Noies jugant a bàsquet (iStock/South_agency)

Fer exercici millora la salut mental d'infants i adolescents: com redueix l'ansietat o el TDAH

Un estudi fet en nens i nenes taiwanesos a partir dels 10 anys detecta que com més bona forma física tenen menys ansietat, depressió o trastorns d'atenció pateixen

Virgínia Arqué NuenoActualitzat

Estar en bona forma física protegeix contra l'ansietat, la depressió i trastorns com el dèficit d'atenció o la hiperactivitat. És la conclusió d'un nou estudi que confirma els beneficis de l'activitat física en la salut mental d'infants i adolescents.

Un estudi que s'ha fet a Taiwan creuant dades reals --i anònimes-- de gairebé dos milions de nens i nenes de 10 i 11 anys, a qui s'ha fet un seguiment durant un mínim de tres anys i una mitjana de sis anys --és a dir, fins que tenien, com a mínim, 16 o 17 anys.

L'estudi, publicat a la revista mèdica especialitzada JAMA Pediatrics, compara dos conjunts de dades: les proves nacionals d'aptitud dels estudiants taiwanesos --que mesuren el seu rendiment físic a l'escola-- i una base de dades d'assegurances mèdiques, diagnòstics clínics i receptes de medicaments, per veure quins han estat atesos per algun trastorn de salut mental. Els investigadors no tenien accés al nom dels estudiants, però sí que podien comparar la condició física i la mental de cadascun d'ells, de forma anònima.

Els resultats de l'estudi confirmen que fer activitat és beneficiós per a la salut física i mental de nens i adolescents, i aporten xifres molt concretes sobre com es redueix el risc de patir un trastorn mental a mesura que millora el rendiment d'algunes activitats físiques, com córrer, saltar o fer abdominals. És a dir, com millor és la condició cardiovascular i com més resistència i potència muscular té l'infant o adolescent, menys ansietat o trastorns d'atenció pateix.

(iStock/miljko)

En concret, l'estudi va mesurar la condició cardiovascular a partir del temps de cada estudiant en una carrera de 800 metres; la resistència muscular pel nombre d'abdominals que era capaç de fer per minut i la potència muscular pels salts de llargada. I va descobrir que:

Una disminució de 30 segons en el temps que es triga a córrer 800 metres comporta un menor risc d'ansietat, depressió i TDAH en les noies i menor risc d'ansietat i TDAH en els nois.

Un augment de 5 abdominals per minut s'associa a menor ansietat i TDAH en nens i menor risc de depressió i ansietat en les nenes.

Augmentar la distància del salt de llargada en 20 cm implica un risc menor d'ansietat i TDAH en les participants femenines i una reducció de l'ansietat, depressió i TDAH en els participants masculins.

En l'estudi, que ha durat 10 anys --del 2009 al 2019-- hi van participar 1,9 milions d'estudiants de mitjana, el 51% nois i el 49% noies, i va revelar que els nens i nenes amb millors percentatges de rendiment escolar --i millor condició cardiorespiratòria, resistència i potència muscular-- tenien menys incidència acumulada de trastorns d'ansietat, depressius i de dèficit d'atenció i hiperactivitat.

Les dades recollides fins al 2019 s'han estat analitzant durant dos anys, del 2022 al 2024, fins a arribar a les conclusions publicades aquest dilluns, i han tingut en compte elements distorsionadors com podrien ser el sexe o els ingressos dels participants, que podien condicionar els resultats.

L'estudi recomana una investigació més detallada de l'eficàcia dels programes d'aptitud física com a mesura preventiva dels trastorns mentals en infants i adolescents.

La salut mental dels infants i adolescents catalans va a pitjor

Fa sis anys, l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona ja alertava, en un estudi, del perill que suposa que els adolescents deixin de fer esport --sobretot les noies, que abandonen abans l'activitat física-- per a la seva salut física i mental.

En els últims anys, la salut mental d'infants i adolescents ha anat empitjorant, també a Catalunya, sobretot després de la pandèmia, segons diversos estudis.

Els menors de 18 anys que prenen psicofàrmacs --ansiolítics, antidepressius-- a Catalunya han passat dels 10.000 el 2019 als 12.000 el 2021 i als 21.000 el 2022, segons dades del Pla Director de Salut Mental i Addiccions de la Generalitat recollides al programa "Kids Xs" de Catalunya Ràdio dedicat a la salut mental.

Infants jugant en un pati d'escola (Ajuntament de Barcelona /Mariona Gil)

Hi ha una suma de factors que podrien haver afavorit l'augment de l'ansietat entre els més joves, com els efectes del confinament durant la pandèmia, l'ús abusiu de les xarxes socials i les pantalles en general, i les expectatives del pas a l'edat adulta, amb certa negativitat sobre les esperances de futur.

 

ARXIVAT A:
SalutMenorsRecerca científicaSalut Mental
Anar al contingut