Mapamundi

Durant dècades molts països d'Àfrica han estat en mans d'una colla d'individus ignorants i mediocres que es van saber autoinvestir mestres. Que si bé eren covards, es van fer passar per herois i que, malgrat ser insignificants, es van creure déus. Aquesta és la història d'un grapat de dictadors africans. O, com diu Albert Sànchez Piñol, d'un grapat d'homes alhora "Pallassos i monstres".

Pallassos i Monstres

John Edgar Hoover va dirigir l'FBI durant 50 anys i la seva ombra es va projectar sobre tots els presidents dels Estats Units des de 1924 a 1972. "La maledicció d'Edgar" fa referència a unes suposades memòries escrites pel seu número 2, Clyde Tolson. Una novel·la de Marc Dugain basada en informes de seguretat reals i en trascripcions de les escoltes de la policia.

La maledicció d'Edgar

"Chomsky en la seva màxima expressió". És el que diu la contraportada de "La era Obama", un conjunt d'articles i assajos escrits per un dels intel·lectuals més importants -si ens fixem en els que són d'esquerres, potser el que ho és més- de la història recent dels Estats Units. Noam Chomsky analitza a "La era Obama" com el món occidental s'acosta a temes i zones polèmiques com el Pròxim Orient, l'Iraq o la mort d'Ossama Bin Laden. Està editat per Pasado y Presente.

La era Obama

Les aventures d'un metge rodamón poden donar probablement records i anècdotes per escriure mil i una històries. Nosaltres farem avui atenció al grapat de vivències que ens explica Jaume Ollé a "Crónicas de un médico en el mundo", de l'editorial Icària.

Crónicas de un médico en el mundo

Hi ha moltes maneres d'analitzar els principals esdeveniments del segle XX. El què potser no és tan habitual és fer-ho en clau d'humor. I si, a més, qui els ha viscut té tants anys com el segle, les anècdotes s'amunteguen en una autèntica crònica dels despropòsits.

L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra

El Tribunal Penal Internacional ha declarat culpable de crims de guerra el cap rebel congolès, Thomas Lubanga, per haver reclutat nens de menys de quinze anys com a soldats al conflicte civil d'Ituri, al nord-est de la República Democràtica del Congo. Menors com Lucien Badjoko, que va fer dues guerres en aquesta mateixa regió quan encara no tenia dotze anys. Però Lucien hi va anar perquè va voler. Va ser alhora víctima i còmplice actiu del conflicte.

Vet aquí l'entrellat d'aquesta història narrada a "Jo vaig ser un nen soldat".

Jo vaig ser un nen soldat

L'escriptor xinès Txu Xialong, que viu als Estats Units, fa servir el gènere negre per explicar la història recent i el present de la Xina en una barreja de ficció i realitat. L'últim llibre de la sèrie protagonitzada per l'inspector TXen TSao, publicat recentment en castellà, és "El caso Mao". Txu diu que totes les dades que inclou en l'obra són documents publicats oficialment i que els va fotocopiar per si de cas un descendent de Mao li presentava una querella.

"El caso Mao", editat per Tusquets, explica com la vida privada de l'ex-líder xinès i els fets bàrbars de la Revolució Cultural tenen una repercussió directa amb el present. L'autor n'ha volgut parlar precisament perquè el govern actual preferiria que quedés en l'oblit.

El caso Mao

A Israel, la pressió dels ultraortodoxos està fent desaparèixer les dones --o com a mínim algunes dones-- de l'espai públic. Són una minoria cada vegada més poderosa i influent, que viu d'acord amb una interpretació estricta de la Torà i al marge de les dinàmiques econòmiques i socials actuals. L'escriptora i periodista Anna Garcia explica la situació de les dones ultraortodoxes a "Orgulloses i asfixiades", que acaba de publicar l'editorial Cossetània.

Orgulloses i asfixiades

Entrar a l'edifici Iaqubian del Caire és penetrar en l'Egipte més secret. Descobrir-ne els tabús. Alaa Al Aswani ens n'obre la porta, per mostrar-nos els afanys, les riqueses, les misèries, la bellesa i la maldat que s'amaguen sota l'aparença de l'Egipte contemporani.

"L'edifici Iaqubian" es va publicar fa 10 anys i ràpidament es va convertir en un autèntic fenomen. La novel·la està editada en català per Edicions de 1984.

L'edifici Iaqubian

La lectura d'avui ens porta a l'Iraq dels últims temps de Sadam Hussein en el poder, en la gestació i els primers temps de l'ofensiva militar internacional que acabaria derrocant el dictador.

Per això i per la involucració, si més no per força, en la situació que vivia l'Iraq els anys 2002 i 2003, i també per la necessitat de comunicar-se, Salam Pax va començar a escriure el seu propi blog. Milers i milers de persones el van seguir per saber què estava passant al país. El contingut del blog es va publicar a "Quadern de Bagdad", el diari clandestí on-line d'un iraquià normal i corrent", editat per La Magrana en una traducció d'Ernest Riera.

Quadern de Bagdad

"Los pobres", de l'escriptor nord-americà William T.Vollman, editat per Debate, és un viatge a les catacumbes de la pobresa arreu el món. L'autor, en un munt d'entrevistes que fa als més necessitats del planeta, ens mostra a cor obert el conformisme, la ràbia, la desesperança i els somnis de tot un grapat de gent que un dia es va quedar sense recursos o que, directament, no n'ha tingut mai.

