Camí de Sirga (Edicions 62, 2004) LLLL
Jesús Montcada
(Sona The River, de Bruce Springsteen)
Probablement, la novel·la més perdurable que podem relacionar amb l'Ebre. 17 anys enrere, la primera novel·la i tercer llibre de Jesús Moncada, fixava en la ficció un món que havia quedat sota les aigües, el de la vella Mequinensa. El veritable protagonista de la novel·la és el riu, aglutinador de tots els personatges que hi pul·lulen. Camí de Sirga va obtenir 5 premis de la crítica i ha estat traduïda a una quinzena de llengües.

Tino Costa (Club Editor, 2006) LLLL
Sebastià Juan Arbó
Juan Arbó és a les terres de l'Ebre el que Blasco Ibáñez a l'Albufera valenciana. Autor de l'emblemàtica novel·la Terres de l'Ebre, en destaquem Tino Costa, la història un fill de pare desconegut que viu a l'Amposta del segle XIX. Tino és marginat des de nen i experimenta totes les formes de maldat, però també sent un impuls irrefrenable cap a la recerca de la bellesa i de l'amor. Hi ha un punt d'existencialisme en aquesta història d'amor que transcorre en un món convuls on s'enfronten la vida tradicional i la modernitat.

Seguint tot l'Ebre amb un primitiu Velosolex (La Campana, 2004) LLL
(Sona Lo Riu és vida, de Quico, el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries)
Un recull de diferents reportatges que Espinàs va publicar l'any 1961 (aquí traduïts del castellà original al català) a la revista Destino quan va recòrrer tot l'Ebre des de Reinosa fins a la desembocadura amb un pesat i antic Velosolex (una bicicleta que incorporava un petit motor auxiliar). Espinàs rememora aquella aventura, però també parla de la seva feina com a escriptor, dels mil detalls de la vida quotidiana on ell para atenció per desenvolupar la seva obra. És un nou repàs a l'estil i a la personalitat de Josep M. Espinàs.

El Blog Recomanat
Denominació d'Origen BLOCOSFERA EBRENCA, amb logotip inclòs, creat per Manel Zaera amb un disseny que combina el blau de l'aigua amb la forma redona i el color taronja del logo de l'Ebrebloc.
www.ebresfera.blogspot.com és un metabloc on figuren tots els blocs ebrencs, de tot tipus. Hi destaquen els de Carme Pla, un que es diu Marfanta i hi consten els d'escriptors com Jesús Maria Tibau o Andreu Carranza.

Comèdia infantil ( Tusquets, en català i castellà) LLL

Henning Mankell

La història de Nelio, un nen del carrer de deu anys que rep dos trets i durant nou dies agòniques explica la seva terrible història a l'home que el cuida, amb la saviesa d'un ancià.

Diccionari de la llengua catalana. IEC.

LLLLL

Me'n vaig (Ara Llibres)

LLL

Pepe Rubianes
Una transcripció pulcra de les paraules de Rubianes, dictades des d'Etiòpia, que en principi havien de centrar-se en la polèmica de les seves declaracions a TV3 i la posterior retirada de Lorca eran todos, però que al final parla molt d'Àfrica.

Si menges una llimona sense fer ganyotes (Quaderns Crema)

Sergi Pàmies

Els límits de la Unió Europea
(Mediterránea, 2001) LL
Xavier Ferrer. Xavier Ferrer, nascut a Torroella de Montgrí, és economista, politòleg i membre de la Comissió social del FC Barcelona. En aquest llibre fa una repassada dels fets més significatius de la integració europea: l'ampliació, l'euro, el seu efecte sobr ela sogirania dels Estats, la fiscalitat i les perspectives de futur. Llibre molt específic per a una petició molt específica.

