L'Alessandra va denunciar els abusos del pare Tó quan tenia vuit anys
L'Alessandra va denunciar els abusos del pare Tó quan tenia vuit anys (3Cat)

Parla per primer cop la víctima que va asseure el jesuïta Lluís Tó al banc dels acusats

Alessandra Martín, que tenia 8 anys quan va denunciar els abusos sexuals del pare jesuïta, participa en el documental "La fugida", coproduït per 3Cat

RedaccióActualitzat

Tenia el projecte en ment, posat a la safata de sortida però sense data al calendari: un dia faria un documental sobre els abusos sexuals que va patir de petita als jesuïtes de Sarrià, al col·legi Sant Ignasi de Barcelona. Ara sap que la Companyia de Jesús tenia constància, des del 1968, que Lluís Tó, el seu abusador, era un depredador sexual. Ho han reconegut al mateix documental en què ella ha participat.

Alessandra Martín va accedir de seguida a col·laborar en "La fugida" quan els autors del llargmetratge van aconseguir identificar-la com la nena que va fer seure al banc dels acusats, el 1992, el jesuïta Lluís Tó.  

L'Alessandra té 40 anys, és periodista i treballa al canal internacional NTN24 a Miami.

No va poder acabar la primària als jesuïtes. Ni acabar el tercer curs, de fet. Perquè un dia va gosar explicar a la seva mare què li passava durant les sessions de catecisme amb el pare Lluís Tó

Compartia aquestes sessions amb un company de classe, en Xavier Comas, que, com ella, s'havia de preparar per fer la comunió.  

"A mi sempre em deia que em posés a l'ordinador de cara a la paret. I em feia marxar abans. Jo m' esperava sempre a baix. I ella sortia al cap de cinc o deu minuts, sempre plorant."

El dia que l'Alessandra ho va explicar tot als seus pares va ser l'últim que va anar a col·legi. Al Sant Ignasi li van ensenyar la porta de sortida i els pares de l'Alessandra van trucar als Mossos.

"Els meus pares van prendre una decisió insòlita en aquella època. Bé, dues: em van creure i em van dir que allò era un delicte que s'havia de denunciar perquè no hi hagués més víctimes."

Immediatament, la direcció del centre va enviar una carta a la comunitat educativa de suport incondicional al capellà que posava en dubte la versió de la nena, que llavors tenia 8 anys:

"El Lluís, tan estimat per nosaltres, fa més de 25 anys que és al centre i ha realitzat sempre una gran labor, summament apreciada per les famílies i col·laboradors. Creiem que en bé d'en Lluís i també del centre i de la seva tasca educativa, és desitjable una màxima normalitat en la gestió ordinària de l'escola i, a l'ensems, la discreció més gran entre tots nosaltres."

Els jesuïtes ja sabien llavors, de fet des del 1968, que Tó era un depredador sexual.

L'Alessandra ha recuperat les declaracions judicials dels testimonis que van defensar Lluís Tó (Marc M Sarrado/3Cat)

L'assetjament a la víctima

La família va contactar amb l'advocat Francesc Jufresa, que recorda amb estupefacció aquella etapa de la seva carrera professional.

"Vaig rebre trucades de moltes persones molt conegudes i importants d'aquesta ciutat, que em demanaven o fins i tot m'exigien: 'Francesc, no pot ser. Contra el pare Tó, no.'"

Al judici, la defensa de l'Alessandra va comptar amb el testimoni de dues exalumnes del Sant Ignasi, víctimes també de Tó. A la resolució final, la jutge que va presidir el tribunal, l'actual ministra de Defensa Margarita Robles, admet que no s'hi pot pronunciar perquè, en aquests dos casos, els delictes ja havien prescrit.

Durant el rodatge de "La fugida", l'Alessandra es va implicar en la recerca dels documents i els arxius judicials que es van fer servir.

Per primera vegada ha pogut llegir l'argumentari dels jesuïtes. Per exemple, una comunicació de la directora de primària que la defineix com una nena inquieta, nerviosa, que "li costava seure... postures estranyes i gestos exageradament 'coquetons'".

"Llegir això m'ha fet molt mal. No només pateixes un abús sexual d'un religiós... és que era la meva mestra, la meva escola."

També descobreix que el col·legi va donar els dibuixos que havia fet a l'aula a l'advocat de la part contrària, al defensor de Tó, perquè els fes servir per posar en dubte la seva versió i acusar-la de fabular. Però la jutge Robles no els va donar credibilitat.

Alguns dels dibuixos que l'escola va donar a la defensa de Tó
Alguns dels dibuixos que l'escola va donar a la defensa de Tó (3Cat)

No li han demanat perdó

L'Alessandra explica que no s'han posat mai en contacte amb ella per demanar-li perdó.

"Com a periodista m'encantaria tenir al davant la institució dels jesuïtes. Poder preguntar al director, Francesc Xicoy, per què ens van donar l'esquena als meus pares i a mi, una nena de 8 anys."

La sentència va ser condemnatòria: 2 anys de presó que el pare Tó no va arribar a complir perquè no tenia antecedents penals, i la prohibició de tenir contacte amb menors durant més de 4.000 dies. "Aquesta part no es va executar mai", puntualitza l'advocat.

El mateix any 1992 Lluís Tó és enviat a Bolívia, on passa per diferents parròquies i, segons un dels testimonis del documental "La fugida", continua abusant de criatures.  

A l'Alessandra la notícia li remou els budells: "O sigui, que res del que vam fer no va servir de res?"

El delegat dels jesuïtes a Catalunya, Pau Vidal, assegura que al capellà no li van encomanar cap feina amb canalla: "Ara, comprendreu que seria molt poc realista dir que durant 25 anys aquesta persona no va tenir contacte amb menors, ja que tenia activitats pastorals i activitats parroquials i d'altra naturalesa."

Mea culpa jesuïta, set anys després de la mort de Tó

L'Alessandra recorda que la mort de Tó, el 2017, li va provocar basarda perquè hauria volgut encarar-s'hi algun dia. No descarta continuar la seva recerca sobre els abusos als jesuïtes un cop alliberada del pes que ha dut a sobre fins que ha sigut gran.

"No vull ser l'Alessandra Martín víctima o supervivent d'uns abusos sexuals. Però ja tinc 40 anys, no em sento bruta i crec que s'han de continuar depurant responsabilitats", explica.

"He viscut a Madrid, Brussel·les, Buenos Aires, Chicago, Miami... Cap dels meus amics no en sap res. No ho he explicat fins ara perquè sents vergonya i no he volgut que aquesta història em definís."

Vidal, dels jesuïtes, entona ara el mea culpa: "Trenta anys després mirem enrere i diem: 'Com és que aquesta cultura de silenci, aquesta cultura d'ocultació, no ens va deixar veure, no només la part lluminosa, agradable, d'aquesta persona, sinó aquella part fosca, és a dir, aquella part d'un depredador sexual que durant massa dècades vam tenir entre nosaltres?"

Un mea culpa que arriba dècades tard.

Envia un correu electrònic a bustiadenuncia@tv3.cat

 

ARXIVAT A:
Pederàstia Església
Anar al contingut