La transmissió d'en Puyal amb un gran equip d'especialistes de la ràdio i de l'esport

La narració del partit corre a càrrec de Joaquim M. Puyal, però, per anar més enllà de la pura descripció, tots els companys tenen l'encàrrec d'elaborar un discurs complementari, suggerent i ric en dades que millori la pura intenció narrativa de l'orador principal. La nostra obsessió és que la narració tingui un ritme adequat. Per assolir aquest objectiu, cal que tots els companys que intervenen en la transmissió facin les aportacions oportunes. Quan el partit no és gaire entretingut, aquestes aportacions són essencials. I, segurament, més difícils de fer. Però un equip de ràdio és una orquestra.

També ens són útils les dades de localització i possessió de pilota que ens facilita Marc Domènech. (Hem reservat una secció de l'apartat "Resum de la temporada 2010-2011" on pots consultar les dades més significatives de la temporada actual.) Tenir la pilota més que l'adversari no garanteix la victòria, d'acord, però sovint ajuda a assolir-la. Sobretot quan coincideixen una alta possessió i una clara localització al camp adversari (si no ens fan un gol de contraatac, és clar!).

Joaquim M. Puyal creu que per ser narrador d'un partit s'ha de tenir "esperit de contaire". I, en certa manera, "ànima de pregoner". Però també és conscient que, deixant de banda el cas dels oients molt interessats en el que succeeix al camp, és molt difícil que, només amb les "habilitats comunicatives" del locutor que fa la transmissió es pugui produir un discurs atractiu per a un oient mitjà, durant noranta minuts. I el nostre objectiu és comptar entre els nostres seguidors també amb aquells que no són els culés més fanàtics o patidors! Volem oferir un "espectacle radiofònic" capaç de resultar agradable a una audiència –majoritàriament barcelonista, és clar– d'ampli espectre.

Per això, més enllà de la funció purament descriptiva, pretenem que el nostre programa sigui capaç de cobrir amb garanties també altres funcions: valorativa, crítica, solidària, divulgativa, formativa, lúdica, social, cultural, lingüística, etc. I tot això, setinat per la pel·lícula, transversal a totes elles, d'un entreteniment derivat de la voluntat de conrear un "lleure intel·ligent".

Tots els que fem el programa i tots els que l'escolten habitem en un món comunicatiu comú, amb referències, codis i complicitats que s'han establert al llarg del temps. Un territori on no hi falten ocellets, pèsols, plans de pensions, sogres, juguesques, cançons d'ara i d'abans, preguntes de qualsevol cosa, picades d'ullet a tort i dret i, també, algun toquet poètic, gastronòmic o turístic. I fins i tot, ara un acudit, ara una endevinalla...

(Per cert, a Joaquim M. Puyal, ho sembli o no, li agradaria equivocar-se menys.)

A banda de l'actualitat esportiva, "La transmissió d'en Puyal" incorpora a la mitja part de cada partit un cop d'ull a l'actualitat general. Els oients de Catalunya Ràdio, habituats als butlletins horaris presents en la programació regular de l'emissora que, en canvi, no apareixen en antena quan transmetem els partits del Barça, tenen en aquest punt l'oportunitat de fer un seguiment dels assumptes noticiables més destacats. Per aquesta raó, a la mitja part de cada partit, els Serveis informatius de Catalunya Ràdio ens acosten un breu resum de l'actualitat de les últimes hores.

Habitualment, s'ocupa d'aquest encàrrec la nostra companya Marta Sànchez que, a l'inici de la transmissió, ens acosta també l'estat del trànsit i l'última hora de la previsió meteorològica. En les transmissions intersetmanals, aquest encàrrec el cobreix, principalment, el nostre amic Kilian Sebrià.