Los pobres

Aquesta setmana ha fet cinc anys de la mort de Riszard Kapuscinski. El reporter i escriptor polonès va ser testimoni d'excepció d'episodis històrics com la caiguda del xa de Pèrsia i la Revolució Islàmica. Fets que va relatar a "El Sha o la desmesura del poder". El gener del 1979 la Revolució Islàmica va escombrar del tron el xa Mohammad Reza Palhevi. El "rei de reis" fugia a l'exili i l'aiatol·là Khomeini en tornava. Era l'1 de febrer del 1979. La Revolució Islàmica havia triomfat a l'Iran.

El Sha o la desmesura del poder

El 9 de maig del 1973, James Schlesinger, director de la CIA, va firmar una directiva que ordenava la recopilació en un informe de totes les operacions encobertes il·legals fetes per la Central d'Intel·ligència dintre i fora de territori nord-americà. Schlesinger estava jugant amb foc.

"CIA, joyas de la familia", escrita pel periodista Eric Frattini, és una recopilació d'alguns d'aquells escàndols. El llibre l'ha publicat MR Ediciones en la seva col·lecció Divulgación.

CIA, joyas de familia

Un pont que uneix cultures i territoris, un pont que si es destrueix separarà per sempre identitats als Balcans. "El pont sobre el Drina" és l'obra més important del bosnià Ivo Àndric, premi Nobel de Literatura. Publicada el 1945, "El pont del Drina" explica, a partir de personatges quotidians, la història dels Balcans durant cinc segles. S'avança 40 anys a les guerres de la dècada dels 90 i, tot i ser una obra de ficció, en dóna moltes claus. Edicions 62 n'ha publicat una edició traduïda al català per Slavitsa Búrsac i Sió Capdevila.

El pont sobre el Drina

Les últimes protestes contra Vladimir Putin són les més importants a Rússia des de la caiguda de l'URSS. D'això fa 20 anys i d'això parla "La tumba de Lenin", del periodista nord-americà David Remnick, considerada una de les grans cròniques sobre l'enfonsament de l'imperi soviètic. Premi Pulitzer l'any 1994, "La tumba de Lenin" es publica ara en castellà, editat per Debate.

La tumba de Lenin

Avui ens endinsarem en una regió particularment convulsa del món, El Cáucas. Aquest llibre de la periodista i escriptora russa Lulia Latínina, crítica ferotge de l'autoritarisme instaurat al Kremlin, col·labora a la mateixa publicació on treballava l'assassinada Anna Politovskaia. Aquí, fa un retrat molt corrosiu d'una zona que coneix bé.

El caos del Cáucaso

L'any 1987 Jordi Magraner, estudiós de zoologia, va viatjar per primer cop a Chitral, al nord-oest del Paquistan, i s'hi va quedar 12 anys. Hi anava per estudiar la fauna de la regió, inclòs el misteriós Ieti, però va acabar formant part d'un poble remot i aïllat: els Kalash. Un matí de l'any 2002 Magraner va aparèixer mort a casa seva. Gabi Martínez n'ha investigat l'assassinat.

Només per a gegants

És la primera novel·la d'Alan Paton, fundador del Partit Liberal Sud-africà, contrari a l'apartheid. Paton el va presidir fins que el règim segregacionista el va dissoldre a final dels anys 60. La novel·la la va publicar el 1948 l'editor d'Ernest Hemingway i immediatament es va traduir arreu del món. En català feia mig segle que s'havia exhaurit. Aquest any el Club dels Novel.listes l'ha reeditada, traduïda per Ramon Planes.

Plora, pàtria estimada

Avui passejarem, literàriament, per Somàlia, de la mà de l'escriptor somali Nuruddin Farah amb la seva novel·la "Eslabones". Farah, que va viure anys d'exili per haver denunciat les mancances i els abusos al seu país, fa un retrat descarnat de la societat somali, trencada per tota una cadena de tragèdies que, encara avui, la manté molt apartada del que podríem considerar un estat mínimament civilitzat, o normal.

Eslabones

Ens acostem a una obra de l'any 1927. El relat de catorze esdeveniments tan diversos com la caiguda de l'Imperi Romà d'Orient, el naixement de "La Marsellesa" o l'arribada de l'home al Pol Sud.

Moments estel·lars de la humanitat

Mirar l'altra cara de la informació, anar més enllà del que ens acostumen a explicar de personatges i situacions. Aquest és un dels objectius del periodista i autor d’aquest llibre.

El dictador, los demonios y otras crónicas

El delta del Níger és una de les regions més riques en petroli del món. Una maledicció, si es pensa en el desastre mediambiental, la corrupció i la violència que genera i les males condicions de vida dels seus habitants.

L'or negre de la mort

"Esperanza" és la història de la mare de la Plaza de Mayo que va empènyer el jutge Baltasar Garzón a engegar un procés contra els torturadors de la dictadura argentina.

No és només el relat d'una existència difícil, sinó el testimoni d'una lluita que no acabarà fins que no hi hagi justícia.

Esperanza

L'Aher Arop Bol és un noi sudanès que relata una part molt dura de la seva vida. I és que dels 3 als 19 anys, l'Aher creuarà el continent africà
-d'Etiòpia a Sud-àfrica-, fugint de la guerra civil al seu país. En cap moment perd la confiança en la gent. Perquè, enmig de tanta tragèdia, trobarà molta gent bona.

El noi perdut que sabia el que volia