Comelade, Casassas, Perejaume (Edicions 62) LLLL
Toni Sala
(Sona L'hereu Riera, de Pascal Comelade, del disc "Live in Lisbon")
Una excel·lent aproximació a la trajectòria d'aquests tres artistes que cinquentegen, entre la crònica i l'estudi, molt documentat però sense crosses acadèmiques. Retrats frescos en text de llibre, abans que els tres queden fixats en llibres de text. Sala excel·leix a l'hora de donar relleu a cada figura. Informa, contextualitza i, sobretot, valora. No s'està d'interpretar, però primer passa el mirall. Juga net. Vegem-ne tres fragments:

De Comelade: "Comelade mateix reconeix que té una imatge d' autista professional amb mala llet. Jo no ho diria exactament així. Per mi suporta una energia comprimida que més aviat em fa pensar en un carnisser. Potser és la taula de fusta massissa que hi ha entre nosaltres dos, o la mirada afilada. Sigui com sigui, no és la persona ideal per entrevistar".

De Casassas: "Casassas du una americana fosca, amb les aletes de les butxaques arrugades, texans i bota gastada. Té els membres secs i el cap una mica viciat endavant de tant de llibre. Cabellera en cascada vella i polida, molt fina, amb algunes vetes d'alumini, oberta per davant com un teló sobre els ulls vius i la pell de la cara, una pell de cera que no dóna per arrugar-se. La barba deu tenir una setmana. La mà s'acosta fàcilment a la mandíbula. Alguna cosa, com ho diria, iconogràfica, està fent el pas a alguna cosa venerable".

De Perejaume: "Perejaume es transmuta en pagès, en l'ancestralitat encara pròxima de tots els nostres avis, i es torna interior, i ens sembla que l'hem conegut tota la vida".

Relacions particulars
(La Campana) LLLL
Josep Maria Espinàs
(Sona A la vora de la nit, de Josep Maria Espinàs)
Quines propines amb què ens obsequia Espinàs des del seu Inventari de jubilacions! En el seu 80è llibre, publicat als 80 anys, extreu de la memòria íntima un seguit de situacions viscudes amb Espriu, Foix, Delibes, Pla, Cela i Sagarra. Després d'una pertinent reflexió sobre la dialèctica orsiana entre anècdota i categoria, ens obre la capsa de bombons. El millor: la descripció de la seva primera visita al pis d'Espriu. El més proper: Sagarra. El més oposat: el Delibes racialment espanyol, admiradíssim per Espinàs en el que és un autoretrat de la seva saviesa. El més desmitificador: la pallissa que aguanta estoicament del Foix recitador. El més espectacular: que Cela no faci espectacle. Finalment, el més inèdit: la interpretació de Pla com a barroc. Al capdavall, autorretrat particular.

Nelson Mandela (Anagrama) LLL
Jack Lang L'exministre de cultura francès escriu un retrat biogràfic del líder sud-africà francament emocionant. Repassa i documenta tota la seva trajectòria, però s'esforça per estructurar el llibre com una tragèdia en 5 actes:
1) Joventut i presa de consciència: Mandela és el germà africà d'Antígona;
2) el pas a l'acció: ara és Espàrtac, l'esclau que es rebel·la i declara la guerra;
3) empresonat, és Prometeu encadenat;
4) durant les tres dècades a la presó emergeix la seva figura de líder, i Lang el pinta com el Pròsper de La tempesta de Shakespeare, un príncep mag enfrontat als maleficis de l'enemic;
5) el rei Nelson, mite fundador d'un país. No és una estructura arbitrària. Sobta l'immens pes de la cultura, sobretot dramatúrgica, en la construcció d'una figura com Mandela honest com Gandhi, però més indòmit.

