Set cites per a set dies: l'agenda cultural de l'escriptora Clara Queraltó

Ara que comença el mes d'abril i que arriba Sant Jordi, volem oferir aquest espai a personalitats vinculades al món del llibre. Obrim la tanda amb la penedesenca Clara Queraltó, guanyadora del novè Premi Anagrama de novel·la amb "Com un batec en un micròfon".

L'editorial Anagrama, amb el Premi Herralde com a bandera, va crear el 2016 un premi en català que han guanyat, entre d'altres, Irene Solà, amb el fenomen "Canto jo i la muntanya balla", i Pol Guasch, amb "Napalm al cor".

Queraltó ha agafat el relleu a Andrea Genovart i el seu "Consum preferent", guanyadora l'any passat. "Com un batec en un micròfon" ha estat definida pel músic Guillem Gisbert, un dels membres del jurat, com "una faula incòmoda que ens recorda que les primeres etapes de l'amor són, en el fons, una forma de prejudici". Si la llegiu, veureu com creix (o decreix) la relació entre la Gabriela i el Quim, la parella protagonista de "Com un batec en un micròfon".

Clara Queraltó ja va guanyar el 2017 el Premi Mercè Rodoreda de contes amb les divuit narracions d'"El que pensen els altres" (Proa, 2018). Més tard també va publicar "Et diré R." (Empúries, 2021) i "Xiular en cas d'emergència" (Bindi Books, 2023).

Coneixedora i amant de les arts escèniques, els espectadors de TV3 també la coneixen com a part del programa "El llop", que va dirigir Àngel Llàcer i que va permetre el muntatge, per part d'actors amateurs, de "Terra baixa", d'Àngel Guimerà.

Aquesta és l'agenda per als dies de Setmana Santa i els primers dies d'abril de l'escriptora Clara Queraltó:

Divendres, 29: concert de Jaguayano, a l'Heliogàbal

Els divendres al vespre són per sortir una mica, per fer una copa. I si hi ha bona música i bon ambient, molt millor. L'Heliogàbal, un dels locals mítics de la nit gracienca, és el lloc idoni.

El divendres 29 hi toca Jaguayano, i això vol dir ukelele i bon rotllo asseguradíssim. Hi presenta l'últim disc, "Playa diablo", que fa olor d'estiu, de nit d'estiu: hores llargues i ballar i que sembli que el matí no ha d'arribar mai. Sons entre el pop, la rumba i el reggae, ritme fresc. I fer honor a la millor nit de la setmana.

Dissabte, 30: "How to have sex", al cinema Zumzeig

Les primeres experiències sexuals, la pressió de la virginitat, el consentiment. Un estiu de festa, un grup d'amigues, molt joves, a Grècia. El debut de Molly Manning (explica que es va basar en la seva experiència de l'estiu previ a la universitat, que va passar a Magaluf, a Mallorca) et planteja dubtes: els motius dels personatges i de la foscor d'aquesta tirania que vol dir l'inici de tot als disset anys.

El film explica a la perfecció l'eufòria i la ressaca, en un bucle sense descans. De fet, la protagonista s'ha endut un premi Bafta. Dissabte és un bon dia per passar pel Zumzeig, la sala de cinema cooperativa de Sants, a Barcelona. Si la pel·lícula obre debat, el bistrot que hi ha allà mateix és el lloc perfecte per parlar-ne amb unes tapes i una cervesa artesana.

Diumenge, 31: "Ocàs i fascinació", d'Eva Baltasar

Diumenge de lectura. Eva Baltasar va despertar la fascinació dels lectors amb el seu tríptic, que va ser àmpliament llegit, alabat i ni més ni menys que finalista al Premi Booker.

L'última novel·la, "Ocàs i fascinació", manté la veu poètica evocadora i única en un relat d'una jove engolida per una vida precària. La prosa de Baltasar sempre et fa pensar en el com. Com arriba a aquelles imatges? Quines tecles ha premut per escriure aquells passatges? És prodigiosa i enlluernadora.

Dilluns, 1: "L'empremta del zen", a la Fundació Antoni Tàpies

Se celebra l'Any Tàpies, el centenari del seu naixement. El pintor, escultor i teòric de l'art és un dels artistes catalans més importants del segle XX. La seva fundació es proposa un any de celebracions per tal de reclamar-ne la contemporaneïtat.

A "L'empremta del zen" trobareu la veu reflexiva que ve del budisme zen, imatges i tècniques que s'inspiren en les dels monjos japonesos dels segles XVII a XIX i que Tàpies va portar a terme a partir de la dècada dels 80, quan va tornar al traç del pinzell després d'una bona època d'experimentació amb pintures matèriques.

Hi trobareu obres tant del fons de la col·lecció com préstecs nacionals i internacionals i una quinzena d'obres inèdites. Tàpies era un pensador. I volia, amb les seves obres, "deixar perplex l'espectador, fer-lo meditar sobre el sentit de la vida".

Dimarts, 2: llibreria La Ciutat Invisible

Proposo passejar per La Ciutat Invisible, la llibreria de referència a Sants. Una llibreria crítica i arrelada a la vida social i política del barri. Tenen un fons increïble i una secció àmplia dedicada a l'assaig polític, amb estudis de gènere, memòria obrera, ecologisme o estudis urbans.

Les llibreteres i llibreters que la porten sempre tenen bones recomanacions i conversa a punt. Passeu-hi, mireu llibres. La botiga forma part de La Comunal, l'espai cooperatiu on també hi ha un restaurant on heu de fer un menú.  A més, dimarts, dia 2, a les 19 h a La Ciutat presenten la novel·la d'Eva Baltasar (que he proposat per llegir diumenge), amb l'autora i l'editora Maria Bohigas. Tot quadra.

Dimecres, 3: "Derecho a pataleta", a la Sala Beckett

La sèrie de Filmin "Autodefensa" em va entusiasmar per la mirada valenta i pròpia d'unes ties tan joves. Va ser per això que vull tornar a veure el seu "Derecho a pataleta". L'escriuen i dirigeixen Berta Prieto i Lola Rosales i la interpreten Belén Barenys, Natàlia Barrientos i Paula Vicente.

El més interessant és que plantegen temes sense arribar a conclusions. La seva "pataleta" (el títol ve d'un enfrontament amb la policia, una nit en què les volien multar) és, potser, saber parodiar la seva generació, l'humor per sobre de tot. Perquè segurament el més important és no prendre't a tu mateix gaire seriosament. O, com a mínim, no pensar que podràs salvar el món. Histriòniques com un dibuix animat, les espies parlen de masculinitat o del medi ambient. Amb el seu humor i la seva insolència.

Dijous, 4: pòdcast "Plaersdemavida"

La Paula Carreras fa un pòdcast "de cultura i bona vida" cada quinze dies a Radio Primavera Sound. És un magazín cultural per escoltar amb calma, la mateixa de qui sap de què parla.

Bones recomanacions, converses interessants; una lectura, un vi, una obra de teatre. La poètica de l'esmorzar. Parlen de música electrònica, de les feines al voltant del món de les arts que queden fora d'escena o comenten les últimes pel·lícules i sèries que no ens podem perdre. Tranquil, divertit i interessant, com si en parlessis amb els amics de tota la vida. És un plaer, escoltar-lo.