal. La primera llambregada acostuma a ser una mena de síntesi de la història sencera, com en aquelles novel·les d'aventures il·lustrades amb vinyetes cada quatre pàgines. Un d'ells, per exemple, es diu "L'agenda boja" i juga amb aquesta mena de desordre. La protagonista no compleix els seus compromisos perquè se li desendreça l'agenda... Recomanable per a lectors joves. Gaudiran amb l'enginy d'aquests contes i s'adonaran que l'experimentació no està gens renyida amb la intel·ligibilitat.

L'home que plantava arbres , de Jean Giono; traducció del francès d'Isabel-Clara Simó, amb epíleg de Martí Boada (Viena, 2008). LLL
(Sona El que diuen els arbres, de Feliu Ventura a Barricades de paper).
Encara ressona la gran plantada d'arbres protagonitzada per aquesta casa el diumenge passat. En algun moment vaig sentir que es regalava aquest llibre. És un relat brevíssim molt recomanable per a tots els amants de la muntanya. Un pastor solitari, Elzéard Bouffier, es dedica a plantar milers d'arbres incansablement, sense dir-ne res a nigú, fins que aconsegueix canviar l'entorn. És una faula que respon a una ideologia conservacionista tal com destaca Martí Boada a l'epíleg. Literàriament, la figura de Jean Giono, autodidacte, amic d'André Gide i acusat pels escriptors de presumpte col·laboracionista fins que a mitjan anys cinquanta va ser rehabilitat, és remarcable. Va ser un escriptor d'èxit des de la seva primera novel·la Coline , a finals dels anys vint, traduït i amb algunes obres portades al cinema, com aquest mateix relat, adaptat per un director canadenc a primers dels anys seixanta. Curiosament, aquesta és l'única obra de Giono que podem trobar en català, tot i que ja n'hi havia una altra versió, de fa deu anys, editada a Mallorca per Olañeta.

Planes d'esport , de Josep Maria Planes (Proa, 2008), a cura de Jordi Finestres. LLL
(Sona la sintonia de la sèrie TV3 "Els diaris de Pascal"). Molts espectadors de TV3 potser van tenir primera notícia de Josep Maria Planes aquest dilluns, amb l'estrena d'aquest híbrid entre ficció i realitat que és "Els diaris de Pascal". Planes va ser un periodista manresà que va ser corresponsal de La Publicitat a París i va importar una manera de fer periodisme de gran nivell en publicacions com "Mirador" o la revista il·lustrada "Imatges", que dirigí. L'any 34, va fer reportatges sobre el pistolerisme i la FAI el va posar a la llista negra, fins al punt que el van assassinar, amb només 29 anys, tan aviat va començar la guerra. A banda dels dos llibres que Proa ha publicat com a epígons de la sèrie, és un bon moment per llegir Planes. I ara fa uns mesos, Proa ja havia tret un recull de les seves cròniques esportives que és deliciós i que tots els aspirants a periodista (esportius i no) haurien de llegir. El gruix del llibre són cròniques ciclistes de la Volta a Catalunya, amb Marià Cañardo de gran figura nacional, però també hi ha cròniques sobre Gironès, una sensacional entrevista a Samitier i una crònica èpica d'un partit de fútbol Badalona-Pasayako.

Acabem amb un blog : saragatona.blogspot.com
Blog literari atent a tots els mitjans que comença amb una d'aquelles enquestes típiques d'internet en les quals pots votar, sobre:
Sabies que l'IEC va decidir canviar el nom del pretèrit indefinit l'any 2002?
De moment va així:
Sí 17%
No 17%
Què t'empatolles? 8%
Què és l'IEC? 30%
On anirem a parar? 26%

Maig 2008

Abril 2008

Març 2008

Febrer 2008

Gener 2008

Desembre 2007

Novembre 2007

Octubre 2007

Setembre 2007

TEMPORADA 2006-2007