El blog recomanat:
El bloc de l'Anna Joan Casademont, una lingüista catalana que sovinteja el Japó i dedica els seus apunts a tota mena de fets relacionats amb la cultura japonesa

http://thelittlesushibar.blogspot.com/

Per exemple, l'últim apunt, d'aquesta setmana, és sobre les "purikura". Ens explica que són (i al bloc ho exemplifica gràficament):

"Les « purikura » [purintokurabu = print club] són fotomatons més espaiosos del normal. Hi entres amb els amics, per exemple, i t'hi fas fotos mentre fas l'imbècil (fer-se purikura seriosament· impossible ! :P). Normalment hi ha indicacions per a les fotos, com seguir una història (ets en una casa encantada, al mig de la jungla o mires la càmera que hi ha al sostre·). Després, s'hi poden afegir cosetes (petits dibuixets o escrits), « decorar » les fotos per millorar-les (si és que això és possible!) i au! te'n tornes a casa amb petites fotos « finament » decorades per utilitzar-les en un munt de situacions importants que no us exemplificaré aquí perquè sé que han vingut totes ràpidament a tothom al cap, no?! :D"

El cinquè en joc (Libros del Asteroide en traducció al Català de Carles Miró) LLLL
Robertson Davies
(Sona I'm your man, de Leonard Cohen)
Ja en vam parlar quan va sortir en la versió castellana El quinto en discordia. El seu èxit, i el fet de rebre el premi Llibreter, han persuadit el seu editor a publicar-ne també la traducció catalana. És la primera novel·la de la "Trilogia de Deptford", el poblet canadenc on neixen els seus protagonistes: Dunstan Ramsay (historiador especialitzat en sants), Boy Staunton (triomfador nat mort en estranyes circumstàncies) i Magnus Eisengrim (fill d'un pastor i una mare tocada del bolet que acaba sent un gran il·lusionista).

El cinquè en joc és una novel·la centrada en la culpa.
La segona part, de la qual també vam parlar, duu per títol Mantícora (LL) i ressegueix un procés de psicoanàlisi del fill de Boy Staunton.

Ara també ha arribat a les llibreries la tercera part

El mundo de los prodigios (Libros del Asteroide, en traducció en castellà de Miguel Martínez-Lage) LLL
Robertson Davies
Aquí el protagonista és l'il·lusionista. Amb el pretext de la filmació d'una pel·lícula en la qual ell interpreta el mag Robert-Houdin, pare de la màgia moderna, assistim al relat complet de la vida de Magnus des que va ser segrestat als set anys per un actor de fira pederasta fins a arribar a ser el més gran il·lusionista, passant per totes les capes del teatre anglosaxó. La novel·la dóna sentit complet a molts dels fets exposats en les altres dues, però és autònoma.

Les cendres d'Àngela (Bromera en traducció d'Eduard Castanyo) LLLL
Frank McCourt
(Sona la banda sonora de la pel·lícula que Alan Parker va fer sobre la novel·la).
Novel·la cosida a la realitat autobiogràfica de l'autor -criat a la ciutat irlandesa de Limmerick-, exposa amb cruesa la infància miserable d'un nen irlandès amb una família que representa tots els tòpics de la Irlanda acabada d'independitzar: pare alcohòlic, mare abnegada, set fills, molta religió catòlica, una casa infecta, fam... McCourt, de qui Bromera acaba de traduir també una novel·la més recent -El professor- va fer de les seves memòries un relat ple de cops de puny al lector.

La mort de l'ànima
(Proa) LLL
Maite Salord
(Sona Pell de melicotó, de Cris Juanico)
La finalista del Sant Jordi és un digne exemple de novel·la de retorn. Andreu Calafat torna a la seva Menorca natal després de mig segle de vida a l'Argentina, decidit a reconciliar-se amb la seva germanastra Esperança. El retrobament va fatal i el lector comença a sospitar que a la família dels Calafat hi ha secrets terribles. Amb un estil directe i variat, Salord transforma la seva Ciutadella en espai literari. Una bona novel·la.

El blog recomanat.

El primer paràgraf fa:

El Sol brillava amb tota la força que l'hivern li permetia. La primavera volia sortir del seu amagatall abans d'hora. Els animals i les plantes sota el Sol continuaven vivint com els hi havia estat permès. Alguns Déus eren a casa seva, d'altres no. El Món es trobava a prop del Gran Canvi, però no ho sospitava ningú.

Juny 2007

Maig 2007

Març 2007

Febrer 2007

Gener 2007

Desembre 2006

Novembre 2006

Octubre 2006

Setembre 2006