Beyoncé desmunta mites racistes en el seu nou àlbum de country, "Cowboy carter"

Beyoncé, una de les indiscutibles reines del pop actual, s'endinsa en la música country en el seu nou treball, "Cowboy carter", que s'ha publicat aquest divendres i que ens trasllada a Houston, la seva terra natal. 

Després de l'exitós "Renaissance", on jugava amb l'electrònica i els sons industrials, l'artista texana s'endinsa ara en el country, un estil que tradicionalment ha donat l'esquena a la comunitat afroamericana i també a les dones.

L'11 de febrer Beyoncé va publicar un avançament de les dues primeres cançons del disc: "16 Carriages" i "Texas Hold'Em", aquesta última convertida ja en un èxit global que li ha permès ser la primera dona negra que encapçala la llista d'èxits country de Billboard.
 

Quan Beyoncé no es va sentir "benvinguda" pels fans del country

L'artista ha explicat que l'àlbum neix d'una experiència que va tenir fa uns anys en la seva primera incursió en la música country i que li va costar una pluja de crítiques. Aquell episodi, assegurava en una publicació recent, li va deixar clar que "no era benvinguda" en aquest gènere.

Beyoncé es refereix a la seva participació l'any 2016 als Premis Anuals de l'Associació de Música Country --coneguts com els Country Music Awards--, on va interpretar la seva primera cançó country, "Daddy lessons", juntament amb les Dixie Chicks. 

L'actuació li va valdre moltes crítiques i atacs racistes de seguidors blancs i conservadors d'aquest gènere, i l'organització dels premis va acabar retirant de YouTube el vídeo de la seva actuació.

"Les crítiques que vaig rebre em van obligar a superar les limitacions que m'havien posat. L'acte II és el resultat de desafiar-me a mi mateixa i de prendre'm el meu temps per combinar gèneres per crear aquesta obra."

Aquest incident la va esperonar a investigar els orígens del country i durant cinc anys ha anat coent la seva resposta amb aquest disc. L'artista texana s'ha mostrat confiada que, d'aquí uns anys, la relació entre el color de pell d'un artista i els gèneres musicals sigui "irrellevant". 

Beyoncé reivindica el paper dels músics negres en el country

El banjo, un instrument indispensable en la sonoritat i la tradició del country, era originari de l'Àfrica i la música dels esclaus negres, segons recorda l'autora del llibre "Black country music", Francesca T. Royster.

Després de la Primera Guerra Mundial, però, la classe blanca es va apropiar del country i les grans estrelles negres del gènere van ser marginades i oblidades.

Per això, el gest de Beyoncé ha estat especialment celebrat per les cantants, doblement discriminades per ser dones i negres, que continuen lluitant per obrir-se camí en el country. Així ho ha expressat Holy G, fundadora del web Black Opry:

"Sempre he estat una gran fan de la música country, durant tota la meva vida, però sempre me n'he sentit aïllada, perquè, especialment com a dona negra i queer, no hi veus gaire representació."

Tot i el poder de Beyoncé a la indústria de la música, encara hi ha emissores de country que estan rebutjant emetre aquestes cançons. En canvi, a TikTok, molts s'han tornat a calçar les botes i el barret de cowboy per rendir-se a "Queen B".

Des de l'època de les Destiny's Child, un grup de noies de culte R'n'B dels anys 90 i 2000, Beyoncé s'ha convertit en una icona mundial. Cantant, ballarina, productora i actriu, és avui l'artista més exitosa dels Grammy, els guardons de la indústria musical nord-americana.

Però paradoxalment, tot i els seus 32 premis, mai ha guanyat el de millor disc. Una polèmica per la falta de diversitat que el seu marit, el raper Jay-Z, va revifar criticant la indústria musical durant els últims premis Grammy al febrer.

Cap col·laboració amb Rosalía, de moment

De fa mesos circula el rumor que Beyoncé podria estar preparant una col·laboració amb Rosalía, però la cantant catalana no apareix en cap dels 27 temes del vuitè àlbum d'estudi de Beyoncé.  

A "Cowboy carter" l'artista texana signa col·laboracions amb artistes com Miley Cyrus, Post Malone i Linda Martell, i fa un homenatge a la llegenda del country Dolly Parton, amb una versió del seu clàssic "Jolene", del 1973. 

Beyoncé també fa un petit tribut a The Beatles amb "Blackbird" i sorprèn amb "Flamenco", una peça que incorpora una guitarra espanyola i picades de mans, i que alguns fans creien que podria incloure l'esperada col·laboració amb Rosalía.

Després dels mals records del passat, la incògnita que ara s'obre és quina acollida donarà el món del country clàssic a aquest nou àlbum de Beyoncé, un disc que va més enllà del seu valor estrictament musical.