D'on surten les acusacions de corrupció contra Begoña Gómez, la dona de Pedro Sánchez

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha agafat tothom per sorpresa quan aquest dimecres ha anunciat que s'està rumiant si dimiteix. El cap de l'executiu ha explicat que la gota que ha fet vessar el got ha estat la decisió d'un jutjat de Madrid d'obrir diligències prèvies contra la seva dona, Begoña Gómez.

La denúncia l'ha presentat l'organització d'extrema dreta Manos Limpias, que afirma que la dona del president del govern, Pedro Sánchez, suposadament va influir en adjudicacions públiques.

L'ha presentat l'advocat Miguel Bernad, cap visible de Manos Limpias, i ho ha fet basant-se --ell mateix ho escriu així a la denúncia-- en informacions publicades en mitjans vinculats a la dreta mediàtica, com El Confidencial, Vozpopuli, Libertad Digital i The Objective.

Aquest dimecres, enmig de l'enrenou polític provocat per l'anunci de Sánchez, l'entitat ha admès que la denúncia es basa en notícies que no sap si són certes.

Tot i això, el jutge ha admès a tràmit la denúncia i ha obert una investigació contra Gómez, malgrat que ara per ara no hi ha cap prova que hagi tingut influència en l'adjudicació de cap concurs públic.

També aquest dimecres, la Fiscalia ha demanat que s'arxivi la causa perquè considera que "no hi ha indicis de delicte".

Què en sabem d'aquest suposat cas contra Begoña Gómez?

Begoña Gómez, que treballa a l'Institut d'Empresa, va tenir relació per la seva feina amb els propietaris de l'empresa Globalia, que també ho són de la companyia aèria Air Europa. I aquesta companyia va finançar un acte de l'Institut Empresa on ella treballa i que codirigeix.

Després d'aquest fet, el Consell de Ministres va aprovar el rescat de la línia aèria, --i d'altres--, amb els fons creats durant la pandèmia, que estaven destinats a apuntalar les empreses que ho estaven passant malament.

Un altre dels focus mediàtics sobre Begoña Gómez s'ha posat quan ella dirigia una càtedra, en la qual va participar un empresari que poc després es va presentar a un concurs públic i va presentar més de 30 cartes de recomanació. Una d'aquestes la va firmar Gómez.

De moment, no hi ha cap prova que la carta de Gómez, una de les més de 30 presentades, tingués cap influència en l'adjudicació del concurs públic.

Pel que fa al rescat d'Air Europa, el govern va aprovar un préstec de 475 milions d'euros, igual que ho va fer amb altres companyies aèries durant la pandèmia. Aquestes ajudes a les companyies aèries, que les van donar la majoria dels països d'Europa, es van recórrer a la justícia europea, que en va anul·lar algunes, però que en el cas de les concedides pel govern espanyol, les va donar per bones.

El jutge decideix obrir una investigació

Segons assegura El Confidencial, --que és el mitjà en què es basa la denúncia de Manos Limpias--, el magistrat encarregat del cas preveu ordenar la compareixença de diversos testimonis amb la intenció d'investigar les suposades relacions que Begoña Gómez va mantenir amb aquestes empreses.

Aquest jutge, Juan Carlos Peinado, que porta el jutjat d'instrucció número 41 de Madrid, ha obert la investigació sense consultar amb la Fiscalia; una consulta que es fa de manera habitual.

Qui són Manos Limpias, l'organització que ha posat la denúncia?

Vinculada a l'extrema dreta, a Catalunya és una organització que ha adquirit força notorietat i ja abans del procés va presentar diverses denúncies contra l'independentisme.

És especialista a presentar denúncies que, normalment, queden en res i ha estat investigada en diverses ocasions precisament per denúncies falses.

De fet, l'advocat Miguel Bernad, el cap visible d'aquesta organització, va ser condemnat a 4 anys de presó per haver extorsionat persones, empreses i fins i tot institucions en presentar querelles contra ells i demanar-los després diners a canvi de retirar les accions judicials iniciades.

Aquesta sentència, però, va quedar anul·lada pel Tribunal Suprem el març passat. L'alt tribunal va concloure --en contra del criteri dels jutges de primera instància-- que les pressions que havia usat Bernad no eren suficients per considerar-les una intimidació. Això sí, el Suprem va dir que eren censurables des del punt de vista ètic.

Aquesta exoneració ha fet que Miguel Bernad torni a la càrrega i emprengui, una vegada més, el camí dels tribunals.