Trobar una altra Terra: donen 2,5 milions a un investigador català per afrontar el repte
El director de l'IEEC, Ignasi Ribas, rep una beca de la Comissió Europea per dissenyar un sistema fiable per trobar exoplanetes semblants a la Terra, amb aigua i el seu propi sol
A la Via Làctia hi ha milions de planetes que podrien ser com el nostre i milers de milions d'estrelles que podrien tenir un planeta similar a la Terra orbitant al seu voltant. Però encara no tenim la capacitat tècnica per detectar-los i saber com són, de manera fiable.
El director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), l'investigador Ignasi Ribas, un dels pares de l'Enxaneta, el Menut i el Minairó (els tres primers nanosatèl·lits catalans), s'ha plantejat un repte majúscul: dissenyar un sistema que permeti trobar planetes bessons a la Terra, amb certa seguretat, en un termini de cinc anys. Per fer-ho disposarà de 2,5 milions d'euros d'una beca que li ha concedit el Consell Europeu de Recerca de la Comissió Europea per tirar endavant el projecte Spotless.
L'Spotless --que vol dir immaculat, sense taques--, és un projecte que preveu multiplicar per deu la capacitat de les actuals tècniques de detecció espacials, com els telescopis, perquè siguin molt més precisos i capaços de "netejar" els "sorolls" al voltant dels senyals i les imatges que reben, per poder distingir quina part de l'activitat que es detecta és de l'estrella que s'observa i quina d'un planeta que orbiti al seu voltant.
Com identificar exoterres de manera fiable
El descobriment d'exoplanetes semblants a la Terra, anomenats exoterres, i de com són les seves atmosferes "requereix tècniques que mesurin amb molta precisió la seva velocitat i la llum que ens arriba d'ells", expliquen des de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya:
"No n'hi ha prou amb desenvolupar instruments de mesura cada cop més precisos: també cal entendre l'activitat de l'estrella amfitriona dels planetes, de manera que els seus canvis de brillantor i de la distribució superficial de taques no contaminin les dades obtingudes."
Per corregir aquests efectes, "cal conèixer i modelar els fenòmens físics que tenen lloc a l'estrella", un objectiu que es vol assolir amb aquest projecte. L'Spotless pretén "desenvolupar una estratègia integral per modelar i mitigar l'impacte de l'activitat estel·lar i així poder trobar i caracteritzar exoterres de manera completament fiable".
Per fer-ho, es preveu desenvolupar models o simulacions digitals de l'activitat de les estrelles gràcies a tècniques d'intel·ligència artificial. A banda de poder trobar bessons de la Terra, els investigadors volen descobrir com són les seves atmosferes per saber si hi pot haver vida o no, explica Ignasi Ribas:
"Una vida des d'un punt de vist molt genèric. No estem parlant d'una vida d'éssers vius com nosaltres, bípedes, sinó una vida basada en uns compostos químics que són els mateixos que els nostres."
Les activitats estel·lars són difícils de desxifrar. Les imatges o senyals que arriben de les estrelles contenen taques o fàcules --filaments brillants-- que es poden atribuir a la mateixa estrella o que podrien reflectir l'activitat d'un planeta en trànsit orbitant al seu voltant.
Es tracta, doncs, de "descontaminar" les imatges que ens arriben de les estrelles, explica l'investigador Ignasi Ribas, per poder distingir si una "taca" que s'observi és llum provinent de l'astre o reflexos de vapor d'aigua del planeta que orbita al seu voltant, per exemple:
"L'estrella és una nosa, quan busquem un planeta, perquè volem veure petits efectes que el planeta fa sobre l'estrella. Si l'estrella varia per algun motiu ens ho contamina tot. La idea és trobar la manera de descontaminar aquestes observacions per ser capaços de fer les mesures més fines i trobar aquests bessons de la Terra."
Es calcula que un 15% de les estrelles tenen planetes que giren al seu voltant i que s'assemblen a la Terra.
Cinc projectes catalans entre els guanyadors
El projecte de l'IEEC rebrà ara un impuls molt important després d'haver guanyat els ERC Advanced Grant, una beca europea que es concedeix a projectes dirigits per investigadors amb una trajectòria consolidada.
Aquest any s'han presentat 1.829 projectes de 32 nacionalitats per obtenir un beca del Consell Europeu de Recerca. L'organisme n'ha triat 255, entre els quals ha repartit un fons total de 632 milions d'euros.
D'aquests 255 projectes que rebran finançament d'aquest fons d'investigació i recerca de la Comissió Europea n'hi ha cinc de catalans: el de l'IEEC, un de l'Institut d'Investigació Oncològica de l'Hospital Vall d'Hebron, un de l'Institut de Ciències Fotòniques, un de la Universitat de Barcelona i un altre de la Pompeu Fabra.
